Evolució constructiva de la Catedral de Mallorca. Història, tècniques i materials en els llibres de fàbrica (1570-1630)

Abstract

[cat] Introducció La publicació d’alguns llibres de fàbrica de la Catedral de Mallorca, corresponents a la seva primera etapa constructiva, amb una anàlisi històrica, estudis estadístics i comparatius, posen a l’abast d’estudiosos un primer contacte de com es van dur a terme els inicis de l’obra, fins aproximadament, el Portal del Mar per una banda i de l’Almoina per altra. Els propòsits d’aquesta tesis és un estudi de continuïtat però introduint una anàlisi més tècnica, alhora que històrica, aprofitant la trajectòria acadèmica i investigadora del doctorand. La investigació, presenta dues parts diferenciades: Una primera etapa d’antecedents que compren des dels inicis de la Catedral fins pràcticament la seva meitat, realitzada en forma de síntesi crítica dels elements constructius a partir de dades historiogràfiques. La segona etapa, de recerca més inèdita, comprèn la darrera meitat de la construcció de la Catedral, especialment a partir de 1570. Contingut de la investigació La investigació es centra de manera exhaustiva, tant en la cronologia constructiva com en el patrocini, en les dotze voltes corresponents a les quatre darreres navades construïdes a la Catedral. El treball diserta també sobre l’acabament de les obres de l’antiga façana principal. Aquest nucli de la investigació va acompanyat d’un estudi dels antecedents constructius de la Seu, com a fil conductor necessari per a comprendre la darrera etapa constructiva de l’edifici i que posarà fi a quatre-cents anys d’obres fins a concloure l’estructura bàsica de l’església. Malgrat les fonts històriques dels antecedents siguin historiogràfiques, i les de l’acabament majoritàriament siguin fruit d’una exhaustiva investigació arxivística, s’utilitza un patró semblant per explicar, de manera tècnica i històrica, un procés constructiu molt dilatat en el temps que anirà aportant progressivament nous espais de culte a l’edifici i que el conformarà estructuralment. La part principal d’aquest treball, que com hem dit es centra primordialment en l’acabament de la segona i última meitat de la catedral, façana inclosa, aporta fets i hipòtesis rellevants, sobre tot, per la absència d’investigacions sistemàtiques en aquest darrer espai. La primera part resulta fèrtil en hipòtesis, sobretot la dissertació sobre les característiques arquitectòniques de l’antiga mesquita, sempre fetes de manera cautelosa i amb moltes reserves. La convivència de l’edificació antiga amb la nova, així com tot el procés constructiu de l’Edat Mitjana, és analitzat des del punt de vista dels coneixements de la tècnica constructiva, emparats per la nombrosa documentació històrica publicada. Finalment s’estudia també l’etapa d’entremig, la posada al culte de les quatre primeres navades i el cobriment de les quatre darreres, on la progressió constructiva va ser molt lenta, però que va tenir una importància cabdal en la definició en planta de la totalitat de la catedral. Una segona part de la investigació, no menys important que la primera, es centra en els materials i els mitjans auxiliars emprats en l’acabament de la Catedral en Època Moderna. És un element necessari per entendre, per una part, la continuació de la tradició constructiva inicial de l’edifici, però per altra, serveix per establir una sèrie de diferències significatives al llarg del procés constructiu en quant a la procedència, manufactura i transport de materials. Conclusions L’estudi és una simbiosis metodològica de tècnica constructiva i anàlisi històrica en el marc d’una obra -la Fàbrica- del més gran edifici religiós de filiació gòtica existent a Ciutat de Mallorca. A més, introdueix fites precises en alguns llocs físics de l’obra i posa a l’abast del lector un procés constructiu continuat de l’edifici des dels seus inicis fins al seu acabament, clau per poder situar-nos dins l’espai i el temps de la Catedral de Santa Maria de Mallorca.

