La contracepció hormonal d'urgència (CHU) des d'un punt de vista de la salut pública

Show simple item record

dc.contributor.author Bauzà Amengual, Maria de Lluc
dc.date 2018
dc.date.accessioned 2018-11-13T13:27:27Z
dc.date.available 2018-11-13T13:27:27Z
dc.date.issued 2018-11-13
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/148518
dc.description.abstract [cat] La contracepció d’emergència (CE) s’entén com una segona oportunitat per tal de reduir el risc d’un embaràs no desitjat després d’una relació coital sense protecció o després que l’anticonceptiu habitual hagi fallat. A l’Estat espanyol, es calcula que un 35% dels embarassos no són desitjats i el percentatge d’avortaments voluntaris suposa el 17% dels embarassos i el 50% en el cas de les dones menors de 25 anys. Els governs dels diferents països occidentals i també el govern de l’Estat espanyol, com una de les estratègies per tal de reduir la taxa d’embarassos no desitjats, han regulat l’accés a la CE. Aquesta regulació s’ha duit a terme mitjançant la dispensació d’aquesta medicació amb recepta mèdica, amb la lliure dispensació a través de les oficines de farmàcia, o amb la prescripció per avançat. Mitjançant aquesta tesi doctoral es pretén conèixer el perfil de les usuàries de la CE a l’Estat espanyol, explorar coneixements, actituds i creences de les dones de 15-25 anys sobre la contracepció hormonal d’urgència (CHU) i establir la relació entre l’ús de la CHU durant el darrer any i les conductes de risc en població universitària. Es va realitzar en una primera fase, una revisió sistemàtica dels estudis realitzats a l’àmbit estatal sobre el perfil de les usuàries de la PPC residents a l’Estat. En segon terme un estudi de disseny mixt exploratori seqüencial. En la primera part del disseny mixt i mitjançant un estudi qualitatiu amb entrevistes en profunditat, s’analitzaren els discursos de les dones joves entorn de la CE; en la segona part d’aquest treball es dugué a terme un estudi descriptiu transversal mitjançant qüestionari autoadministrat. De la revisió sistemàtica es mostra un perfil de les usuàries de la CE a l’Estat espanyol: es tracta d’una dona jove i fadrina que acudeix als serveis d’urgències els caps de setmana dins les 48 hores posteriors al coit desprotegit per ruptura del preservatiu. Si més no, l’extensió i context dels estudis realitzats, així com la falta de grups de comparació amb dones que no l’han utilitzada, ha limitat el perfil obtingut. Les dones entrevistades coneixen la CE encara que no l’hagin utilitzat i tenen una informació correcta sobre quan s’ha d’usar. Les dones conceben la CE com un recurs positiu que prevé un embaràs no desitjat i/o un avortament. La falta de coneixements sobre el mecanisme d’acció de la CHU no impedeix el seu bon ús, però pot ser la raó per la que algunes dones creuen que té un efecte abortiu. Entre els discursos de les dones s’identifiquen barreres que dificulten la utilització de la CE com son els discursos moralistes d’alguns professionals que dispensen el fàrmac, raons morals o religioses de les usuàries, i la preocupació sobre els efectes secundaris. Homes i dones universitaris que han utilitzat la PPC comparteixen alguns factors relacionats amb aquest ús, com són el consum de drogues il·legals i el tenir relacions sexuals freqüents, respecte als que no l’han utilitzada. En les dones universitàries, aquest ús també s’associa amb la seva afiliació política, concretament amb no definir-se ideològicament com a de centre, i també amb haver iniciat les seves relacions coitals abans dels 16 anys. Es necessari dissenyar estratègies de prevenció d’embarassos no desitjats i avortaments, no solament des de la perspectiva de regulació de la PPC, sinó que existeix la necessitat de dur a terme polítiques de promoció de la salut afectivo-sexual dirigides a la població jove, incloent-hi el tractament del consum d’alcohol i les drogues il·legals ca
dc.description.abstract [spa] La contracepción de emergencia (CE) se entiende como una segunda oportunidad para reducir el riesgo de un embarazo no deseado después de una relación coital sin protección o después que la anticoncepción habitual haya fallado. En el Estado español, se estima que un 35% de los embarazos no son deseados y el porcentaje de abortos voluntarios supone el 17% de los embarazos y el 50% en el caso de las mujeres menores de 25 años. Los gobiernos de los diferentes países occidentales y también el gobierno del Estado español, como una de las estrategias para reducir la tasa de embarazos no deseados, han regulado el acceso a la CE. Esta regulación se ha llevado a cabo mediante la dispensación de esta medicación con receta médica, con la libre dispensación a través de las oficinas de farmacia, o con la prescripción por adelantado. Mediante esta tesis doctoral se pretende conocer el perfil de las usuarias de la CE en el Estado español, explorar conocimientos, actitudes y creencias de las mujeres de 15-25 años sobre la contracepción hormonal de urgencia (CHU) y establecer la relación entre el uso de la CHU durante el último año y las conductas de riesgo en población universitaria. En una primera fase se realizó una revisión sistemática de los estudios realizados en el ámbito estatal, sobre el perfil de las usuarias de la PPC en el Estado. En segundo lugar, un estudio de diseño mixto exploratorio secuencial. En la primera parte del diseño mixto y mediante un estudio cualitativo con entrevistas en profundidad, se analizaron los discursos de las mujeres jóvenes entorno a la CE; en la segunda parte de este trabajo se realizó un estudio descriptivo transversal mediante cuestionario autoadministrado. De la revisión sistemática se muestra un perfil de las usuarias de la CE en el Estado español como el de una mujer joven