[cat] Pseudomonas aeruginosa (PA) és un dels principals microorganismes causants de infeccions nosocomials, tant cròniques com podrien ser les que afecten als pulmons de pacients amb fibrosi quística (FQ), com infeccions agudes. S’ha suggerit en diferents treballs que PA, durant la FQ, sofreix una sèrie de modificacions o adaptacions (a través de la selecció de mutacions) útils per tal d’evadir el sistema immunològic de l’hoste i a més, altres que li confereixen resistència a determinats antibiòtics i/o avantatges metabòlics per sobreviure en un hàbitat tan particular. Totes aquestes condicions, un cop seleccionades, afavoririen la seva persistència crònica. Això fa pensar que, tot i que el peptidoglicà (PGN) de PA no es trobi en contacte directe amb l’hoste, degut a la membrana externa pròpia dels Gram negatius que el recobreix, aquest podria sofrir modificacions com a conseqüència de les esmentades adaptacions durant la FQ, que es pretenen visualitzar experimentalment mitjançant aquest treball. De fet, existeixen exemples a la bibliografia que recolzen la idea de que el PGN Gram negatiu no és una estructura immutable, sinó que es pot modificar en algunes espècies per millorar l’adaptació a l’hoste, idea que suporta la pertinència d’aquest treball.
Per analitzar l’estructura i la composició del PGN s’utilitza habitualment la tècnica HPLC (High Performance Liquid Chromatography), que permet separar els diferents components del PGN (muropèptids) en funció del temps de retenció. El temps de retenció obtingut per a cada fragment dins una mostra es compara amb bases de dades per correlacionar els fragments amb els temps de retenció de muropèptids coneguts, permetent així la seva identificació i quantificació. L’objectiu d’aquest treball va ser fer, mitjançant aquesta tècnica, un anàlisi descriptiu dels PGNs procedents de dues col·leccions de soques clíniques de PA [de infecció aguda (bacterièmia) vs crònica (FQ)], per tal de veure si existeixen diferències significatives en les característiques estructurals i de composició en comparar soques d’una i altra col·lecció. Addicionalment, es va voler comprovar si existien característiques diferencials en els PGNs d’aïllats de FQ obtinguts en una fase inicial del procés crònic en contraposició amb els d’aïllats tardans, potencialment reveladores d’adaptacions del PGN de PA al llarg de la FQ. A part d’aportar dades potencialment útils per entendre les diferents dinàmiques d’adaptació del PGN de PA, aquest treball té interès intrínsec ja que mai s’havia fet un estudi descriptiu del PGN de col·leccions tan àmplies de soques clíniques de PA.
A part de la llargària mitja de les cadenes glucídiques, no s’han observat diferències significatives entre els PGNs de les soques de infecció crònica i les de infecció aguda, i per tant sembla que no hi ha una tendència observable de modificació en el PGN de les mostres
3
de FQ lligada per exemple, a una baixa detecció immunològica o a una millora en l’adaptació a aquest tipus de infecció a lo llarg del temps. Per tant, aquest treball permet identificar al PGN de PA com una estructura molt estable dins les soques clíniques, a on rarament es veuen reflectides les diferents adaptacions que pot patir aquesta espècie. No obstant, cal destacar que s’han trobat canvis puntuals a determinades soques, que en el futur ens podrien permetre entendre millor l’adaptació del PGN de PA, i ajudar en la identificació de noves dianes terapèutiques.