[eng] The conservation of humid lands emerges as a priority within the social debate. Given the
contribution of wetlands to sustain human well-being, their protection in the face of increasing
anthropogenic stresses is perceived as socially desirable. This is especially true in the face of
climate change (CC), which is expected to become the major source of wetlands’ deterioration
in the future. In this sense, to be welfare-maximizing, policy design should be guided by
knowledge about the valuation of the social benefits of wetlands’ protection.
In this framework, while the valuation task becomes a crucial tool to better inform policymakers,
it is also associated with some challenges. These are due to the fact that CC is a future
time-persistent problem and its impacts are expected to be complex, inherently uncertain and
extended over the long- and very long-term. Regardless of the fact that these aspects are
anticipated to affect social welfare, their role in stated preference valuation has been largely
underexplored.
To shed some light on these issues, three are the research questions addressed in this thesis.
First, the trade-offs between the social value of avoiding different and complex wetland
impacts. Second, the effect on the social preferences for preservation measures of
incorporating information about the inherent uncertainty of environmental processes. Third,
the role of sustainability issues by examining whether social preferences for policies having
their benefits in the long- and very long-term are non-declining. To answer these questions, a
choice experiment has been undertaken in S’Albufera wetland (Mallorca, Spain). In specific, the
valuation exercise has been designed to consider: separate attributes for the complex impacts
of CC, alternative scenarios of probability of impacts’ occurrence to express inherent
uncertainty and different time horizons in the long- and very long-term.
Results have shown that complexity, inherent uncertainty and sustainability issues are relevant
aspects. Individuals overall care about the impacts of CC on wetlands, even though they assign
unequal values to the different impacts considered, suggesting substitution and
complementarity patterns that are useful for the design of environmental policies. Respondents
are sensitive to the inherent uncertainty associated with the natural variability of CC effects.
They also care about sustainability issues, by equally valuing preservation in the long-term and
very long-term, due to a concern for the well-being of future generations.
These findings are important not only to better inform wetland management under CC, but also
to guide stated preference valuation practitioners. Indeed, results show that the challenges
associated with valuation in the face of time-persistent environmental problems, like CC, need
to be carefully considered, given that ignoring them can have important social welfare
implications.
[spa] La conservación de las zonas húmedas ocupa un lugar central en el debate social. Y es que dada
su contribución al bienestar humano y ante la creciente presión antropogénica, su protección
se percibe hoy día como socialmente deseable. Este hecho adquiere, si cabe, más importancia
ante el cambio climático (CC), un fenómeno que se prevé se convierta en la principal fuente de
deterioro de los servicios ecológicos que proporcionan las zonas húmedas. Así las cosas, en un
intento de maximizar el bienestar social, resulta fundamental apoyar la toma de decisiones
públicas con un conocimiento detallado de las preferencias sociales y, en particular, del valor
que la sociedad asigna a la protección de estas zonas.
En este contexto, a pesar que la valoración económica resulta una herramienta fundamental
para mejorar la toma de decisiones, no hay que obviar que lleva implícitos importantes
desafíos. No en balde, el CC es un problema persistente en el tiempo y sus efectos son, por
definición, complejos, inherentemente inciertos y se extienden desde el presente al futuro más
cercano y más lejano. Todos estos aspectos, independientemente de la influencia que se espera
tengan en el bienestar social, han sido poco explorados en los estudios de valoración basados
en preferencias declaradas.
En este sentido, en un intento de mostrar la influencia que ejercen estos aspectos en los
ejercicios de valoración económica, el presente trabajo gira alrededor de tres preguntas. En
primer lugar, se examinan los componentes del valor social de políticas encaminadas a evitar
los complejos y variados impactos del CC. En segundo lugar, se estudia el efecto que la
incorporación de información sobre la incertidumbre inherente a los procesos ecológicos tiene
sobre las preferencias sociales. Y en tercero y último lugar, se analizan cuestiones relacionadas
con la sostenibilidad, y concretamente, si las preferencias sociales por políticas que tienen
beneficios en el largo plazo y muy largo plazo son no-decrecientes. Para abordar estas
cuestiones, se ha realizado un experimento de elección en la zona húmeda de S’Albufera
(Mallorca, España). En particular, el ejercicio de valoración se ha diseñado teniendo en cuenta:
diferentes atributos para capturar la complejidad de los impactos del CC, escenarios
alternativos de probabilidad de ocurrencia de los impactos, para expresar la incertidumbre
inherente a los procesos ecológicos, y diferentes horizontes temporales.
