De la Centuriació al Repartiment. Una aproximació a la Mallorca del primer mil·lenni a través de l'organització territorial

Show simple item record

dc.contributor.author Grimalt Vigo, Francesc
dc.date 2015
dc.date.accessioned 2019-02-12T08:05:05Z
dc.date.available 2019-02-12T08:05:05Z
dc.date.issued 2019-02-12
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/148957
dc.description.abstract [cat] Aquest treball és una reconstrucció de l’organització territorial de Mallorca durant el primer mil·lenni dC a partir dels dos aconteixements fonamentals que l’emmarquen: la Centuriació resultat de la conquesta romana de 123 aC i el Repartiment resultat de la conquesta catalana de 1229 dC. La primera va establir la trama fonamental que ordena la geografia de l’illa, és a dir els nuclis de població i les vies de comunicació. El segon és un document que combinat amb les traces físiques de la primera permet reconstruir aquesta organització territorial i la seva evolució. Aquesta tesi es desenvolupa en cinc capítols. Després del primer dedicat a qüestions preliminars, en el segon es defineixen els tres instruments bàsics que s’empraran: l’origen militar de la tecnologia d’establiment de les centuriacions; la trama jerarquitzada de llocs centrals i la seva distribució pel territori; i finalment les etimologies dels topònims que orienten amb llur significat territorial. En el tercer es tracta el nivell més general de l’organització de Mallorca. Comença analitzant les causes de les conquestes: les excuses de la pirateria, les necessitats estratègiques per a la navegació i els motius personals dels participants. Segueix discernint la trama territorial prehistòrica que trobaren els conqueridors romans, basada en ports d’escala de les rutes comercials, i castells roquers que nominalment configuraven districtes basats realment en mercats ramaders. Sobre aquesta base es va construir una estructura fonamental de camins i partions que articulaven les quatre ciutats romanes: Pollentia, Palma, Tuccis i Guium. En el quart es restitueix la trama de la centuriació, basada en polígons formats per centúries agregades. Es diferencien dues xarxes geomètriques, la del Pla i la Muntanya destinada a les ciutats llatines, i la del Migjorn i el Llevant reservada a les ciutats indígenes. Cada una d’aquestes trames té un centre simbòlic i un real, Consell i el puig d’Inca i Son Valls de Padrines i el castell de Santueri respectivament, així com una orientació i una forma de polígons diferents. Sobre la malla quadrangular es disposen els punts centrals rurals, els nuclis on es situen els mercats, les parròquies i els fortins romans. Aquests nuclis tenen uns territoris geomètricament predefinits i una xarxa de camins en diagonal que els uneixen. l e xiii Una vegada exposada a proposta d’aquesta trama de punts centrals, induïda d les traces sobre el territori, es ressegueixen aquestes. En el cinquè capítol finalment es baixa al nivell territorial més bàsic, el dels llogarets on vivia la població rural. Es ressegueix l’evolució des dels poblats prehistòrics a les vil·les romanes, les alqueries musulmanes i fins al Repartiment que crea les possessions. Pels poblats es proposa un model de creixement basat en un hort inicial a partir del qual s’articula el desenvolupament posterior. Les vil·les majoritàriament mantenen l’estructura anterior, situant‐se sobretot en nuclis anteriors, i marginalment sobre la nova trama de la Centuriació. Les alqueries agrícoles i els rafals ramaders mantenen la tensió originada als poblats prehistòrics entre l’hort central i la garriga perimetral. Finalment es repassen les tècniques emprades al Repartiment per fer les llistes de camps, i es proposa restituir‐ne alguns. ca
dc.description.abstract [spa] Este trabajo es una parte de la reconstrucción de la organización territorial de Mallorca durante el primer milenio DC a partir de los dos acontecimientos fundamentales que lo enmarcan: la Centuriación resultado de la conquista romana de 123 AC y el Repartimiento resultado de la conquista catalana de 1229 DC. La primera estableció la trama fundamental que ordena la geografía de la Isla, es decir los núcleos de población y las vías de comunicación. El segundo es un documento que combinado con las trazas físicas de la primera permite reconstruir esta organización territorial y su evolución. Esta tesis se desarrolla en cinco capítulos. Después del primero dedicado a cuestiones preliminares, en el segundo se definen los tres instrumentos básicos que se usarán: el origen militar de la tecnología de establecimiento de las centuriaciones; la trama jerarquizada de lugares centrales y su distribución por el territorio; i finalmente las etimologías de los topónimos que orientan con su significado territorial. En el tercero se trata el nivel más general de la organización de Mallorca. Comienza analizando las causas de las conquistas: las excusas de la piratería, las necesidades estratégicas para la navegación i los motivos personales de los participantes. Sigue discerniendo la trama territorial prehistórica que encontraron los conquistadores romanos, basada en puertos de escala de las rutas comerciales, i castillos sobre cimas rocosas que nominalmente configuraban distritos basados realmente en mercados ganaderos. Sobre esta base se construyó una estructura fundamental de caminos i límites que articulaban las cuatro ciudades romanas: Pollentia, Palma, Tuccis i Guium. En el cuarto se restituye la trama de la centuriación, basada en polígonos formados por centurias agregadas. Se diferencian dos redes geométricas, la del Pla i la Muntanya destinada a las ciudades latinas, i la del Migjorn i el Llevant reservada a las ciudades indígenas. Cada una de estas tramas tiene un centro simbólico y otro