Les iniciatives radiofòniques del Govern de les Illes Balears i dels Consells Insulars (1983 - 2015)

Abstract

[cat] La vinculació de l’administació autonòmica de les Balears i dels Consells Insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, dins de l’espectre radiofònic a les Illes Balears ha estat molt variant des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (1983), en endavant.

La democràcia començava amb una ràdio marcada per un sector privat molt potent i, per tant, caracteritzada per una forta concentració empresarial encara avui vigent. Amb l’entrada de l’Estatut d’Autonomia s’amplià l’oferta de ràdios i sorgí la possibilitat de que hi pogués haver ràdios en català. No obstant això, no fou fins als anys vuitanta que apareixen les primeres iniciatives de ràdios públiques impulsades pel Govern de les Illes Balears i els Consells Insulars, fins aleshores, la ràdio de proximitat havia estat marcada per les emissores pirates i municipals.

Tot i el procés d’autonomització que va permetre a les comunitats dur endavant un projecte de ràdio televisió autonòmica, les Balears van ser la única comunitat autònoma amb llengua pròpia que no es va dotar d’una ràdio pública que servís per als interessos de la cultura autòctona fins a l’any 2005. Hagueren de passar, doncs, més de vint anys per a la implantació d’una ràdio pública i autonòmica, IB3 Ràdio.

L’objecte, per tant, de la investigació, han estat aquelles iniciatives radiofòniques de Govern de les Illes Balears i Consells Insulars, en les què al llarg d’aquests més de trenta anys, hi trobem, Ràdio Jove, Ràdio Illa Formentera, Som Ràdio, Ona Mallorca i IB3 Ràdio. Aquestes han contribuït a la difusió del procés autonòmic i a acostar la realitat local i autonòmica des d’una perspectiva pròpia i propera al públic. Les ràdios públiques s’enfronten a reptes tecnològics, econòmics i de servei públic.

D’aquesta manera, no fou fins entrat el segle XXI que no va haver-hi un interès real per cap dels successius governs autonòmics d’impulsar l’aparició de mitjans de comunicació caracteritzats per la premissa de servei públic. Fins al naixement de IB3 Ràdio, no es pot dir que hi hagi hagut una intenció de definir un espai comunicatiu balear. Tot i així, hi ha hagut un escàs afany de competir amb la ràdio privada existent a les illes.

Al llarg d’aquest procés, però, no s’ha prioritzat que les Illes Balears disposin d’un sistema de mitjans de comunicació propi que serveixi per compensar, en termes lingüístics i culturals l’allau d’informacions externes i en llegua castellana. La necessitat de fomentar un sistema de mitjans que contribueixi a la normalització lingüística i que doni protagonisme a la societat de les Illes Balears. Ben al contrari, el panorama radiofònic de les illes d’aquests darrers anys ha estat marcat pels diferents colors polítics que han governat les institucions i per tant, és fruit del procés polític i de la regulació provinent del corpus legal estatal i autonòmic i de l’aplicació de les directrius sobre l’espai radioelèctric.

La proximitat ha fet que algunes d’aquestes ràdios analitzades estiguin prou arrelades en els seus àmbits, com més local, més propera. És el cas de l’èxit de Ràdio Illa Formentera. Per la seva banda, Som Ràdio i Ona Mallorca, varen tenir un creixent suport de determinats sectors de la societat i arran dels seus tancaments es van produir importants mostres de solidaritat amb els equips de professionals i voluntaris que hi col•laboraven.

En el conjunt de les Balears, al 2015 només dues ràdios públiques perviuen. Per una banda, IB3 Ràdio, i per altra Ràdio Illa Formentera, la resta han estat tancades. Aquest context és símptoma de l’estat de salut dels mitjans de comunicació públics i de la manca d’aposta de les institucions de les Illes per regular la pluralitat dels mitjans.

[spa] La vinculación de la administración autonómica de Baleares y los Consells Insulars de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera, dentro del espectro radiofónico de las Islas Baleares ha sido muy variante desde la aprobación del Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares (1983), en adelante.

La democracia comenzaba con una radio marcada por un sector privado muy potente y, por tanto, caracterizada por una fuerte concentración empresarial aún hoy vigente. Con la entrada del Estatuto de Autonomía se amplió la oferta de radios y surgió la posibilidad de que pudiera haber radios en catalán. Sin embargo, no fue hasta los años ochenta que aparecen las primeras iniciativas de radios públicas impulsadas por el Govern de les Illes Balears y los Consells Insulars Insulars, hasta entonces, la radio de proximidad había estado marcada por las emisoras piratas y municipales.

