Mallorquins, menorquins i eivissencs a les exposicions internacionals, nacionals i locals (1827-1929)

Abstract

[cat] L'estudi analitza la participació dels empresaris balears i altres agents socials en un conjunt d’exposicions celebrades entre 1827 i 1929, etapa en què les mostres, tant les de caràcter internacional com les d’àmbit estatal i local, despertaren un gran interès. A les Illes Balears es compartia l’interès en el fenomen expositiu, fet que és palès tant en la celebració de mostres pròpies com en la participació, amb més o menys concurrència, a les de fora. L’activitat s’ha d’atribuir en gran part a la tasca d'institucions i de persones que la impulsaren: la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, la Diputació, l’Institut Balear i alguns professors (Pere Josep Tries, Francesc Manuel de los Herreros, Pere Estelrich), els Ajuntaments de Palma, de Sóller i de Manacor que organitzaren diferents mostres, o la Cambra de comerç que organitzà la Regional de 1910, endemés de gent com Joan Baptista Ensenyat, Benet Pons, Ricard Roca, els germans Amer Servera de Manacor, o l'eivissenc Bartomeu de Rosselló. En tot cas va ser fonamental el rerefons econòmic, social i cultural illenc, que permetia donar amb escreix expositors, persones que enviaren el producte de les seves activitats professionals o artístiques. El conjunt de les 47 exposicions estudiades presenta una etapa inicial, de baixa participació, seguida per una de central, amb forta concurrència de mallorquins, menorquins i eivissencs i una tercera, de signe contradictori, amb baixa participació a les universals i internacionals, i amb interès, però, per les celebrades a Mallorca. Pel que fa a les universals, la fase ascendent és palesa a partir de la de Londres de 1862 fins a la de Xicago de 1893, per entrar en una fase descendent des de la de París del 1900. Les mostres constaten el reconeixement internacional de determinats productes illencs. Inicialment el reberen sobretot els productes agraris (blats, mongetes, oli d’oliva), però a partir de la Universal de Viena del 1873 es guardonaren també els productes industrials, primer els alimentaris com conserves, vins i licors i, més endavant, d’altres com calçat i teixits. D'altra banda els brodats fets per dones mallorquines reberen guardons ja des de l’Exposició de Londres de 1851. Les especialitats vénen diferenciades per illes: Eivissa hi enviava sal, productes agrícoles (blat, ametlles, garroves, cotó, etc.), i, sobretot a les locals, també alguns d'industrials com productes químics, minerals, i licors. Formentera hi fou representada escadusserament, en alguna de les celebrades a Mallorca Menorca, a les exposicions confirma la diversificació de la seva economia; tant amb productes agraris (blat, ametlles, garroves, lli i cotó, moniatos i llegums) com industrials (nàutics, tèxtils, alimentaris, calçat, i, ja més avançada l’etapa, moneders i aparells elèctrics i motors). És a Mallorca on trobam major varietat de productes, tant agrícoles com industrials, distribuïts per comarques. L’aproximació als expositors de les Illes, dóna indicis de l'evolució tant del sector agrari com del sector industrial. S’han focalitzat els expositors que presentaven uns dels productes més destacats en l'economia illenca, ben presents i premiats, d'una banda els expositors d'oli d’oliva i d'ametlles, i de l'altra, els de conserves i de calçat, branques força desenvolupades tant a Mallorca com Menorca. Una panoràmica dels expositors en permet l'adscripció als diferents grups socials: inicialment membres de la noblesa, però sobretot d'una burgesia emprenedora i culta que exercia un paper destacat tant en l’aspecte econòmic com en el polític i cultural. S'hi identifica també una petita burgesia industrial de diferents municipis així com, sobretot a les mostres de començaments del segle XX, d'un grup nombrós de nous propietaris que exposaven diferents productes del camp.

[eng] The study analyses the participation of the Balearic Islands in a series of exhibitions held between 1827 and 1929, a period in which such exhibitions aroused great interest at an international, national and local level. The Balearics shared this interest, as was evident in their participation both locally and abroad. This endeavour was spurred by institutions and individuals as well as the economic, social and cultural climate and led to the many contributions from manufacturers and artists. The series of 47 exhibitions studied show low participation at first, followed by a middle phase of strong participation and a third phase with low participation in the international exhibitions but high in those held in Mallorca. As for the international ones, interest reached its highest point between the London Exhibition in 1862 and that in Chicago in 1893 and its lowest after the Paris Exhibition in 1900. International recognition of Balearic products was first mainly in the agricultural sphere. However, after the Vienna Exhibition in 1873 it extended to industrial goods, firstly food products such as preserves, wine, liqueurs and later, others such as footwear and textiles. In contrast, Mallorcan embroidery had been winning awards since the London Exhibition in 1851. Closer study of those who were exhibiting gives a good indication of the development of both the agricultural and industrial sectors. Those focused on were presenting some of the most important products in the Balearic economy, on the one hand olive oil and almonds and on the other, preserves and footwear. An overall view of the exhibitors enables us to identify different social groups. There were initially some members of the nobility but above all the entrepreneurial bourgeoisie, who played an outstanding role not only in the economy but also in politics and culture. There were also smaller manufacturers from the different municipalities and, especially at the beginning of the 20th century, a large group of new landowners exhibiting farm products.