La figura de la dona a l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'Antoni M. Alcover

Show simple item record

dc.contributor.author Gelabert Miró, Maria Magdalena
dc.date 2017
dc.date.accessioned 2018-10-29T13:28:46Z
dc.date.available 2018-10-29T13:28:46Z
dc.date.issued 2018-10-29
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/148323
dc.description.abstract [cat] La investigació que es presenta estudia com apareix la figura de la dona a l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'Antoni M. Alcover. S'inicia amb una contextualització per tal d'explicar quin és el marc que envoltà i condicionà la vida i l'obra d'aquest autor i quines foren les figures que més l'influïren. Es destaca, especialment, el paper del bisbe Josep Torras i Bages i el de l'escriptor basc Antonio de Trueba. S'analitza la tasca d'Alcover com a recopilador i autor de l'Aplec de Rondaies, tot comparant la seva feina amb la d'altres folkloristes i escriptors. Es constata que el model social que s'hi troba encaixa amb el que l'autor considera l'ideal per a la seva època i també s'examina quina era la situació de la dona en temps del canonge manacorí. De manera especial, s'estudia el paper de la dona en aquesta col·lecció i es defensa que n'és un personatge clau. El corpus d'estudi està format per 433 rondalles —segons la denominació que s'adopta i que usava Alcover, ja que els materials narratius són diversos i també hi ha llegendes, anècdotes, etc.— que s'analitzen detalladament a partir d'una àmplia base de dades que estableix 25 camps i 81 subcamps de classificació. L'aplicació de la base de dades permet extreure percentatges i generalitzacions numèriques en les quals es fomenten les afirmacions i conclusions tretes que s'expliquen i es demostren amb exemples. Després de les referències i consideracions generals, es contempla el paper de les persones informants, sobretot la diferenciació per sexes, i s'estudia el sentit i la significació dels títols de les rondalles com a primera presentació del que serà el contingut complet de cada rondalla. L'anàlisi de la figura de la dona comprèn diverses perspectives: des de l'estatus social o la situació civil fins a com apareixen les dones a les diferents etapes de la vida o com es presenten i es descriuen —tant des de la perspectiva de les qualitats femenines com dels principals defectes i també es presta atenció a la indumentària femenina. En relació amb el protagonisme de les dones, s'ofereix una comparació entre personatges masculins i femenins i es destaca el paper de la dona com a model d'intel·ligència. Per altra banda, s'assenyalen els principals estereotips i les figures més destacades: les heroïnes i princeses, les fades, les gegantes, les bruixes, les mares i madrastres, les madones, etc. i s'analitzen minuciosament. A la compilació de rondalles que constitueixen la base de la investigació, se li apliquen els set rols actancials establerts pel folklorista rus Vladimir Propp que són els següents: agressor, donador, auxiliar, personatge cercat, comanador, heroi i heroïna, i fals heroi i falsa heroïna. Així es pot observar i estudiar el repartiment dels rols entre homes i dones i establir una distribució amb percentatges que permet distingir els predominis i les particularitats en cada cas. Entre altres aspectes, resulta significativa la presència a l'Aplec d'un model social matriarcal implícit i se'n mostren les traces. També apareix el patriarcat i altres situacions d'equilibri que permeten parlar d'un model mixt. Alhora, s'analitzen els episodis de violència que hi apareixen —tant referits a les dones com a altres persones— i en quines circumstàncies es manifesten, els prejudicis i tòpics contra les dones dels quals es fan ressò i el pes de la paraula com a eina poderosa en mans femenines. Es dedica una part important de l'estudi a explicar el resultat de la comparació entre les llibretes manuscrites i les edicions per demostrar com és d'important el pes d'Alcover en la configuració final de l'obra i es constata com el folklorista manacorí resulta ser un potenciador de la figura de la dona. ca
