Habitats and nekto-benthic communities of the bottom-trawl sishery developed on the continental shelf of the Balearic Islands

Abstract

[spa] Introducción La presencia de hábitats bentónicos biogénicos en la plataforma continental de las Illes Balears es bien conocida. En el circalitoral destacan por su presencia: los fondos de algas rojas calcáreas de la familia de las coralináceas (conocidos como maërl), considerados

especialmente sensibles a los impactos antropogénicos; los fondos de crinoideos, considerados un hábitat esencial para el ciclo vital de los recursos pesqueros; o los fondos de avellanó, caracterizados por presentar biomasas elevadas de algas rojas blandas, principalmente del género Peyssonnelia. La pesquería de arrastre que se desarrolla en la plataforma continental del Archipiélago coincide con estos tipos de fondo. A pesar de ello y de los efectos negativos del arrastre sobre los hábitats bentónicos, en las Baleares existe poca información sobre las relaciones entre éstos hábitats y las especies explotadas, de las cuáles tampoco se conoce la biología y estado de explotación de la mayoría. Contenido de la investigación Esta tesis doctoral estudia los hábitats bentónicos y las comunidades necto-bentónicas explotados por la pesquería de arrastre de la plataforma continental de las Illes Balears. Los principales objetivos son determinar cómo se relacionan hábitats y recursos pesqueros, cuáles son los principales factores que afectan la distribución de ambos y cómo afecta la presencia de los principales hábitats biogénicos a la condición fisiológica de las especies de peces que los caracterizan. También se estudia por primera vez la biología y estado de explotación de algunos de los recursos pesqueros característicos de estos fondos, así como el efecto del cambio de la geometría de la malla del copo de las redes de arrastre, de rómbica a cuadrada, sobre la selectividad de esta pesquería. Los resultados destacan que la presencia de los fondos de maërl y de Peyssonnelia en los caladeros de arrastre de la plataforma costera, y los de crinoideos en los de la plataforma profunda, actúa como un factor importante para la distribución de los recursos pesqueros necto-bentónicos. La hidrodinámica condiciona la distribución tanto de hábitats como de peces. En este sentido, el tamaño de los peces aparece como una característica clave para su distribución a través de gradientes de cambio de ambos, hábitat y régimen hidrodinámico. El estudio de la biología de especies ícticas características de la plataforma costera, indica que los hábitats biogénicos estructuralmente más complejos y con mayor biomasa algal, como los de maërl y Peyssonnelia, permiten que los individuos que los habitan disfruten de una mejor condición fisiológica que los que se distribuyen en hábitats menos complejos y con menor biomasa bentónica, como los fondos de arena. Las principales especies ‘by-catch’ de la pesquería de arrastre que se desarrolla en la plataforma continental del Archipiélago Balear se encuentran en un nivel de sobreexplotación similar, o incluso más pronunciado, que las principales especies objetivo de esta pesquería, el salmonete (Mullus surmuletus) y la merluza (Merluccius merluccius). La utilización de malla cuadrada en el copo supone una clara mejoría en la selectividad de los artes de arrastre, reduciendo la captura descartada y aumentando la talla de primera captura de la mayoría de especies. Aún así, estas tallas siguen siendo menores que la talla de madurez sexual de la mayoría de especies, y en algunos casos, incluso inferiores a la talla mínima legal. Conclusión Los resultados remarcan la importancia que tiene la presencia de los hábitats bentónicos biogénicos para las poblaciones de organismos necto-bentónicos. Algunos de estos hábitats pueden actuar como oasis que permitirían a los peces afrontar con una mejor condición fisiológica los requerimientos energéticos de su ciclo vital. En el Mar Balear, un área que destaca por su oligotrofia y donde las poblaciones de las principales especies comerciales muestran signos de sobreexplotación, la sostenibilidad de los recursos pesqueros dependerá de la capacidad de implementar medidas de gestión con objetivos más allá de la mejora del régimen de explotación actual. Deberán tener en cuenta aspectos clave del ciclo vital de estas especies y la conservación de los hábitats que las sustentan.

