El pensamiento antitaurino en España, de la Ilustración del XVIII hasta la actualidad

Abstract

[spa] La tauromaquia es un espectáculo público que históricamente ha contado en España con destacados detractores. Sin embargo, y a pesar de la relevancia de las personalidades que a lo largo de los siglos han expresado razonamientos contrarios a las corridas de toros, el pensamiento antitaurino español apenas ha sido objeto de estudios. Ya sea a través del ensayo, de la filosofía, de la política, del periodismo o del arte, grandes nombres de nuestra historia, así como relevantes autores de la actualidad, han alzado su voz contra la tauromaquia, considerando a esta diversión como una muestra de barbarie cruel e inhumana que debe ser cuestionada, combatida y, en último extremo, erradicada. Con la presente investigación hemos tratado de hilvanar históricamente la evolución del pensamiento antitaurino en nuestro país, dándole forma hasta llegar a nuestros días. Para ello hemos compilado, analizado e interrelacionado la mayor cantidad posible de aquellos autores que a través de su obra se han posicionado en contra de las diversiones taurinas. El primer atisbo de pensamiento contrario a la tauromaquia lo hallamos ya en el siglo XIII, cuando Alfonso X El Sabio, en sus Leyes de Partida, califica a los toreros como "infames". Desde aquel momento se han sucedido en España, siglo tras siglo, generación tras generación, opiniones contrarias a las corridas de toros. Desde santos de la Iglesia católica hasta socialistas; desde absolutistas hasta liberales; desde jesuitas hasta reconocidos ateos; desde destacados militares monárquicos hasta prominentes republicanos de izquierdas; desde importantes ilustrados hasta no menos relevantes escritores, todos ellos, y muchos otros más, han coincidido mayoritariamente en denunciar las corridas de toros señalándolas como un acto brutal y salvaje. Asimismo, la condena del maltrato animal ha sido eje histórico del pensamiento antitaurino ya desde el siglo XVI, censurando que en estos entretenimientos se martirice por mero divertimento a un ser pacífico y herbívoro como el toro. Cada vez que en España se ha debatido públicamente acerca de una regeneración de las costumbres en beneficio de la patria, la tauromaquia ha sido señalada como una rémora que debe ser desterrada de nuestros usos en nombre del progreso, de la educación y de la cultura. Esta cuestión sigue vigente hoy en día. Lejos de poder ser considerado como una simple moda pasajera, el pensamiento antitaurino se ha mantenido prácticamente invariable en España a lo largo de los siglos. De hecho, en la actualidad el asunto no sólo no ha perdido interés, sino que está muy presente en la sociedad española.

[cat] La tauromàquia és un espectacle públic que històricament ha comptat a Espanya amb destacats detractors. No obstant això, i malgrat la rellevància de les personalitats que al llarg dels segles han expressat raonaments contraris a les curses de braus, el pensament antitaurí espanyol amb prou feines ha estat objecte d'estudis. Ja sigui a través de l'assaig, de la filosofia, de la política, del periodisme o de l'art, grans noms de la nostra història, així com rellevants autors de l'actualitat, han alçat la seva veu contra la tauromàquia, considerant a aquesta diversió com una mostra de barbàrie cruel i inhumana que ha de ser qüestionada, combatuda i, en últim extrem, eradicada. Amb la present recerca hem tractat d'embastar històricament l'evolució del pensament antitaurí a Espanya, donant-li forma fins arribar als nostres dies. Per a això hem compilat, analitzat i interrelacionat la major quantitat possible d'aquells autors que a través de la seva obra s'han posicionat en contra de les diversions taurines. El primer besllum de pensament contrari a la tauromàquia ho trobem ja al segle XIII, quan Alfonso X El Sabio, en les seves Leyes de Partida, qualifica als toreros com a "infames". Des d'aquell moment s'han succeït a Espanya, segle després de segle, generació després de generació, opinions contràries a les curses de braus. Des de sants de l'Església catòlica fins a socialistes; des d'absolutistes fins a liberals; des de jesuïtes fins a reconeguts ateus; des de destacats militars monàrquics fins a prominents republicans d'esquerres; des d'importants il·lustrats fins a no menys rellevants escriptors, tots ells, i molts uns altres més, han coincidit majoritàriament a denunciar les corregudes de toros assenyalant-les com un acte brutal i salvatge. Així mateix, la condemna del maltractament animal ha estat eix històric del pensament antitaurí ja des del segle XVI, censurant que en aquests entreteniments es martiritzi per mera diversió a un ésser pacífic i herbívor com el toro. Cada vegada que a Espanya s'ha debatut públicament sobre una regeneració dels costums en benefici de la pàtria, la tauromàquia ha estat assenyalada com un obstacle que ha de ser bandejat dels nostres usos en nom del progrés, de l'educació i de la cultura. Aquesta qüestió segueix vigent avui dia. Lluny de poder ser considerat com una simple moda passatgera, el pensament antitaurí s'ha mantingut pràcticament invariable a Espanya al llarg dels segles. De fet, en l'actualitat l'assumpte no només no ha perdut interès, sinó que està molt present en la societat espanyola.

[eng] Bullfighting is a public show that has historically counted with prominent detractors in Spain. However, and despite the relevance of the personalities that over the centuries have expressed arguments against bullfights, Spanish anti-bullfighting Thinking has hardly been studied. Whether through the essay, philosophy, politics, journalism or art, great names in our history, as well as relevant contemporary authors, have raised their voice against bullfighting, considering this spectacle as a sign of cruel and inhuman barbarity that must be questioned, fought and, ultimately, eradicated. With the present investigation we have tried to analyze the evolution of anti-bullfighting Thinking in our country until our days. For this we have compiled, studied and interrelated the greatest possible number of those authors who have been positioned against bullfighting through their work. The roots of a Spanish Philosophy against bullfighting can be found in the thirteenth century, when Alfonso X El Sabio, in their Leyes de Partida, qualifies bullfighters as "infamous". Since then we can find, century after century, generation after generation, many opinions against bullfighting. From Catholic Church Saints to Socialist thinkers; from Absolutism defenders to Liberalism advocates; from Jesuits to recognized Atheists; from prominent Military officers of the Monarchy to relevant left-wing republicans; from famous enlightenment Thinkers to no less significant writers, all of them, and many others, have mostly agreed to report the bullfights indicating them as a brutal and wild act. Similarly, the condemnation of animal abuse has been the historical axis of anti-bullfighting Thinking since the sixteenth century, censuring that in these entertainments a peaceful and herbivorous being like a bull is martyred only for fun. Every time that in Spain there has been a public debate about a regeneration of customs for the benefit of the country, bullfighting has been pointed out as an obstacle that must be banished from our uses in the name of progress, education and culture. This question is still valid today. Far from being able to be considered as a simple passing fashion, anti-bullfighting Thinking has remained practically invariable in Spain over the centuries. In fact, today the issue is very present in Spanish society.