The human rights-based approach to human trafficking in international law: an analysis from a victim protection perspective

Abstract

[eng] International law has traditionally addressed human trafficking with law enforcement and immigration control strategies focused solely on criminalization and punishment, without addressing the aspects related to the protection of its victims. Realizing the extent to which this narrow approach has proved ineffective and even counterproductive, part of the international community has in the last few years endorsed a different approach to this phenomenon: the human rights-based approach to trafficking. This study undertakes an in-depth analysis of this concept, aimed at addressing the lack of clarity that prevails around the exact meaning and scope of this approach and its complexity as a tool that has the potential of changing the way the international community tackles this phenomenon. In part one, this study examines the main features of the human rights-based approach as initially developed within the United Nations in the context of development cooperation, to then turn to examine how this approach developed in the law of human trafficking at the universal and regional level. On that basis, it reaches conclusions on the theoretical foundations of the human rights-based approach to trafficking and proposes a systematization of its constituent elements and of the main requirements that stem from each of them. In part two, this study examines in more detail the extent to which this approach has effectively been incorporated in international law as far as the key aspects of trafficking victims’ protection are concerned – identification, protection, assistance, right to remain and repatriation –, focusing on both the instruments that declare assuming this approach and the pronouncements made by relevant international monitoring and judicial bodies. The study concludes, among others, that this approach significantly broadens the scope of States’ obligations on the protection of trafficking victims not only in terms of substantive human rights standards but also in relation to the strong requirements it sets out in terms of process. The potential of participation and accountability as key crosscutting aspects of this approach is highlighted. However, the study also demonstrates that even in the most advanced anti-trafficking instruments, the incorporation of this approach is still deficient in relation to a significant number of aspects. Hence, the protection of victims is not guaranteed. Finally, the study concludes that this approach promotes greater coherence in the overall international law response to this phenomenon from the perspective of regime interaction.

[spa] El Derecho internacional ha abordado tradicionalmente la trata de personas con estrategias de tipo penal y de control migratorio centradas exclusivamente en la criminalización y el castigo, sin abordar los aspectos relacionados con la protección de sus víctimas. Constatando hasta qué punto este enfoque limitado ha demostrado ser ineficaz e incluso contraproducente, parte de la comunidad internacional ha emprendido en los últimos años un viraje hacia otro enfoque para abordar la trata de seres humanos: el enfoque basado en los derechos humanos. En este estudio, emprendemos un análisis en profundidad de este concepto, dirigido a abordar la falta de claridad que prevalece en torno al significado y alcance exacto de este enfoque aplicado a la trata y su complejidad como una herramienta que tiene el potencial de cambiar la forma en que la comunidad internacional aborda este fenómeno. En la primera parte de este estudio, examinamos los elementos constitutivos del enfoque basado en los derechos humanos elaborado inicialmente por las Naciones Unidas en el contexto de la cooperación para el desarrollo, para luego examinar cómo se ha desarrollado este enfoque en el Derecho internacional sobre la trata tanto en el ámbito universal como en el regional. Sobre esa base, llegamos a conclusiones sobre los fundamentos teóricos del enfoque basado en los derechos humanos en materia de trata y proponemos una sistematización de sus elementos constitutivos y de los principales requisitos que se derivan de cada uno de ellos. En la segunda parte del estudio, nos centramos en analizar en detalle en qué medida este enfoque se ha incorporado adecuadamente al Derecho internacional sobre trata en lo que respecta a los principales aspectos de la protección de sus víctimas – la identificación, la protección y asistencia, el derecho a quedarse en el país de destino y la repatriación –, centrándonos en el examen tanto de los instrumentos que declaran asumir este enfoque como de los pronunciamientos de los organismos internacionales de supervisión y judiciales pertinentes. El estudio concluye, entre otras cosas, que este enfoque amplía significativamente el alcance de las obligaciones de los Estados en relación con la protección de las víctimas de la trata no solo en términos de normas sustantivas de derechos humanos, sino también en relación con los requisitos que establece en términos de proceso. Se destaca el potencial de los principios de participación y rendición de cuentas como aspectos transversales clave de este enfoque. Sin embargo, el estudio también demuestra que incluso en los instrumentos más avanzados en materia de trata de personas, la incorporación de este enfoque es aún insuficiente en relación con un número significativo de aspectos, por lo que la protección de las víctimas no queda garantizada. Finalmente, el estudio concluye que este enfoque promueve una mayor coherencia en la respuesta del Derecho internacional general a este fenómeno desde la perspectiva de la interacción entre sistemas.

[cat] El dret internacional ha abordat tradicionalment el tràfic de persones amb estratègies de tipus penal i de control migratori centrades exclusivament en la criminalització i el càstig, sense abordar els aspectes relacionats amb la protecció de les seves víctimes. Constatant fins a quin punt aquest enfocament limitat ha demostrat ser ineficaç i fins i tot contraproduent, part de la comunitat internacional ha emprès en els últims anys un viratge cap a un altre enfocament per abordar el tràfic d'éssers humans: l'enfocament basat en els drets humans. En aquest estudi, emprenem una anàlisi en profunditat d'aquest concepte, dirigit a abordar la falta de claredat que preval al voltant del significat i abast exacte d'aquest enfocament aplicat al tràfic i la seva complexitat com una eina que té el potencial de canviar la forma en què la comunitat internacional aborda aquest fenomen. A la primera part d'aquest estudi, examinem els elements constitutius de l'enfocament basat en els drets humans elaborat inicialment per les Nacions Unides en el context de la cooperació per al desenvolupament, per a després examinar com s'ha desenvolupat aquest enfocament en el dret internacional sobre la tracta tant en l'àmbit universal com en el regional. Sobre aquesta base, hem arribat a conclusions sobre els fonaments teòrics de l'enfocament basat en els drets humans en matèria de tràfic i proposem una sistematització dels seus elements constitutius i dels principals requisits que es deriven de cada un d'ells. A la segona part d'aquest estudi, ens centrem en analitzar en detall en quina mesura aquest enfocament s'ha incorporat adequadament en el dret internacional sobre tracta pel que fa als principals aspectes de la protecció de les seves víctimes - la identificació, la protecció i assistència, el dret a quedar-se en el país de destinació i la repatriació -, centrant-nos en l'examen tant dels instruments que declaren assumir aquest enfocament com dels pronunciaments dels organismes internacionals de supervisió i judicials pertinents. L'estudi conclou, entre altres coses, que aquest enfocament amplia significativament l'abast de les obligacions dels Estats en relació amb la protecció de les víctimes del tràfic no només en termes de normes substantives de drets humans, sinó també en relació amb els requisits que estableix en termes de procés. Es destaca el potencial dels principis de participació i rendició de comptes com a aspectes transversals clau d'aquest enfocament. No obstant això, l'estudi també demostra que fins i tot en els instruments més avançats en matèria de tràfic de persones, la incorporació d'aquest enfocament és encara insuficient en relació amb un nombre significatiu d'aspectes, de manera que la protecció de les víctimes no queda garantida. Finalment, l'estudi conclou que aquest enfocament promou una major coherència en la resposta del dret internacional general a aquest fenomen des de la perspectiva de la interacció entre sistemes.