L’electroestimulació del nervi tibial posterior i/o l’entrenament de la musculatura del sol pelvià per al tractament de la bufeta hiperactiva en població femenina

Abstract

[cat] El tractament de la síndrome de bufeta hiperactiva (OAB) és, inicialment, conservador. Això possibilita un ampli ventall de teràpies, d’entre les quals destaquen l’electroestimulació del nervi tibial posterior (PTNS) i l’entrenament de la musculatura del sol pelvià (PFMT). En el present estudi es valora quina de les dues opcions o bé si és la combinació d’ambdues la més indicada per a la rehabilitació d’aquesta síndrome en població femenina. Es realitza una recerca bibliogràfica a través de Pudmed, PEDro i BVS, i finalment 20 articles són analitzats. Les freqüències de micció diürna i nocturna, episodis d’incontinència urinària, sensació d’urgència, qualitat de vida i quantitat de compreses utilitzades, s’han establert com a variables d’estudi. 12 articles de PTNS, 5 de PFMT i 2 de comparació han estat analitzats. L’heterogeneïtat i la baixa qualitat dels estudis dificulta les conclusions de la recerca. Finalment, es considera el PTNS com a possible tractament de 1ª línia, amb millores significatives superiors a la dels fàrmacs -actualment 1ª opció de tractament-, segura i sense efectes secundaris. No hi ha consens en la literatura científica respecte el PFMT, les millores són inferiors a les aconseguides amb altres teràpies. Finalment, no es pot valorar la teràpia combinada per falta d’articles.

[eng] El tractament de la síndrome de bufeta hiperactiva (OAB) és, inicialment, conservador. Això possibilita un ampli ventall de teràpies, d’entre les quals destaquen l’electroestimulació del nervi tibial posterior (PTNS) i l’entrenament de la musculatura del sol pelvià (PFMT). En el present estudi es valora quina de les dues opcions o bé si és la combinació d’ambdues la més indicada per a la rehabilitació d’aquesta síndrome en població femenina. Es realitza una recerca bibliogràfica a través de Pudmed, PEDro i BVS, i finalment 20 articles són analitzats. Les freqüències de micció diürna i nocturna, episodis d’incontinència urinària, sensació d’urgència, qualitat de vida i quantitat de compreses utilitzades, s’han establert com a variables d’estudi. 12 articles de PTNS, 5 de PFMT i 2 de comparació han estat analitzats. L’heterogeneïtat i la baixa qualitat dels estudis dificulta les conclusions de la recerca. Finalment, es considera el PTNS com a possible tractament de 1ª línia, amb millores significatives superiors a la dels fàrmacs -actualment 1ª opció de tractament-, segura i sense efectes secundaris. No hi ha consens en la literatura científica respecte el PFMT, les millores són inferiors a les aconseguides amb altres teràpies. Finalment, no es pot valorar la teràpia combinada per falta d’articles.