L'economia política global segons la perspectiva Joseph Stiglitz. Un sistema inestable, injust i en crisi

Abstract

[cat] En la present tesi doctoral durem a terme un estudi crític de les principals obres de l'economista premi Nobel Joseph Stiglitz. Començarem parlant de la seva vida personal. Mostrarem les institucions on ha treballat, les seves preocupacions intel∙lectuals, el seu posicionament polític, etc. Posteriorment, estudiarem el seu paradigma teòric, conegut com a Economia de la Informació. Veurem que ha estat un dels principals autors d'aquest corrent teòric, i explicarem altres autors que han contribuït decisivament en ell, així com les influències que han pogut exercir damunt del nostre autor. Abans d'entrar a considerar el seu paradigma, farem un repàs històric i conceptual dels distints paradigmes més destacats existents en economia. D'aquesta manera podrem situar millor les contribucions de Stiglitz en el context de la ciència econòmica. A continuació, parlarem de temes més pràctics pels quals Stiglitz s'ha preocupat i ha escrit al llarg de la seva vida. Si la segona part estarà dedicada a discutir les aportacions més teòriques del nostre autor, la tercera part la dedicarem a analitzar les seves interpretacions de varis temes pràctics que han ocorregut en les darreres dècades. Estudiarem els seus escrits dedicats a les economies socialistes, a la transició del socialisme al capitalisme, o al desenvolupament econòmic dels països més endarrerits. Després ens centrarem en l'estudi de la globalització, un tema al que Stiglitz ha dedicat molta energia i moltes pàgines. Veurem la seva crítica radical a com les institucions globals han gestionat la globalització, en especial l'FMI, ja que s'han preocupat més per afavorir una sèrie de poderosos interessos que en fer que la globalització funcioni el millor possible per al major nombre de ciutadans. Veurem que la conseqüència d'aquests fets ha estat una globalització inestable i injusta. Analitzarem també les seves propostes de canvi per revertirho. Posteriorment, estudiarem els seus escrits sobre l'economia i la política del seu país, EUA. A partir de principis del 2000 i sobretot a partir de la Gran Recessió que comença al 2007 aquest esdevendrà un tema de màxima importància per a Stiglitz. Es mostrarà molt crític amb tota una sèrie de mesures polítiques adoptades en les darreres dècades, per part de governs de distint color, que al final duran a la gestació de tot un seguit de greus crisis, així com a una gran desigualtat social. Veurem com Stiglitz culpa directament el sistema polític, tant del gran nombre de crisis que s'han produït en les darreres dècades, a EUA i a nivell mundial, com de la gran desigualtat existent a dia d'avui. Una desigualtat que veu molt perillosa per a l'estabilitat de la política, de la democràcia i del sistema econòmic. Per acabar, al llarg de la tesi analitzarem la relació que hi ha entre l'aparell teòric propi de Stiglitz i la seva anàlisi de situacions pràctiques reals. Veurem com en algunes ocasions el seu paradigma li és de gran ajuda per dur a terme una anàlisi de vàries qüestions relacionades amb el mal funcionament dels mercats. Però també veurem com en altres ocasions el seu paradigma no li ofereix les eines necessàries per estudiar certes qüestions polítiques i econòmiques. En aquests moments ha de sortir del seu paradigma i emprar conceptes, com el d'asimetries de poder, el d'interessos o el d'ideologia, que enlloc es troben en les seves teories. Per aquest motiu, conclourem que hauria de modificar el seu paradigma per donar entrada a qüestions com les de poder, interessos, classes socials i ideologia.

