Existeix el síndrome de realimentació en l’anorèxia nerviosa durant la rehabilitació nutricional del pacient hospitalitzat?

Abstract

[cat] Les recomanacions dietètiques-nutricionals per a la realimentació dels pacients amb anorèxia nerviosa són conservadores. Actualment han despuntat mètodes més innovadors que no són aplicats pel desconeixement i per la por a les complicacions relacionades amb el procés. El present treball pretén proporcionar els coneixement per detectar el síndrome de realimentació, comparar les diferents modalitats de realimentació existents i determinar en quins casos s’ha d’iniciar la suplementació (vitamínica/mineral) i la nutrició artificial. S’ha portat a terme una revisió bibliogràfica de les bases de dades EBSCOHOST-CINAHL, PUBMED, SCIELO, limitant la recerca en els darrers 12 anys. S’han seleccionat un total de 23 articles, a part d’obtenir dos articles més a través d’una recerca secundària. La prioritat del tractament nutricional és restablir el pes del pacient a través de la ingesta oral. Els autors es divideixen en dues vessants, la clàssica (ingesta hipocalòrica) i la transgressora (ingesta hipercalòrica fraccionada). Aquesta darrera modalitat determina que el síndrome de realimentació ve definit pel grau de desnutrició i el baix pes dels pacients en el moment de l’ingrés i no pel mètode de realimentació en qüestió, afavorint un canvi de paradigma en el tema de la realimentació hospitalària. La suplementació profilàctica no queda avalada per cap autor. Una teràpia de realimentació oral més agressiva, amb un aport calòric inicial alt propicia una recuperació biopsicosocial del pacient més ràpida sense més risc de debutar amb el SR, així com també una reducció significativa dels dies d’estada hospitalària i en conseqüència, reducció de costos sanitaris.