La Segona República a Mallorca. Eleccions, partits polítics, mitjans de comunicació i gestió pública

Abstract

[cat] El treball s’estructura en 15 capítols on s’analitzen els diversos processos electorals, l’evolució dels partits polítics, la premsa i la ràdio i l’obra de govern de la Diputació Provincial de les Balears durant el període republicà. Després del plantejament del marc general de la investigació –marc de la recerca, metodologia i fonts, i estat de la qüestió–, s’analitza la situació de la premsa a Mallorca al començament de 1931. Acte seguit, es tracta l’arribada de la Segona República a Mallorca, amb l’estudi de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, la proclamació del nou règim, les primeres actuacions de les noves autoritats republicanes i la repetició dels comicis municipals del 31 de maig de 1931. A continuació, s’analitzen les eleccions a diputats a Corts Constituents del 28 de juny de 1931 –candidatures, campanya electoral i resultats– i les eleccions parcials de diputats per cobrir l’escó vacant de Manuel Azaña del 4 d’octubre de 1931. Seguidament, s’estudia el període del Bienni Reformista, en el qual es tracta sobre les temptatives d’impulsar un projecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (juny-juliol de 1931 i desembre de 1932) i l’evolució dels partits polític durant aquell bienni, fent especial esment a la nova situació dels partits polítics, caracteritzada per la ruptura dels antics partits monàrquics de la Restauració i la seva adaptació al nou context polític; la fragmentació del Partit Republicà Federal de Mallorca –que fins aleshores havia aglutinat el republicanisme– i d’algunes forces obreristes d’esquerra i l’aparició de noves formacions polítiques. Aleshores, una de les principals característiques del nou context polític serà l’aparició d’alguns partits de masses –com la Unió de Dretes, Partit Socialista Obrer Espanyol i Acció Republicana– i l’heterogeneïtat de les formacions polítiques, amb contínues escissions i creació de nous partits. També s’analitzen les eleccions municipals parcials del 23 d’abril de 1933 i les eleccions de vocals al Tribunal de Garanties Constitucionals del 3 de setembre de 1933. Així mateix, hem de destacar l’evolució de la premsa, que tingué un gran dinamisme, durant el període republicà –marc legal, premsa diària, setmanaris d’àmplia difusió, premsa de partits polítics i altres tipus de publicacions– i també s’investiga, com a obra de govern, l’evolució i actuació de la Diputació Provincial de Balears. Després d’aprofundir en l’anàlisi de les eleccions generals de diputats a Corts del 19 de novembre de 1933 –convocatòria dels comicis, candidatures, resultats i la segona volta dels comicis– s’entra en el segon gran bloc de la recerca. Durant l’etapa del bienni radical-cedista s’analitza l’evolució dels partits polítics –amb una bipolarització política creixent i una radicalització dels plantejaments, especialment de l’extrema dreta amb l’aparició de Falange Espanyola, Renovació Espanyola i Partit Agrari Espanyol– i la formació del nou partit, Esquerra Republicana Balear, que intentà aglutinar el republicanisme d’esquerres, i la desfeta del Partit Republicà Radical, a més de l’aparició de noves formacions polítiques. També s’estudia l’evolució i actuació de la Diputació Provincial de les Balears i l’aparició d’un nou mitjà, EAJ-13 Ràdio Mallorca. Després de l’anàlisi de les eleccions generals del 16 de febrer de 1936, es passa a un tercer bloc de la investigació que es concreta en l’estudi de l’etapa del Front Popular d’esquerres. A més de l’estudi de les noves autoritats republicanes, la mobilització popular de les esquerres, l’actuació de les comissions gestores del Front Popular, també s’analitza l’evolució dels partits polítics en aquells darrers mesos de la República a Mallorca. A més de les eleccions a compromissaris per a l’elecció del president de la República d’abril de 1936, també s’investiga la tasca de la Diputació Provincial de les Balears, l’augment de la tensió política i social, un nou intent fallit d’Estatut d’autonomia de les Balears, l’increment de l’anticlericalisme i, finalment, la ruptura que suposà l’aixecament militar del 19 de juliol de 1936 i el final de l’etapa republicana a Mallorca, amb l’anàlisi de la recepció a la premsa diària de l’aixecament militar i el paper de la ràdio en els primers dies del cop d’Estat. El treball conclou amb els apartats de les conclusions, les fonts i la bibliografia i un apèndix documental. La Segona República suposà un projecte de democratització i de modernització de l’Estat espanyol que va ser interromput per un cop d’Estat que anorreà una ideologia republicana d’esquerres que havia somniat una Mallorca més justa, pròspera i arrelada a la seva identitat. Res, però, podia presagiar la brutal repressió contra els republicans d’esquerra que planà sobre l’illa de Mallorca els anys del conflicte bèl·lic i la postguerra.