dc.description.abstract [spa] La presente investigación estudia como aparece la figura de la mujer en el Aplec de Rondaies Mallorquines de Antoni M. Alcover. La contextualitzación explica cual es el marco de acción que condicionó su vida y obra y cuales fueron las figuras que más le influyeron, destacan especialmente el obispo Josep Torras y Bages y el escritor vasco Antonio de Trueba. Se analitza la tarea de Alcover como recopilador y autor del Aplec de Rondaies, se estudia el papel de la mujer en esta obra y se defiende que es un personaje clave. Se examina un corpus de 433 cuentos populares analizados a partir de una base de datos compuesta por 25 campos y 81 subcampos, que sirve para analizar, establecer porcentajes y generalizaciones. El analisis abarca diversas perspectivas: desde el estatus social o la situación civil hasta como aparecen las mujeres en las diferentes etapas de la vida o como se describen y presentan. Respecto al protagonismo de las mujeres, se ofrece una comparación entre personajes masculinos y femeninos y se destaca el papel de la mujer como modelo de inteligencia. También se muestran los principales estereotipos y las figuras más destacadas: heroína, hada, giganta, bruja, ama de casa, etc. A los cuentos populares que constituyen la base de la investigación, se les aplican los siete roles actanciales de Vladimir Propp: agresor, donante, auxiliar, personaje buscado, mandatario, héroe y heroína y falso héroe y falsa heroína. Esto permite observar y estudiar el repartimiento que se hace de los roles entre hombres y mujeres. Entre otros aspectos, resulta significativa la presencia en el Aplec de un modelo social matriarcal implícito y se muestran sus trazas. También se analizan los episodios de violencia, los prejuicios y tópicos contra las mujeres y el peso de la palabra como arma poderosa en manos femeninas. Se dedica una parte importante del estudio a explicar el resultado de la comparación entre los manuscritos y las ediciones para demostrar el peso de Alcover en la configuración final de la obra. De ahí se constata que el canónigo resulta ser un potenciador de la figura de la mujer ca
dc.description.abstract [eng] This investigation studies the role of the woman in the Aplec de Rondaies Mallorquines, by Antoni M. Alcover. In the contextualisation, the frame of action conditioning his life and work is presented, as well as the figures which most influenced him, especially highlighting the bishop Josep Torras i Bages and the Basque writer Antonio de Trueba. Alcover’s work as a compiler and author of the Aplec de Rondaies is analysed, there is a study of the role of the woman in this work, and a defence of its importance. A corpus of 433 folktales is the base of this analysis, from a database with 25 fields and 81 subfields, which serves to analyse and establish percentages and generalisations. This analysis comprises several perspectives: from the social standing or the status to the way women appear in different stages of life or how they are described and represented. As regards the relevance of women, there is a comparison between masculine and feminine characters, with a stress on the role of the woman as an intelligence model. Stereotypes affecting them are offered as well, together with some of the best-known roles: heroine, fairy, giantess, witch, housewife, etc. The folktales serving as base of this investigation have been studied from the seven character functions of Vladimir Propp: villain, donor, assistant, princess or sought-after character, dispatcher, hero and heroine, and false hero and false heroine. From this, an observation and study of the distribution of roles between men and women derives. In other aspects, the presence of an implicit matriarchal model is significant, and its traces are shown. Violent episodes, prejudices and clichés against women are analysed as well, together with the power of words as a woman’s forceful weapon. A significant proportion of the study is devoted to explain the results of the comparison between the manusctipts and Alcover’s editions to show his significance in the final configuration of the work. From this, the canon is attested as a potenciator of the role of the woman. ca
dc.format application/pdf
dc.format.extent 568 ca
dc.language.iso cat ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.title La figura de la dona a l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'Antoni M. Alcover ca
dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.keywords [cat] Antoni M. Alcover, dona, rondalla, Mallorca, literatura popular, literatura segles XIX-XX, matriarcat, violència, amor, manuscrits, personatges femenins, fada, bruixa, mare, madona, geganta, jaia, madrastra
dc.subject.keywords [spa] Antoni M. Alcover, mujer, cuento popular, Mallorca, literatura popular, literatura siglos XIX-XX, matriarcado, violencia, amor, manuscritos, personajes femeninos, hada, bruja, madre, ama, giganta, anciana, madrastra
dc.subject.keywords [eng] Antoni M. Alcover, woman, folktale, Mallorca, folk literature, 19th and 20th C. literature, matriarchy, violence, love, manuscripts, female characters, fairy, witch, mother, lady, giantess, old lady, stepmother
dc.subject.udc 81 - Lingüística i llengües ca
dc.subject.ac Llengua i Literatura Catalanes ca
dc.contributor.director Valriu Llinàs, Caterina
dc.doctorat Doctorat en Llengua i Literatura Catalana (extingit)


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record