Tecnología metalúrgica del cobre y del bronce durante el período Postalayótico en Mallorca (ca. s. VI a. C. - s. I a. C.)

Abstract

[spa] El mundo funerario del Postalayótico mallorquín (650/550 a.C.–123 a.C.) presenta una gran diversidad y complejidad material y espacial. La gran mayoría de las necrópolis de este período se excavaron durante el siglo XX, muchas de ellas durante la primera mitad de la centuria, por lo que la información contextual de los objetos recuperados en ellas es, normalmente, precaria. En esta tesis se presenta el estudio arqueometalúrgico de una selección de materiales metálicos de base cobre de las colecciones antiguas del Museu del Monestir de Lluc y del Museu Regional d’Artà, procedentes de distintas cuevas de enterramiento de Mallorca de cronología Postalayótica: Cometa des Morts I, Son Bauçà, Es Morro, Es Fiters y Sa Cova. Este trabajo se ha abordado desde diferentes perspectivas. Por una parte, se han intentado reconstruir los contextos arqueológicos en la medida de lo posible a partir de la documentación disponible. Por otro lado, se ha realizado una selección de muestras para análisis de composición elemental y para análisis de isótopos plomo, a fin de tener información física y química sobre los propios objetos. Finalmente, se han utilizado herramientas teóricas de la Antropología de la Tecnología, a fin de interpretar los datos arqueológicos y analíticos desde un enfoque que permita contemplar la dimensión humana de los procesos tecnológicos. Todo ello, se ha realizado buscando visibilizar la agencia de las comunidades locales en un momento de la Prehistoria balear de importantes procesos de interacción cultural, en el que el mundo fenicio-púnico ha gozado de gran protagonismo en la literatura arqueológica.

[cat] El món funerari del Postalaiòtic mallorquí (650/550 a. de C.–123 a. de C.) presenta una gran diversitat i complexitat material i espacial. La gran majoria de les necròpolis d’aquest període es van excavar durant el segle XX, moltes d’elles durant la primera meitat de la centúria, per la qual cosa la informació contextual dels objectes recuperats en elles és, normalment, precària. En aquesta tesi es presenta l’estudi arqueometal·lúrgic d’una selecció de materials metàl·lics de base coure de les col·leccions antigues del Museu del Monestir de Lluc i del Museu Regional d’Artà, procedents de diferents coves d’enterrament de Mallorca de cronologia Postalaiòtica: Cometa donis Morts I, Són Bauçà, És Morro, És Fiters i Sa Cova. Aquesta recerca s’ha abordat des de diferents perspectives. D’una banda, s’han intentat reconstruir els contextos arqueològics en la mesura que ha estat possible a partir de la documentació disponible. D’altra banda, s’ha realitzat una selecció de mostres per a anàlisis de composició elemental i per a anàlisi d’isòtops de plom, a fi de tenir informació física sobre els propis objectes. Finalment, s’han utilitzat eines teòriques de l’Antropologia de la Tecnologia, a fi d’interpretar les dades arqueològiques i químiques des d’un enfocament que permeti contemplar la dimensió humana dels processos tecnològics. Tot això, s’ha realitzat buscant visibilizar l’agència de les comunitats locals en un moment de la Prehistòria balear d’importants processos d’interacció cultural, en el qual el món fenici-púnic ha gaudit de gran protagonisme en la literatura arqueològica.

[eng] The funerary world of Post-Talaiotic Mallorca (650-550 B.C – 123 B.C) presents great diversity and material and spatial complexity. The vast majority of the necropoleis of this period were excavated during the twentieth century, many of them during the first half of the century, so the contextual information of the objects recovered from them is generally uncertain. This thesis explores the archaeometallurgical study of a selection of copper-based metallic materials from the ancient collections of the Museu del Monestir de Lluc and the Museu Regional d’Artà, originating from specific Mallorcan burial caves of the Post-Talaiotic era: Cometa des Morts I, Son Bauçà, Es Morro, Es Fiters and Sa Cova. This research has been approached from different perspectives. On one hand, attempts have been made to reconstruct archaeological contexts, where possible, from the available documentation. On the other hand, a selection of samples for elemental composition analysis and lead isotope analysis was gathered in order to obtain physical information about the objects themselves. Finally, Technological Anthropology theoretical tools have been used with the aim of interpreting the archaeological and chemical data from an approach that allows for the study of the human dimension of the technological processes. All this has been carried out in seeking to discover the agency of local communities in a period of the Balearic prehistory of important cultural interaction processes, in which the Phoenician-Punic world has enjoyed great prominence in archaeological literature.