y soltera que acude a los servicios de urgencias los fines de semana dentro de las 48 horas posteriores al coito desprotegido por rotura del preservativo. La extensión y el contexto de los estudios realizados, así como la falta de grupos de comparación con las mujeres que no han utilizado CE, ha limitado el perfil obtenido. Las mujeres entrevistadas conocen la CE aunque no la hayan utilizado nunca y tienen una información correcta sobre como debe utilizarse. Las mujeres conciben la CE como un recurso positivo que previene un embarazo no deseado y/o un aborto. La falta de conocimientos sobre el mecanismo de acción de la CHU no impide su buen uso, pero puede ser la razón por la que algunas mujeres crean que tiene un efecto abortivo. Entre los discursos de las mujeres se identifican barreras que dificultan la utilización de la CE como son los discursos moralistas de algunos profesionales que dispensan el fármaco, razones morales o religiosas de las usuarias, y la preocupación sobre los efectos secundarios. Hombres y mujeres universitarios que han utilizado la PPC comparten algunos factores relacionados con este uso, como son el consumo de drogas ilegales y el tener relaciones sexuales frecuentes respecto a los que no la han utilizado. En las mujeres universitarias, éste uso también se asocia con su filiación política, concretamente con no definirse ideológicamente de centro, y también con haber iniciado sus relaciones coitales antes de los 16 años. Es necesario diseñar estrategias de prevención de embarazos no deseados y abortos, no solamente desde la perspectiva de regulación de la PPC, sino que existe la necesidad de llevar a cabo políticas de promoción de la salud afectivo-sexual dirigidas a la población joven, incluyendo el tratamiento del consumo de alcohol y de drogas ilegales. ca
dc.description.abstract [eng] Emergency contraception (EC) is considered a second opportunity to reduce the risk of an unwanted pregnancy after unprotected intercourse or after possible failure of the usual contraceptive. In the Spanish State, it is calculated that around 35% of pregnancies are unwanted and the percentage of voluntary abortions makes up 17% of pregnancies and 50% in the case of women under 25 years old. The governments in various western countries, including the government of the Spanish State, have regulated access to EC as one of the strategies to reduce the number of unwanted pregnancies. Regulation has meant requiring a doctor’s prescription for this medication, dispensing it over the counter in a pharmacy, or prescribing an advance supply. This doctoral thesis aims at identifying the profile of users of EC in the Spanish State, exploring the knowledge, attitudes and beliefs of women between 15 and 25 regarding emergency hormonal contraception (EHC), and establishing the relationship between the use of EHC during the last year and risk behaviour among the university population. In the first phase, we carried out a systematic revision of state-wide studies on the profile of PCP users residing in Spain. Secondly was a mixed-design sequential exploratory study. In the first part of the mixed design, using a qualitative method with in-depth interviews, we analyzed what young women had to say about EC; in the second part we carried out a transversal descriptive study using a self-administered questionnaire. The systematic revision revealed the profile of EC users in the Spanish State: a young, single woman who goes to the emergency services at the weekend within 48 hours of unprotected intercourse due to condom breakage. In any case, the extent and the context of the studies carried out, along with the lack of comparison groups with women who have not used it, set limits to the profile obtained. The women interviewed know about EC even if they have not used it and are properly informed about when it is to be used. Women consider EC a positive resource to prevent an unwanted pregnancy and/or abortion. The lack of knowledge about the mechanism by which EHC works does not stop them from making good use of it, but it may be the reason some women believe it has an abortive effect. In what the women had to say, we identified barriers that make the use of EC difficult, such as the moralistic speeches of some professionals who dispense the drug, the users’ religious or moral beliefs, and worries about side effects. University men and women who have used PCP share some related factors, such as the consumption of illegal drugs and having frequent sexual relations, in comparison to those who have not used it. Among university women, use is also associated with political affiliation, specifically with not defining themselves as centrist, and also with having begun to have sexual intercourse before the age of 16. It is necessary to design strategies to prevent unwanted pregnancies and abortions, not only from the point of view of regulating PCP, but there is also a need to implement policies promoting affective-sexual health directed at the young population, including counselling about the consumption of alcohol and illegal drugs. ca
dc.format application/pdf
dc.format.extent 141 ca
dc.language.iso cat ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.title La contracepció hormonal d'urgència (CHU) des d'un punt de vista de la salut pública ca
dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc 61 - Medicina ca
dc.subject.udc 614 - Higiene i salut pública. Contaminació. Prevenció d'accidents. Infermeria ca
dc.subject.udc 618 - Ginecologia. Obstetricia ca
dc.subject.ac Salut Pùblica ca
dc.contributor.director Esteva Cantó, Magdalena
dc.contributor.director Pereiró Berenguer, Immaculada
dc.contributor.tutor Bennasar Veny, Miquel


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics