Les col·locacions i el llenguatge periodístic (caracterització teòrica)

Abstract

[cat] Resum: El llenguatge té més de prefabricació que d'originalitat: la gramàtica i els costums lingüístics restringeixen la llibertat dels parlants. Les unitats fraseològiques (UF), combinacions fixes de paraules, en són un exemple. El treball estudia un tipus d'UF: les col·locacions (combinacions preferents de paraules, que no tenen per què ser freqüents). Les fixa l'ús i tenen un significat transparent i composicional. A partir de la caracterització de les col·locacions, oferim una proposta de classificació, basada estrictament en criteris sintàctics i oberta a posteriors ampliacions.És adient aprofundir en l'estudi de les col·locacions, perquè alguns neologismes compareixen a la llengua amb aquesta estructura, sobretot a través dels mitjans de comunicació. Els periodistes les empren sistemàticament, perquè són les UF periodístiques per excel·lència, les més acostades a la utopia de l'objectivitat, al llenguatge purament informatiu, quasi neutre. Quan els periodistes abandonen el pilot automàtic de l'escriptura, poden manipular les unitats fraseològiques, si dominen els mecanismes lingüístics. Aquest acte creatiu es denomina desautomatització. La pretensió és cridar l'atenció dels receptors. El canvi de registre en determinades notícies pot ser considerat una desautomatització. Els polítics sovint fan servir eufemismes. Qui controla les paraules, controla també les idees. Els eufemismes poden ser col·locacions i neologismes, com per exemple «creixement negatiu» o «dret a decidir». Els periodistes, potser per comoditat, en ocasions copien de manera acrítica les notes de premsa o transcriuen les paraules dels protagonistes de les notícies, sense adaptar-les a un registre més entenedor. Els periodistes contribueixen així a escampar els neologismes col·locatius, que sovint són innecessaris.[eng] Abstract: Language has a greater element of prefabrication than originality: grammar and linguistic habits limit speakers' freedom. Phraseological units (FUs), pre-established combinations of words, are one example. This study explores a particular type of FU: collocation (preferred combinations of words that do not necessarily have to be common). These combinations become the norm through use and they have a clear compound meaning. By characterizing examples of collocation, we propose a classification system strictly based on syntactic criteria which can be extended at a future point. It is advisable to study collocation in further depth because some neologisms with this structure come into being, particularly in the media. Journalists use them systematically because they are supremely good journalistic FUs: the closest to utopian objectivity and to a purely informative, almost neutral style of language. When journalists stop writing on autopilot, they can deftly use phraseological units providing that they have a good command of linguistic mechanisms. This creative act is called deautomatisation. The aim is to strike the attention of recipients. A change of register in certain news items can be considered to be deautomatisation. Politicians often make use of euphemisms. He who controls words, also controls ideas. Euphemisms can be examples of collocation and neologisms, like «negative growth» or «the right to decide». Perhaps out of convenience, journalists occasionally copy press releases or transcribe the words of the protagonists of news events in an uncritical way, without adapting them to a more easily understandable register. In this way, journalists help to spread the use of often unnecessary collocational neologisms.