Exposición a disruptores endocrinos y otros factores paternos en la etiología del hipospadias y la criptorquidia

Abstract

[spa] INTRODUCCIÓN: Los denominados “disruptores endocrinos” (DE) son un conjunto de substancias químicas capaces de alterar el equilibrio hormonal y producir alteraciones en el desarrollo embrionario de un individuo o su progenie. La gran mayoría de estas substancias están producidas por el hombre y se encuentran formando parte del medio ambiente como contaminantes industriales, plásticos, plaguicidas y varios productos cosméticos, entre otros. Como es sabido, el desarrollo del sistema genital masculino es un proceso altamente dependiente de hormonas, por lo que es lógico pensar que estas substancias puedan actuar negativamente sobre él. El hipospadias y la criptorquidia, constituyen actualmente las dos malformaciones congénitas del aparato reproductor más prevalentes en los niños. En la criptorquidia, los testículos se localizan fuera de su ubicación habitual, el escroto, y en el hipospadias, existe una hipoplasia de los tejidos ventrales del pene la cual condiciona un desarrollo incompleto de la uretra, y en muchos casos, la presencia de incurvación; ambas malformaciones precisan cirugía para su corrección y pueden tener repercusiones negativas en la fertilidad de estos pacientes a largo plazo. OBJETIVOS: El objetivo principal de este trabajo es investigar la posible asociación entre la exposición perinatal a DE y la etiología del hipospadias y la criptorquidia. Entre los objetivos secundarios, encontramos el análisis de otros posibles factores de riesgo perinatales, maternos y paternos descritos previamente en la literatura científica, la determinación del tipo de sustancia y su distribución de frecuencias en el caso de la exposición a DE y finalmente, la estimación de la prevalencia de asociación entre el hipospadias y la criptorquidia y otras malformaciones congénitas. MATERIAL Y MÉTODOS: Se realizó un estudio retrospectivo de casos y controles en el Hospital Universitario Miguel Servet de Zaragoza. Dentro del grupo de casos, encontramos a los niños con edad comprendida entre los 6 meses y 14 años de vida, diagnosticados de criptorquidia y/o hipospadias en las Consultas Externas de Urología Infantil durante un periodo de 18 meses y en el grupo control, se incluyeron niños con igual rango de edad y sin antecedentes de patología genital que durante el mismo periodo de tiempo, fueron atendidos en las Consultas Externas de Cirugía Pediátrica General y Pediatría del mismo centro. Las variables de interés se recogieron a través de un cuestionario epidemiológico que se cumplimentó mediante entrevista personal con ambos padres. Los datos obtenidos en cada grupo se compararon mediante pruebas estadísticas paramétricas y no paramétricas, y se construyeron modelos de regresión logística para estudiar los supuestos factores de riesgo para el desarrollo de ambas malformaciones consideradas conjuntamente y por separado. RESULTADOS Y CONCLUSIONES: - La exposición parental ocupacional a disruptores endocrinos podría aumentar el riesgo de desarrollar criptorquidia e hipospadias. - Las substancias tóxicas más frecuentes de exposición han sido los ftalatos. - El bajo peso al nacer y la prematuridad podrían aumentar el riesgo de desarrollar hipospadias y la multiparidad, disminuirlo. - La edad superior a 35 años, el consumo de antiabortivos y otros fármacos durante el embarazo, son factores maternos que podrían aumentar el riesgo de criptorquidia e hipospadias. - El consumo de tabaco y la presencia de antecedentes urológicos, son factores paternos que podrían aumentar el riesgo de desarrollar criptorquidia e hipospadias. - La presencia de antecedentes familiares de criptorquidia y/o hipospadias podría aumentar el riesgo de ambas malformaciones, mientras que el nivel superior de estudios materno y paterno, podría disminuirlo. - La tasa de asociación entre el hipospadias y la criptorquidia ha sido del 3,8%, y no se han asociado a un aumento del riesgo de presentación de otras malformaciones congénitas.