Los resultados han mostrado que la complejidad, la incertidumbre inherente y la sostenibilidad
son aspectos relevantes. En general, los individuos se preocupan por los impactos del CC en las
zonas húmedas, aunque asignan valores diferentes a los atributos considerados, sugiriendo
patrones de sustitución y complementariedad útiles a la hora de diseñar políticas ambientales.
Así mismo, se confirma que los individuos son sensibles a la incertidumbre inherente asociada a
la variabilidad natural de los efectos del CC, a la vez que se muestran sensibles a las cuestiones
relacionadas con el bienestar de las generaciones futuras, valorando igual la preservación en el
largo plazo como en el muy largo plazo.
Estos resultados son importantes no sólo para informar la gestión de zonas húmedas en un
contexto de CC, sino también para guiar los expertos de valoración basados en preferencias
declaradas. De hecho, los resultados confirman que los desafíos específicos asociados a
problemas ambientales persistentes, como el CC, se deben tener en cuenta en los ejercicios de
valoración.
[cat] La conservació de les zones humides ha esdevingut un tema rellevant en el debat social. I és
que atesa la seva contribució en el benestar humà, la seva protecció davant la creixent pressió
antropogènica es percep avui dia com a socialment desitjable. Aquest fet adquireix, si cal, més
importància davant el canvi climàtic (CC), un fenomen que es preveu es converteixi en la
principal font de deteriorament dels serveis ecològics que proporcionen les zones humides. Així
les coses, en un intent de maximitzar el benestar social, esdevé fonamental recolzar la presa de
decisions públiques amb un coneixement detallat de les preferències socials i, en particular, del
valor que la societat assigna a la protecció d’aquestes zones.
En aquest context, tot i que la tasca de valoració econòmica esdevé una eina fonamental per a
millorar la presa de decisions, no cal obviar que també du implícits importants desafiaments.
No debades, el CC és un problema persistent en el temps i els seus efectes són, per definició,
complexos, inherentment incerts i s’estenen des del present al futur més proper i més llunyà.
Tots aquests aspectes, independentment de la influència que s’espera tinguin en el benestar
social, han estat poc explorats en els estudis de valoració basats en preferències declarades.
En aquest sentit, en un intent de mostrar la influència que exerceixen aquests aspectes en els
exercicis de valoració econòmica, el present treball gira al voltant de tres punts. En primer lloc,
s’examinen els components del valor social de polítiques encaminades a evitar els complexes i
variats impactes del CC. En segon lloc, s’estudia l’efecte que la incorporació d’informació sobre
la incertesa inherent als processos ecològics té sobre les preferències socials. I en tercer i darrer
lloc, s’analitzen qüestions relacionades amb la sostenibilitat, i concretament, si les preferències
socials per polítiques que tenen beneficis en el llarg termini i en el molt llarg termini són nodecreixents.
Per abordar aquestes qüestions, s’ha realitzat un experiment d’elecció en la zona
humida de S’Albufera (Mallorca, Espanya). En particular, l’exercici de valoració s’ha dissenyat
tenint en compte: diferents atributs per capturar la complexitat dels impactes del CC, escenaris
alternatius de probabilitat d’ocurrència dels impactes, per expressar la incertesa inherent als
processos ecològics, i diferents horitzons temporals.
Els resultats suggereixen que la complexitat, la incertesa inherent i la sostenibilitat són aspectes
rellevants. En general, els individus es preocupen pels impactes del CC en les zones humides,
encara que assignen valors diferents als atributs considerats, tot suggerint patrons de
substitució i complementarietat útils alhora de dissenyar polítiques ambientals. Així mateix, es
confirma que els individus són sensibles a la incertesa inherent associada amb la variabilitat
natural dels efectes del CC i, alhora, es mostren sensibles a les qüestions relacionades amb el
benestar de les generacions futures, valorant igual la preservació en el llarg termini com en el
molt llarg termini.
Aquests resultats són importants no només per informar la gestió de zones humides en un
context de CC, si no també per guiar els experts en exercicis de valoració basats en preferències
declarades. De fet, els resultats mostren que els desafiaments específics associats a problemes
ambientals persistents, com el CC, s’han de tenir en compte en els exercicis de valoració.