[spa] Introducción La publicación de algunos libros de fábrica de la Catedral de Mallorca, correspondientes a su primera etapa constructiva, con un análisis histórico, estudios estadísticos y comparativos, ponen al alcance de estudiosos un primer contacto de cómo se llevaron a cabo los inicios de la obra, hasta aproximadamente, el Portal del Mar por un lado y de la Almoina por otro. Los propósitos de esta tesis es un estudio de continuidad pero introduciendo un análisis más técnico, al tiempo que histórico, aprovechando la trayectoria académica e investigadora del doctorando. La investigación, presenta dos partes diferenciadas: Una primera etapa de antecedentes que comprende desde los inicios de la Catedral hasta prácticamente su mitad, realizada en forma de síntesis crítica de los elementos constructivos a partir de datos historiográficos. La segunda etapa, de investigación más inédita, comprende la última mitad de la construcción de la Catedral, especialmente a partir de 1570. Contenido de la investigación La investigación se centra de manera exhaustiva, tanto en la cronología constructiva como en el patrocinio, en las doce bóvedas correspondientes a las cuatro últimas naves construidas en la Catedral. El trabajo diserta también sobre la finalización de las obras de la antigua fachada principal. Este núcleo de la investigación va acompañado de un estudio de los antecedentes constructivos de la Catedral, como hilo conductor necesario para comprender la última etapa constructiva del edificio y que pondrá fin a cuatrocientos años de obras hasta concluir la estructura básica de la iglesia. A pesar de que las fuentes históricas de los antecedentes sean historiográficas, y las de la finalización mayoritariamente sean fruto de una exhaustiva investigación archivística, se utiliza un patrón similar para explicar, de manera técnica e histórica, un proceso constructivo muy dilatado en el tiempo que irá aportando progresivamente nuevos espacios de culto en el edificio y que lo conformará estructuralmente. La parte principal de este trabajo, que como hemos dicho se centra primordialmente en la finalización de la segunda y última mitad de la Catedral, fachada incluida, aporta hechos e hipótesis relevantes, sobre todo, por la ausencia de investigaciones sistemáticas en este último espacio. La primera parte resulta fértil en hipótesis, sobre todo la disertación sobre las características arquitectónicas de la antigua mezquita, siempre hechas de manera cautelosa y con muchas reservas. La convivencia de la edificación antigua con la nueva, así como todo el proceso constructivo de la Edad Media, es analizada desde el punto de vista de los conocimientos de la técnica constructiva, amparados por la numerosa documentación histórica publicada. Finalmente se estudia también la etapa intermedia entre la puesta al culto de las cuatro primeras Naves y el cubrimiento de las cuatro últimas, donde la progresión constructiva fue muy lenta, pero que tuvo una importancia capital en la definición en planta de la totalidad de la Catedral. Una segunda parte de la investigación, no menos importante que la primera, se centra en los materiales y los medios auxiliares empleados en la terminación de la Catedral en Época Moderna. Es un elemento necesario para entender, por una parte, la continuación de la tradición constructiva inicial del edificio, pero por otra, sirve para establecer una serie de diferencias significativas a lo largo del proceso constructivo en cuanto a la procedencia, manufactura y transporte de materiales. Conclusiones El estudio es una simbiosis metodológica de técnica constructiva y análisis histórico en el marco de una obra -la Fábrica- del mayor edificio religioso de filiación gótica existente en Palma de Mallorca. Además, introduce hitos precisos en algunos lugares físicos de la obra y pone al alcance del lector un proceso constructivo continuado del edificio desde sus inicios hasta su finalización, clave para poder situarnos dentro del espacio y el tiempo de la Catedral de Santa María de Mallorca.

[eng] Introduction The publication of some factory books of the Cathedral of Mallorca, corresponding to its first constructive phase, with a historical analysis, statistical and comparative studies, make it possible for scholars to make a first contact of how the beginnings of the work were carried out, Up to approximately, the Portal del Mar on one side and the Almoina on the other. The purpose of this thesis is a continuity study but introducing a more technical analysis, while historical, taking advantage of the doctoral research and academic trajectory. The research has two differentiated parts: A first stage of history that comprises from the beginning of the Cathedral to almost half, carried out in the form of a critical synthesis of the constructive elements from historiography data. The second stage, of more unpublished research, includes the last half of the construction of the Cathedral, especially as of 1570. Content of the investigation The investigation focuses exhaustively, both in constructive chronology and in sponsorship, in the twelve vaults corresponding to the last four sections built in the Cathedral. The work is also about the completion of the works of the old main facade. This core of the research is accompanied by a study of the constructive history of the Cathedral, as a conductive thread necessary to understand the last constructive phase of the building and which will end four hundred years of work until the basic structure of the church is completed. Although historical sources of history are historiography, and those of completion are largely the result of extensive archival research, a similar pattern is used to explain, in a technical and historical manner, a constructive process that is very dilated in time. It will progressively contribute new spaces of worship in the building and that will shape it structurally. The main part of this work, which as we have said focuses primarily on the completion of the second and last half of the Cathedral, including a façade, provides relevant facts and hypotheses, above all, due to the absence of systematic investigations in this last space. The first part is fertile in hypothesis, especially the dissertation on the architectural features of the ancient mosque, always done cautiously and with many reservations. The coexistence of the old building with the new as well as the entire construction process of the Middle Ages, is analysed from the point of view of the knowledge of the constructive technique, covered by the numerous historical documentation published. Finally, the intermediate stage between the laying of worship of the first four sections and the covering of the last four, where the constructive progression was very slow, was studied, but which had a major importance in the definition of the whole Cathedral. A second part of the investigation, no less important than the first one, focuses on the materials and auxiliary resources used in the completion of the Cathedral in the Modern Age. It is a necessary element to understand, on the one hand, the continuation of the initial constructive tradition of the building, but on the other, it is used to establish a series of significant differences throughout the construction process as regards the origin, manufacture and transport of materials. Conclusions The study is a methodological symbiosis of constructive technique and historical analysis within the framework of the work - the Factory - of the largest religious building of Gothic affiliation existing in Palma de Mallorca. In addition, it introduces precise milestones in some physical places of the work and offers the reader a continuous constructive process of the building from its beginnings until its completion, a key to being able to position ourselves within the space and time of the Cathedral of Santa Maria de Mallorca.