[cat] INTRODUCCIÓ: Els anomenats "disruptors endocrins" (DE) són un conjunt de substàncies químiques capaços d'alterar l'equilibri hormonal i produir alteracions en el desenvolupament embrionari d'un individu o la seva progènie. La gran majoria d'aquestes substàncies estan produïdes per l'home i es troben formant part del medi ambient com a contaminants industrials, plàstics, plaguicides i diversos productes cosmètics, entre d´altres. Com és sabut, el desenvolupament del sistema genital masculí és un procés altament dependent d'hormones, de manera que és lògic pensar que aquestes substàncies puguin actuar negativament sobre ell. L´hipospàdies i la criptorquídia, constitueixen actualment les dues malformacions congènites de l'aparell reproductor més prevalents en els nens. A la criptorquídia, els testicles es localitzen fora de la seva ubicació habitual, l'escrot, i en l´hipospàdies, existeix una hipoplàsia dels teixits ventrals del penis la qual condiciona un desenvolupament incomplet de la uretra, i en molts casos, la presència d'incurvació; ambdues malformacions precisen cirurgia per a la seva correcció i poden tenir repercussions negatives en la fertilitat d'aquests pacients a llarg termini. OBJECTIUS: L'objectiu principal d'aquest treball és investigar la possible associació entre l'exposició perinatal a DE i l'etiologia de l´hipospàdies i la criptorquídia. Entre els objectius secundaris, trobem l'anàlisi d´altres possibles factors de risc perinatals, materns i paterns descrits prèviament en la literatura científica, la determinació del tipus de substància i la seva distribució de freqüències en el cas de l'exposició a DE i, finalment, l'estimació de la prevalença d'associació entre l´hipospàdies i la criptorquídia i altres malformacions congènites. MATERIAL I MÈTODES: Es va realitzar un estudi retrospectiu de casos i controls a l'Hospital Universitari Miguel Servet de Saragossa. Dins el grup de casos es van incloure els nens amb edat compresa entre els 6 mesos i 14 anys, diagnosticats de criptorquídia i/o hipospàdies en les Consultes Externes d'Urologia Infantil durant un període de 18 mesos i en el grup control, els nens amb igual rang d'edat i sense antecedents de patologia genital, que durant el mateix període de temps van ser atesos a les Consultes Externes de Cirurgia Pediàtrica General i Pediatria del mateix centre. Les variables d'interès es van recollir a través d'un qüestionari epidemiològic que es va emplenar mitjançant entrevista personal amb ambdos pares. Les dades obtingudes en cada grup es van comparar utilitzant proves estadístiques paramètriques i no paramètriques, i es van construir models de regressió logística per estudiar els suposats factors de risc per al desenvolupament d´ambdues malformacions considerades conjuntament i per separat. RESULTATS I CONCLUSIONS: - L'exposició parental ocupacional a disruptors endocrins podria augmentar el risc de desenvolupar criptorquídia i hipospàdies. - Les substàncies tòxiques més freqüents d'exposició han estat els ftalats. - El baix pes al néixer i la prematuritat podrien augmentar el risc de desenvolupar hipospàdies i la multiparitat, podría disminuir-lo. - L'edat superior a 35 anys, el consum d'antiabortius i altres fàrmacs durant l'embaràs, són factors materns que podrien augmentar el risc de criptorquídia i hipospàdies. - El consum de tabac i la presència d'antecedents urològics, són factors paterns que podrien augmentar el risc de desenvolupar criptorquídia i hipospàdies. - La presència d'antecedents familiars de criptorquídia i/o hipospàdies podria augmentar el risc de les dues malformacions, mentre que el nivell superior d'estudis matern i patern, podria disminuir-lo. - La taxa d'associació entre el hipospàdies i la criptorquídia ha estat del 3,8%, i no s'han associat a un augment del risc de presentació d'altres malformacions congènites.

[eng] INTRODUCTION: The so-called “endocrine disrupting chemicals" (EDC) are a group of substances capable of altering the hormonal balance, so they can lead to alterations in the normal embryonic development of an organism or its offspring. The vast majority of these substances are produced by man and they are part of the environment as industrial pollutants, plastics, pesticides and various cosmetic products, among others. As it is known, the development of the male genital system is a highly hormone-dependent process, so it is logical to think that these substances could act negatively on it. Currently, hypospadias and cryptorchidism are the two most prevalent congenital reproductive malformations in children. In cryptorchidism, the testes are located outside their usual location, the scrotum, and in hypospadias, there exists an hypoplasia of the ventral tissues of the penis whith an incomplete development of the urethra, and in many cases, with the presence of incurvation; both malformations require surgical correction and they may have negative long-term repercussions on the fertility of these patients. OBJECTIVES: The main objective of this work is to investigate the possible association between perinatal exposure to EDC and the etiology of hypospadias and cryptorchidism. The secondary objectives are, the analysis of others possible perinatal, maternal and paternal risk factors previously described in the scientific literature, the determination of substance´s type and its distribution of frequencies in the case of exposure to EDC, and finally, the estimation of the prevalence of association between hypospadias and cryptorchidism and other congenital malformations. MATERIAL AND METHODS: We performed a retrospective study of cases and controls at the Miguel Servet University Hospital of Zaragoza. In cases group, we included children aged between 6 months and 14 years diagnosed with cryptorchidism and/or hypospadias in the outpatient of Pediatric Urology for a period of 18 months, and in the control group, we included children with the same range of age and without genital history, who attended to Pediatric Surgery and Pediatrics outpatient during the same period. The variables of interest were collected through an epidemiological questionnaire that was performed by face-to-face interview with both parents. Data obtained in each group were compared by parametric and non-parametric statistical tests, and logistic regression models were constructed to analyze the supposed risk factors for development of both malformations considered jointly and separately. RESULTS AND CONCLUSIONS: - Parental occupational exposure to endocrine disrupting chemicals may increase the risk of developing cryptorchidism and hypospadias. - The most frequent toxic substances of exposure have been phthalates. - Low birth weight and prematurity could increase the risk of developing hypospadias and multiparity, could decrease it. - The age over 35 years, consumption of antiabortives and other drugs during pregnancy, are maternal factors that could increase the risk of cryptorchidism and hypospadias. - Smoking and presence of urological history are paternal factors that could increase the risk of developing cryptorchidism and hypospadias. - The presence of family history of cryptorchidism and/or hypospadias could increase the risk of both malformations, while the high educational level of the parents could decrease it. - The association rate between hypospadias and cryptorchidism has been 3.8%, and they have not been associated with an increased risk of presenting other congenital malformations.