Una aproximación a la empresa familiar a partir del estudio de un conjunto de familias pertenecientes al colectivo judeo-converso (Mallorca 1800-1950)

Abstract

[spa] Se aborda la caracterización y evolución de un grupo social concreto de ascendencia judeo-conversa, conocido con el nombre de chuetas, desde la etapa final del Antiguo Régimen (último tercio del siglo XVIII) hasta 1930/50. El interés de su estudio radica, desde el punto de vista de la historia empresarial, en que como otras minorías y por el hecho de haber sido un grupo marginado, sus integrantes crearon vínculos de solidaridad y confianza que resultaron determinantes para su especialización económica y profesional. Este fenómeno ha sido históricamente estudiado para otros colectivos y, así mismo, para el caso de los judeo-conversos mallorquines hasta mediados del siglo XVIII. Sin embargo, por lo que respecta a la evolución de su composición y su evolución económica y profesional, desde la etapa final del Antiguo Régimen en adelante hay una laguna historiográfica. De ahí, que esta tesis se plantee cubrirla y corroborar o desmentir algunos de los tópicos e hipótesis que hasta el momento se han ido barajando. Fundamentalmente, en relación al control de determinados oficios y profesiones. Así mismo, a través del análisis de fuentes de tipología diversa (padrones de población, contribuciones, testamentos, inventarios post mortem, etc.) se pone de manifiesto la heterogeneidad del grupo. Se destaca, desde finales del siglo XVIII, la preeminencia social y económica de un número reducido de familias que controlan alrededor de las tres cuartas partes de la riqueza total del colectivo. Con el tiempo, consiguen ser admitidas –además de compartir negocios- en los círculos sociales propios de la burguesía mallorquina. Su asimilación se acelera con la reforma liberal y se consolida entre finales del siglo XIX y principios del XX. Paralelamente, toman conciencia de la importancia de la educación para avanzar hacia la igualdad y se esfuerzan en inculcar a sus hijos la importancia de cursar estudios superiores. Tanto es así, que en el momento del cambio de siglo, ya no había prácticamente diferencias entre la configuración de los patrimonios chuetas y los de la burguesía en general. Sin embargo, en las capas medias e inferiores del grupo, continuaron permaneciendo un conjunto elevado de familias (como sucedió hasta épocas recientes en otros grupos sociales de distinta adscripción) a las que les resultó más difícil su integración. Heredaron de sus antepasados bienes materiales e inmateriales y, entre estos últimos, valores, costumbres en común, prejuicios y, por supuesto, especializaciones profesionales concretas. No obstante, contrariamente a lo que en general se da por supuesto, desde la consolidación del Estado Liberal en adelante, este fenómeno no fue en absoluto exclusivo de los judeo-conversos ni afectó por igual a los distintos estratos del colectivo chueta.

[cat] S’aborda la caracterització i evolució d’un grup social concret d’ascendència jueva, el dels xuetes mallorquins, des de l’etapa final de l’Antic Règim (darrer terç del segle XVIII) fins a les dècades de 1930/50. L’interès de l’estudi radica, des del punt de vista de la història empresarial, en el fet que de la mateixa manera que altres minories i per haver estat un grup marginat, els seus integrants crearen vincles de solidaritat i confiança que resultaren determinants per a la seva especialització econòmica i professional. Aquest fenomen ha estat històricament estudiat en relació a altres col·lectius i, així mateix, pel cas dels xuetes mallorquins fins a mitjan segle XVIII. No obstant, pel que fa a l’evolució de la seva composició i a l’especialització econòmica i professional, des de l’etapa final de l’Antic Règim en endavant, existeix una llacuna historiogràfica evident. D’aquí, que aquesta tesi es plantegi mitigar-la i, alhora, corroborar o desmentir alguns dels tòpics i hipòtesis que fins ara s’han anant esgrimint. Fonamentalment, en relació al control de determinats oficis i ocupacions. Així mateix, mitjançant l’anàlisi de fonts de tipologia diversa (padrons de població, contribucions, testaments, inventaris post mortem, etc.) es posa de manifest l’heterogeneïtat del grup. S’evidencia, des de finals del segle XVIII, la preeminència social i econòmica d’un nombre reduït de famílies que controlaven al voltant de les tres quartes parts de la riquesa del total del col·lectiu. Amb el temps, aconseguiren la seva admissió –a banda de compartir-hi negocis- en els mateixos cercles socials que la burgesia mallorquina pròpiament dita. La seva assimilació s’accelerà amb la Reforma Liberal i es consolidà entre finals del segle XIX i principis del XX. Paral·lelament, prengueren consciència de la importància de l’educació per avançar cap a la igualtat i s’esforçaren a inculcar als seus fills la necessitat de cursar estudis superiors. Tant és així, que en el moment del canvi de segle, ja no hi havia pràcticament diferències entre la configuració dels patrimonis xuetes i els de la burgesia en general. Si bé, als estrats inferiors del grup, hi continuava havent un conjunt elevat de famílies (com ha succeït de fet fins a èpoques recents dins tots els grups socials independentment de l’extracció social de cada individu) a les quals els resultà molt més difícil la seva integració social. Heretaren, dels seus avantpassats, béns materials i immaterials i, entre aquests darrers, valors, costums en comú, prejudicis i, per suposat, especialitzacions professionals concretes. No obstant, contràriament al que en general s’ha donat per fet, des de la consolidació de l’Estat Liberal en endavant, aquest fenomen no va ésser en absolut exclusiu dels jueus conversos en general, ni va afectar de la mateixa manera als distints estrats del col·lectiu xueta en particular.

[eng] We address the characterisation and evolution of a specific social group descended from Jewish converts, known by the name of “chuetas”, from the end of the Ancien Regime (last third of the 18th century) until 1930/50. From the entrepreneurial history viewpoint the interest in their status lies in the fact that, like other minorities and as a result of having been marginalised, the members of this group created links based on solidarity and trust that were decisive for their economic and professional specialisation. This phenomenon has been studied historically for other groups and likewise for the case of the Mallorcan Jewish converts up to the mid-18th century. However, in terms of the evolution of their composition and economic and professional evolution, there is a historiographic hiatus from the final stage of the Ancien Regime on. As a result, this thesis seeks to cover this period and corroborate or refute some of the clichés and hypotheses that have been considered up to the present, fundamentally with regard to the control of certain trades and professions. In addition, by analysing different types of sources (population patterns, contributions, wills, post mortem inventories, etc.) we reveal the heterogeneity of the group. The social and economic pre-eminence of a small number of families from the late 18th century on stands out. They controlled around threequarters of the group’s total wealth. In time, they manage to be admitted to the social circles typical of the Mallorcan bourgeoisie, as well as sharing businesses with them. This assimilation accelerates with the liberal reforms and is consolidated between the late 19th and early 20th century. In parallel, they become aware of the importance of education in order to progress towards equality and strive to inculcate the need of embarking on higher education in their children. This evolution continues to the extent that, at the turn of the century, there were practically no longer any differences between the configuration of the assets of the “chuetas” and those of the bourgeoisie in general. However, in the middle and lower layers of the group, there would still be a high number of families (as occurred until recently in other social groups with different affiliations) for whom integration was more difficult. From their forefathers they inherited tangible and intangible assets and amongst the latter, values, common customs, prejudices and naturally, specific professional specialisations. Nevertheless, contrary to what is generally assumed, from the consolidation of the Liberal State on, this phenomenon was by no means exclusive to the Jewish converts and did not affect the different strata of the “chueta” group equally.