real, Consell y el puig d’Inca y Son Valls de Padrines y el castillo de Santueri respectivamente, así como una orientación y una forma de polígonos diferente. Sobre la malla cuadrangular se disponen los puntos centrales rurales, los núcleos donde se sitúan los mercados, las parroquias y los fortines romanos. Estos núcleos tienen unos territorios geométricamente predefinidos y una red de caminos en diagonal que los unen. Una vez expuesta la propuesta de esta trama de puntos centrales, inducida de las trazas sobre el territorio, se siguen estas. En el quinto capítulo finalmente se baja al nivel territorial más básico, el de las aldeas donde vivía la población rural. Se sigue la evolución des de los poblados prehistóricos a las villas romanas, las alquerías musulmanas y hasta el Repartiment que crea las possessions. Para los poblados se propone un modelo de crecimiento basado en un huerto inicial a partir del cual se articula el desarrollo posterior. Las villas mayoritariamente mantienen la estructura anterior, situándose sobretodo en núcleos anteriores, i marginalmente sobre la nueva trama de la Centuriación. Las alquerías agrícolas i los rahales ganaderos mantienen la tensión originada en los poblados entre el huerto central y la Garriga perimetral. inalmente se repasan las técnicas empleadas en el Repartiment para redactar las istas de campos, y se propone la restitución de algunos. ca
dc.description.abstract [eng] This memory is a piece from the reconstruction of the territorial organization of Mallorca during the first millennium AD, framed by two foundational events: The Centuriation consequence of the Roman conquest dated 123 BC, and the medieval establishment, or land‐sharing, deriving as a consequence from the Catalan conquest dated 1229 AD. The first event has established the essential net that shapes the Island’s geography, the population nuclei and the grid of roads. The second one is a document that, together with the physical rests from the first, enables us to reconstruct this territorial framing and its evolution. This thesis is deployed in five chapters: After the first committed to preliminary questions, in the second there are defined the three basic instruments which will be used: namely, the military origin of technology for the centuriations establishment: the hierarchical net of central sites and their territorial location; and finally the toponymic etymologies which hereby guide us because of their territorial meanings. At the third the general organization of Mallorca is studied. It begins analyzing the causes of the conquests: the excuse of the piratery, the strategical necessities for the navigation and the personal motives for the actors. It continues establishing the prehistoric territorial grid that the Roman conquerors find, based in scale ports for the commercial routes and rock castles that nominally configured districts based really in shepherd’s markets. On this base there was built a fundamental structure of ways and limits that articulates the four roman cities: Pollentia, Palma, Tuccis and Guium. At the fourth the centuriation grid is restituted, based on polygons built on aggregated centuries. There will be considered two geometrical grids, the one of the Pla and the Muntanya destined to the latin cities and that of the Migjorn and the Llevant reserved to the indigene cities. Both grids have a symbolic and areal center: Consell and the Puig d’Inca and Son Valls de Padrines and the castle of Santueri respectively, also an orientation and a different polygon’s form. On the quadrangular grid the central rural sites are deployed, the nucleus where are put the markets, the parishes and the roman forts. These central sites have territories geometrically predefined and a grid of diagonal ways which united them. Having exposed the hypothesis of the grid of central sites, inducted form the territorial evidences, these last ones will be examined. At the fifth chapter finally there comes the simplest territorial level, the hamlets where the rural population lived. Here will be prosecuted the evolution from the prehistorical sites to the roman villas, the muslim alqueries and to the Repartiment that created the manors. For the first is proposed a growth model based in a initial orchard from which articulates the posterior development. The villas continue mostly with the anterior structure, being normally on prehistoric nuclei and marginally on the new centuriation grid. The farm alqueries and the rancher rafals continued the tension originated at the prehistoric hamlets between the central orchard and the peripheryc bush.. Finally there are visited the echniques used at the Repartiment to draw up the fields list, and also are roposed the restitution of someone. ca
dc.format application/pdf
dc.format.extent 739 ca
dc.language.iso cat ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.subject.other Centuriació ca
dc.subject.other Repartiment ca
dc.subject.other Organització territorial Mallorca ca
dc.subject.other Centuriación ca
dc.subject.other Repartimiento ca
dc.subject.other Organización territorial Mallorca ca
dc.subject.other Centuriation ca
dc.subject.other Medieval establishment ca
dc.subject.other Territorial frame Mallorca ca
dc.title De la Centuriació al Repartiment. Una aproximació a la Mallorca del primer mil·lenni a través de l'organització territorial ca
dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc 9 - Geografia i història ca
dc.subject.udc 93 - Història. Ciències auxiliars de la història. Història local ca
dc.subject.ac Geografia humana ca
dc.contributor.director García García, Celso
dc.doctorat Doctorat en Societat, Territori i Medi Ambient (extingit) ca


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record