[spa] En la presente tesis doctoral vamos a realizar un estudio crítico de las principales obras del economista premio Nobel Joseph Stiglitz. Empezaremos hablando de su vida personal. Repasaremos las instituciones donde ha trabajado, sus preocupaciones intelectuales, su posicionamiento político, etc. Más adelante, estudiaremos su paradigma teórico, llamado Economía de la Información. Veremos que ha sido uno de los principales autores de esta corriente teórica, y explicaremos otros autores que han contribuido decisivamente en dicho paradigma, así como las influencias que han podido ejercer sobre nuestro autor. Antes de entrar a considerar su paradigma, haremos un repaso histórico y conceptual de los distintos paradigmas más destacados que existen en economía. De esta manera podremos situar mejor las contribuciones de Stiglitz dentro del contexto de la ciencia económica. A continuación, hablaremos de temas más prácticos por los cuales Stiglitz se ha preocupado y de los cuales ha escrito a lo largo de su vida. Si la segunda parte estará dedicada a discutir las aportaciones más teóricas de nuestro autor, la tercera parte la dedicaremos a analizar sus interpretaciones sobre varios temas prácticos que han ocurrido en las últimas décadas. Estudiaremos sus escritos dedicados a las economías socialistas, a la transición del socialismo al capitalismo, o al desarrollo económico de los países más atrasados. Luego nos centraremos en el estudio de la globalización, un tema al que Stiglitz ha dedicado mucha energía y muchas páginas. Veremos su crítica radical a como las instituciones globales han gestionado la globalización, en especial el FMI, ya que se han preocupado más de favorecer una serie de poderosos intereses particulares que en hacer que la globalización funcione lo mejor posible para el mayor número de ciudadanos. Veremos que la consecuencia de estos hechos ha sido una globalización inestable e injusta. Analizaremos también sus propuestas de cambio para darle la vuelta a la situación actual. Posteriormente, estudiaremos sus escritos sobre la economía y la política de su país, EEUU. A partir de principios del 2000 y muy especialmente a partir de la Gran Recesión este tema se convertirá en prioritario para Stiglitz. Se mostrará muy crítico con una serie de medidas políticas adoptadas en las últimas décadas, por parte de gobiernos de distinto color, que acabarán por llevar a graves crisis, así como a una gran desigualdad social. Veremos como Stiglitz culpa directamente al sistema político, tanto del gran número de crisis que se han producido en las últimas décadas, en EEUU y a nivel mundial, como de la gran desigualdad existente a día de hoy. Una desigualdad que ve muy peligrosa para la estabilidad de la política, de la democracia y del sistema económico. Por último, a lo largo de la tesis analizaremos la relación existente entre el aparato teórico stiglitziano y su análisis de situaciones prácticas reales. Veremos como en algunas ocasiones su paradigma le es de gran ayuda para llevar a cabo un análisis de varias cuestiones relacionadas con el mal funcionamiento de los mercados. Pero también veremos como en otras ocasiones su paradigma no le ofrece las herramientas necesarias para estudiar ciertas cuestiones políticas y económicas. En esos momentos ha de salirse de su paradigma y utilizar conceptos, como el de asimetrías de poder, el de intereses o el de ideología, que en ningún lugar se encuentran en sus teorías. Por este motivo, llegaremos a la conclusión que tendría que modificar su paradigma para dar entrada a cuestiones como las de poder, intereses, clases sociales e ideología.

[eng] In this doctoral thesis we are going to study critically the main works of the Nobel prize winner Joseph Stiglitz. We are going to begin talking about his personal life. We will show the different institutions for which he has worked, his intellectual interests, his political stances, etc. Then, we will study his theoretical paradigm, known as Information Economics. We will see that he has been one of the main contributors to this paradigm, and we will talk about other authors who have also contributed to it. We will also show the influences of other authors upon his theories and perspective. Before talking about his paradigm, we will do a conceptual and historical study of the main paradigms of economics. Thus, we will be able to better appreciate the Stiglitz contributions in the context of the science of economics. After this, we will talk about more practical issues. Issues which have also been important for Stiglitz, and issues which he has written about throughout his life. If the second part of this thesis is devoted to discuss his theoretical contributions, the third part is devoted to analyze his interpretations on several practical issues that have occurred in the last decades. We will study his writings about socialist economies, the transition of these economies to capitalism, and the development of third world countries. Then, we will study his views on globalization, an issue to which Stiglitz has devoted a lot of energy. We will see his radical critic to the way that the global institutions have managed globalization, particularly the way the IMF has manage it. Their main concern was to promote the interests of the elite rather than to make sure that globalization benefited the maximum number of citizens. We will see that the consequence of this state of affairs has been an unfair and unstable globalization. We will also analyze his proposals to change this state of affairs. After this, we will study his writings about the economics and the politics of his own country, the United States of America. From the beginning of the 2000s, particularly after the Great Recession, this will become a very important issue for Stiglitz. He will be very critic with the way politicians in the last decades, both Republicans and Democrats, have shaped the markets in a way that promotes crisis and a growing inequality. We will show that Stiglitz blames the political system for both the recurrent crises and the growing inequality of the last decades, both in USA and worldwide. An inequality that he regards as very dangerous for political stability, for democracy and for the economic system. Finally, throughout the thesis we will analyze the existing relationship between Stiglitz paradigm and his interpretation of real historical facts. We will show that in some occasions his paradigm is useful in order to analyze historical facts, such as these related to the malperforming of markets. But we will also show that in other occasions his paradigm is not able to provide the appropriate tools to study political and economic questions. In these moments he needs to abandon his paradigm and he needs to use concepts that are not found in his theories. We are talking about important concepts that he uses throughout such as asymmetry of power, interests, ideology or social classes. For this reason, we claim that he should modify his paradigm in order to allow these important concepts in it.