Aunque el proceso de autonomización que permitió a las comunidades llevar adelante un proyecto de radio televisión autonómica, las Baleares fueron la única comunidad autónoma con lengua propia que no se dotó de una radio pública que sirviera para los intereses de la cultura autóctona hasta el año 2005. Tuvieron que pasar, pues, más de veinte años para la implantación de una radio pública y autonómica, IB3 Radio.

El objeto, por tanto, de la investigación, han sido aquellas iniciativas radiofónicas de Govern de les Illes Balears y Consells Insulars, en las que a lo largo de estos más de treinta años, encontramos, Ràdio Jove, Ràdio Illa Formentera, Som Ràdio, Ona Mallorca y IB3 Ràdio.

No fue hasta el siglo XXI que no hubo un interés real por ninguno de los sucesivos gobiernos autonómicos de impulsar la aparición de medios de comunicación caracterizados por la premisa de servicio público. Hasta el nacimiento de IB3 Ràdio, no se puede decir que haya habido una intención de definir un espacio comunicativo balear. Sin embargo, ha habido un escaso afán de competir con la radio privada existente en las islas. A lo largo de este proceso, sin embargo, no se ha priorizado que las Islas Baleares dispongan de un sistema de medios de comunicación propio que sirva para compensar, en términos lingüísticos y culturales la avalancha de informaciones externas y en lengua castellana. La necesidad de fomentar un sistema de medios que contribuya a la normalización lingüística y que dé protagonismo a la sociedad de las Islas Baleares. Al contrario, el panorama radiofónico de las islas de estos últimos años ha estado marcado por los diferentes colores políticos que han gobernado las instituciones y por lo tanto, es fruto del proceso político y de la regulación proveniente del corpus legal estatal y autonómico y del aplicación de las directrices sobre el espacio radioeléctrico.

En el conjunto de Baleares en 2015 sólo dos radios públicas pervivent, IB3 Ràdio y Ràdio Illa Formentera, el resto han sido cerradas. Este contexto es síntoma del estado de salud de los medios de comunicación públicos y de la falta de apuesta de las instituciones de las Islas para regular la pluralidad de los medios.

[eng] Linking the regional government of the Balearic Islands and the Insular Councils of Mallorca, Menorca, Ibiza and Formentera, the radio spectrum of the Balearic Islands has been very variant since the adoption of the Statute of Autonomy of the Balearic Islands (1983) to our days.

Democracy began with a radio marked by a powerful private sector and therefore characterized by a strong business concentration still in force. With the entry of the Statute of Autonomy radios offer it was extended and the possibility arose that could have radios in Catalan language. However , it was not until the eighties that are the first public radio initiatives promoted by the Government of the Balearic Islands and the Insular Councils Insulars hitherto proximity radio had been marked by the pirates and municipal stations.

Although the process of empowerment that enabled communities to carry out a regional television radio project, the Balearic Islands were the only autonomous region with its own language that is not endowed with a public radio serve the interests of the indigenous culture until 2005. They had to spend more than twenty years for the implementation of a public and regional radio: IB3 Radio.

In the research of radio initiatives of Govern de les Illes Balears and Insular Councils, which along these more than thirty years we find the following names: Ràdio Jove, Formentera Illa Ràdio, Ràdio Som, Ona Mallorca and IB3 Radio .

It was not until the twenty-first century that there was a real interest in any of the successive regional governments to promote the development of media characterized by the premise of public service. Until the birth of IB3 Radio, we can’t say that there has been an intention to define a Balearic communicative space. However, there has been little effort to compete with existing private radio in the islands. Throughout this process, however, has not been prioritized that the Balearic Islands have a system of media self serve to compensate, in language and culture outside the avalanche of information and terms in Spanish. The need to promote a system of means to contribute to linguistic normalization and give prominence to the society of the Balearic Islands. Instead, the radio scene of the islands in recent years has been marked by various political stripes who have ruled the institutions and therefore is the result of the political process and regulation from the national and regional legal corpus and application guidelines on the electric airwaves.

In the whole of the Balearic Islands in 2015 only two surviving public radio: IB3 Radio and Radio Illa Formentera. So, the rest have been closed. This context is a sign of the health of the public media and the lack of commitment of the institutions of the Islands to regulate media plurality.