[spa] El trabajo se estructura en 15 capítulos en los cuáles se analizan los diversos procesos electorales, la evolución de los partidos políticos, la prensa y la radio y la gestión de la Diputación Provincial de Baleares durante el período republicano. Después del planteamiento del marco general de la investigación –marco de la investigación, metodología y fuentes, y estado de la cuestión– se analiza la situación de la prensa en Mallorca al principio de 1931. Acto seguido, se trata sobre la llegada de la Segunda República en Mallorca, con el estudio de las elecciones municipales del 12 de abril de 1931, la proclamación del nuevo régimen, las primeras actuaciones de las nuevas autoridades republicanas y la repetición de los comicios municipales del 31 de mayo de 1931. A continuación, se analizan las elecciones a diputados a Cortes Constituyentes del 28 de junio de 1931 –candidaturas, campaña electoral y resultados– y las elecciones parciales de diputados para cubrir la vacante de Manuel Azaña del 4 de octubre de 1931. Seguidamente, se estudia el período del Bienio Reformista, en el cuál se trata sobre las tentativas de impulsar un proyecto de Estatuto de Autonomía de las Islas Baleares (junio-julio de 1931 y diciembre de 1932) y la evolución de los partidos políticos durante aquel bienio, haciendo especial mención a la nueva situación de los partido políticos, caracterizada por la ruptura de los antiguos partidos monárquicos de la Restauración y su adaptación al nuevo contexto político; la fragmentación del Partido Republicano Federal de Mallorca –que hasta entonces había aglutinado el republicanismo– y de algunas fuerzas obreristas de izquierda i la aparición de nuevas formaciones políticas. Entonces una de las principales características del nuevo contexto político fue la aparición de algunos partidos de masas –como la Unión de Derechas, Partido Socialista Obrero Espanyol y Acción Republicana– y la heterogeneidad de las formaciones políticas, con continuas escisiones y creación de nuevos partidos. También se analizan las elecciones municipales parciales del 23 de abril de 1933 i las elecciones de vocales al Tribunal de Garantías Constitucionales del 3 de septiembre de 1933. Al mismo tiempo, hemos de destacar la evolución de la prensa, que tuvo un gran dinamismo, durante el período republicano –marco legal, prensa diaria, semanarios de amplia difusión, prensa de partido y otro tipo de publicaciones– y también se investiga, como realización de gobierno, la evolución y la actuación de la Diputación Provincial de Baleares. Después de profundizar en el análisis de las elecciones generales de diputados a Cortes del 19 de noviembre de 1933 –convocatoria de los comicios, candidaturas, resultados y la segunda vuelta de las elecciones– se entra en el segundo gran bloque de la investigación. Durante la etapa del Bienio radical-cedista se analiza la evolución de los partidos políticos –con una creciente bipolarización política y una radicalización de los planteamientos, especialmente de la extrema derecha con la aparición de Falange Española, Renovación Española y Partido Agrario Español– y la formación del nuevo partido, Esquerra Republicana Balear, que intentó aglutinar el republicanismo de izquierdas, y la crisis del Partido Republicano Radical, además de la aparición de nuevas formaciones políticas. También se investiga la evolución y actuación de la Diputación Provincial de Baleares y la aparición de un nuevo medio de comunicación, EAJ-13 Radio Mallorca. Después del análisis de las elecciones generales del 16 de febrero de 1936, se pasa a un tercer bloque de la investigación que se concreta en el estudio de la etapa del Frente Popular de Izquierdas. Además del estudio de las nuevas autoridades republicanas, la movilización popular de las izquierdas, la actuación de las comisiones gestoras del Frente Popular, también se analiza la evolución de los partidos políticos en aquellos últimos meses de la República en Mallorca. Además de las elecciones a compromisarios por la elección del presidente de la República de abril de 1936, también se investiga la gestión de la Diputación Provincial de Baleares, el aumento de la tensión política y social, un nuevo intento fracasado de Estatuto de Autonomía de las Baleares, el incremento del anticlericalismo y, finalmente, la ruptura que supuso el alzamiento militar del 19 de julio de 1936 y el final de la etapa republicana en Mallorca, con el análisis de la recepción en la prensa diaria del golpe de estado y el papel de la radio en los primeros días del alzamiento. El trabajo concluye con los apartados de las conclusiones, las fuentes y la bibliografía y un apéndice documental. La Segunda República supuso un proyecto de democratización y de modernización del Estado español que fue interrumpido por un golpe de estado que hizo desaparecer violentamente una ideología republicana de izquierdas que había soñado una Mallorca más justa, próspera y arraigada a su identidad. Nada, pero, podía presagiar la brutal represión contra los republicanos de izquierdas que se extendió sobre la isla de Mallorca en los años de la Guerra Civil i la posguerra.

