Técnicas de grabación de música clásica. Evolución histórica y propuesta de nuevo modelo de grabación

Abstract

[spa] Introducción: La tesis propone un nuevo modelo de grabación de música clásica a partir de la comparación con otros existentes. En la actualidad las técnicas de grabación estereofónica de música clásica más comunes son las denominadas XY, ORTF, DECCA y AB. El tipo de obra musical, grupo instrumental, sala y los gustos y exigencias del posible público consumidor marcan la elección del modelo de grabación a emplear. Cada técnica tiene unas peculiaridades que resaltan distintos aspectos estéticos. En la última década se han desarrollado nuevas técnicas de grabación preparadas para la reproducción multicanal envolventes (surround 5.1) aunque al fin y al cabo la mayor parte de los usuarios emplean sistemas de reproducción estéreo por lo que su utilidad es relativa. Las grabaciones musicales pueden ser analizadas con modelos matemáticos y mediante información subjetiva psicoacústica dependiente del oyente. Los modelos matemáticos incluyen el análisis de la correlación de señales estéreo en función de la frecuencia (FDSC).

Contenido de la investigación: Para la finalidad del estudio que se presenta se grabó una orquesta sinfónica mediante las cuatro distintas técnicas estereofónicas mencionadas anteriormente. Se obtuvieron cuatro muestras estereofónicas de esta sesión de grabación para su estudio de correlación matemática y psicoacústica en condiciones controladas de reproducción con 20 oyentes. Los resultados psicoacústicos y matemáticos arrojaron un conjunto de resultados que se analizaron extrayendo conclusiones posteriormente empleadas para el desarrollo de una nueva disposición de micrófonos. Finalmente se estudió y comparó dicho nuevo modelo de grabación con los modelos ya conocidos universalmente aceptados. Se desarrollaron nuevas conclusiones con las posibles aplicaciones del nuevo sistema de grabación DHAB.

Conclusiones: El nuevo modelo de grabación propuesto ofrece una alternativa a los modelos de grabación ya conocidos manteniendo los valores de correlación matemática dependiente de la frecuencia (FDSC) y preservando los resultados de los atributos psicoacústicos de la escala de Berg & Rumsey con la diferencia de que mejora significativamente los dos atributos de localización. Probablemente sea una buena opción para algunos tipos de grabación de música clásica donde la localización espacial sea de importancia.

[cat] Introducció: La tesi proposa un nou model de gravació de música clàssica a partir de la comparació amb altres existents. Existeixen diverses tècniques d'enregistrament estereofòniques per als enregistraments de música clàssica. Les que s’empren més sovint són XY, ORTF, DECCA i AB. El tipus d'obra musical, grup instrumental, sala i els gustos i exigències del possible públic consumidor marquen l'elecció del model d'enregistrament que cal utilitzar. Cada tècnica té unes peculiaritats que ressalten diferents aspectes estètics. En l'última dècada s'han desenvolupat noves tècniques d'enregistrament preparades per a la reproducció multicanal envolupant (surround 5.1) encara que al cap i a la fi la major part dels usuaris empra sistemes de reproducció estèreo, per la qual cosa la seva utilitat és relativa. Els enregistraments musicals poden ser analitzats amb models matemàtics i mitjançant informació subjectiva psicoacústica depenent de l'oïdor. Els models matemàtics inclouen l'anàlisi de la correlació de senyals estèreo en funció de la freqüència (FDSC). Contingut de la investigació: Per dur a terme aquest estudi es va gravar una orquestra simfònica mitjançant les quatre diferents tècniques estereofòniques esmentades anteriorment (XY, ORTF, DECCA i AB). Es van obtenir quatre mostres estereofòniques d'aquesta sessió d'enregistrament per al seu estudi de correlació matemàtica i psicoacústica, en condicions controlades de reproducció amb 20 oïdores. Els resultats psicoacústics i matemàtics van llançar un conjunt de resultats que es van analitzar per extreure conclusions que es van emprar per al desenvolupament d'una nova disposició de microfonia. Finalment es va estudiar i va comparar dita nova model d'enregistrament amb els models ja coneguts i universalment acceptats (XY, ORTF, DECCA i AB). Es van desenvolupar noves conclusions amb les possibles aplicacions del nou sistema d'enregistrament DHAB. Conclusió: El nou model de gravació proposat ofereix una alternativa als models de gravació ja coneguts mantenint els valors de correlació matemàtica depenent de la freqüència ( FDSC ) i preservant els resultats dels atributs psicoacústics de l'escala de Berg & Rumsey amb la diferència que millora significativament els dos atributs de localització . Probablement sigui una bona opció per a alguns tipus de gravació de música clàssica on la localització espacial sigui d'importància .

[eng] Introduction: This thesis proposes a new technique for classical music recording from the comparison with other existing models. The most commonly used are: XY, ORTF, DECCA and AB. Parameters such as the type of musical composition, instrumental group, venue and the tastes of the potential audience will be considered to mark the choice of the model to use for a recording. Each technique has it´s peculiarities that will highlight different aesthetic aspects. During the last decade new recording techniques have been developed for multi-channel surround sound playback (surround 5.1). The reach of surround sound to our homes has been relatively low, the trend still nowadays is to find most home music systems to be stereo. Musical recordings can be analyzed with mathematical models and with the use of subjective information psychoacoustics dependent of the listener. Mathematical models include the analysis of the correlation over frequency of stereo signals (FDSC - Frequency dependent signal correlation). Content: For the purpose of this study, a symphony orchestra was recorded through the four different stereo techniques mentioned above (XY, ORTF, DECCA and AB) . Four samples were obtained from this stereo recording session. Mathematical correlation and psychoacoustics analysis were done with these samples in controlled conditions of reproduction with 20 listeners. The psychoacoustic and mathematical results yielded a set of results that were analyzed, the conclusions obtained were applied for the development of a stereo microphone main system. Finally the new stereo system was studied and compared with the well known techniques analyzed ealier (XY, ORTF, DECCA and AB). New findings were identified as well as possible applications for the new stereo microphone main recording system DHAB. Conclusions: The new recording technique proposed offers an alternative to models already known keeping the values of mathematical frequency dependant signal correlation (FDSC) and preserving the results of the psychoacoustic attributes scale Berg & Rumsey with a significant improval of both localization attributes . This technique will probably become a good option for some types of classical recording where spatial localization is important .