[eng] The work is structured in 15 chapters where the different electoral processes, the political parties evolution, press and radio and the government work of the Diputació Provincial of the Balearic Islands are analized, After the presentation of the general frame of the investigation -research area, methodology and sources, and questioning estate-, I analize the press situation in Majorca at the beginning of 1931. Then I talk about the arrival of the Second Republic in Majorca, with the study of the municipal elections of 12th April 1931, the proclamation of the new regime, the first decisions of the new republican authorities and the repetition of the local elections of 31st May 1931. Next, I analize the deputy elections for Corts Constituents of 28th June 1931 – candidates, electoral campaign and results-, and the partial elections of deputies to fill the vacant seat of Manuel Azaña on 4th October, 1931. Next piece analized is the period of the Reformist Biennium, which is about the attempt of encouraging a project of Estatut d'Autonomia of the Balearic Islands (June-July 1931 and December 1932) and the evolution of the political parties during that two-year period, making special mention to the new situation of the political parties, characterized by the break from the old monarchic parties of the Restauration and their adaptation to the new political context; the fragmentation of the Federal Republic Party in Majorca -which had brought the republicanism together-and some left-wing working forces and the birth of new political groups. Then, one of the main treats of the new political context is the birth of some mass parties, such as the Unió de Dretes, Partit Socialista Obrer Espanyol and Acció Republicana – and the heterogeneity of the political formations with constant splits and new parties' births. I also analize the partial municipal elections of 23rd April 1933 and the spokesperson elections for the Constitutional Guarantee Court of 3rd September 1933. It is also to be highlighted the press evolution, which had a great dynamism duing the republican time -legal frame, daily press, weekly papers of wide circulation, political parties press and other kinds of publications. I also study, as a government work, the evolution and procedure of the Balearic Diputació Provincial. After a deep analysis on the general elections of Corts deputies on 19th November 1933, - call for the elections, candidates, results and the second round of the elections-, we come the second big part of the research. During the radical-cedista two-year period the evolution of political parties is analysed – with a rising political bipolarisation and a toughening of the proposals, specially at the radical right with the birth of Spanish Falange, Spanish Renovació and Spanish Partit Agrari – and the new party Balearic Esquerra Republicana, which struggled to bring together the republicanism of the left wing and the scraps of the Partit Repubicà Radical, and also the birth of new political groups. It is also studied the evolution and procedure of the Balearic Diputació Provincial and the birth of a new mass media: EAJ-13 Radio Mallorca. After the analysis of the general elections of 16th February 1936, we come to a third block of the investigation, which focuses on the study of the period of the left-winged Front Popular. Moreover, there is a study of the new republican authorities, the popular mobilisation of the left, the procedure of the interim comitees of the Front Popular, as well as a study of the evolution of the political parties in the last months of the Republic in Majorca. I have also studied the elections for delegates to be elected president of the Republic in April 1936, and the task of the Balearic Diputació Provincial, the increase of the political and social tension and a new failed Estatut d'autonomia for the Balearic Islands, the rise of the anticlericalism and finally the split that the army uprising supposed on 19th July 1936 and the end of the republican stage in Majorca with the analysis of the daily press of the army uprising and the role of the radio on the first days of the coup d'état. The projet finishes with the conclusions, the sources, the bibliography and a documentary appendix. The Second Republic supposed a project of democratization and modernization of the Spanish state, interrupted by a coup d'état that annhilitated a left-wing republican ideology which dreamt a fairer Majorca, more prosperous and rooted to its own identity. However, nothing could foretell the brutal repression against those left-wing republicans that overflew Majorca during the war conflict and the post-civil war period.