[cat] Introducció La presència d‘hàbitats bentònics biogènics a la plataforma continental de les Illes Balears és ben coneguda. Al circalitoral hi destaquen per la seva presència: els fons d’algues vermelles calcàries de la família de les coral·linàcies (coneguts com a maërl), considerats especialment sensibles als impactes antropogènics; els fons de crinoïdeus, considerats un hàbitat essencial pel cicle vital dels recursos pesquers; o els fons d’avellanó, caracteritzats per presentar biomasses elevades d’algues vermelles toves, principalment del gènere Peyssonnelia. La pesquera de ròssec que es desenvolupa a la plataforma continental de l’Arxipèlag coincideix amb aquests tipus de fons. Malgrat això i els efectes negatius del ròssec sobre els hàbitats bentònics, a les Balears existeix poca informació sobre les relacions entre aquests hàbitats i les espècies explotades, de les quals tampoc se’n coneix la biologia i estat d’explotació de la majoria. Contingut de la investigació Aquesta tesi doctoral estudia els hàbitats bentònics i les comunitats necto-bentòniques explotats per la pesquera de ròssec de la plataforma continental de les Illes Balears. Els principals objectius són determinar com es relacionen hàbitats i recursos pesquers, quins són els principals factors que afecten la distribució d’ambdós, i com afecta la presència dels principals hàbitats biogènics a la condició fisiològica d’algunes de les espècies de peixos que els caracteritzen. També s’estudia per primer cop la biologia i estat d’explotació d’alguns dels recursos pesquers característics d’aquests fons, així com l’efecte del canvi de la geometria de la malla del cop de les xarxes de ròssec, de ròmbica a quadrada, sobre la selectivitat d’aquesta pesquera. Els resultats destaquen que la presència dels fons de maërl i de Peyssonnelia als caladors de ròssec de la plataforma costanera, i els de crinoïdeus als de la plataforma profunda, actua com a un factor important per a la distribució dels recursos pesquers necto-bentònics. La hidrodinàmica condiciona tant la distribució dels hàbitats com la dels peixos. En aquest sentit, la mida dels peixos apareix com una característica clau en la seva distribució a través de gradients de canvi d’ambdós, hàbitat i règim hidrodinàmic. L’estudi de la biologia d’espècies íctiques característiques de la plataforma costanera, indica que els hàbitats biogènics estructuralment més complexes i amb major biomassa algal, com els de maërl i Peyssonnelia, permeten als individus que hi habiten gaudir d’una millor condició fisiològica que els que es distribueixen a hàbitats menys complexes i amb menor biomassa bentònica, com els fons de sorra. Les principals espècies ‘by-catch’ de la pesquera de ròssec que es desenvolupa a la plataforma continental de l’Arxipèlag Balear es troben en un nivell de sobreexplotació semblant, o inclús més pronunciat, que les principals espècies objectiu d’aquesta pesquera, el moll (Mullus surmuletus) i el lluç (Merluccius merluccius). La utilització de malla quadrada al cop suposa una clara millora en la selectivitat dels arts de ròssec, reduint la captura rebutjada i augmentant la talla de primera captura de la majoria d’espècies. Tot i així, aquestes talles segueixen essent menors que la talla de maduresa sexual de la majoria d’espècies, i en alguns casos, fins i tot menors que les talles mínimes legals. Conclusió Els resultats remarquen la importància que té la presència dels hàbitats bentònics biogènics per a les poblacions d’organismes necto-bentònics. Alguns d’aquests hàbitats poden actuar com a oasis que permetrien als peixos afrontar amb una millor condició fisiològica els requeriments energètics del seu cicle vital. Al Mar Balear, una àrea que destaca per la seva oligotròfia i on les poblacions de les principals espècies comercials mostren signes de sobreexplotació, la sostenibilitat dels recursos pesquers dependrà de la capacitat d’implementar mesures de gestió amb objectius més enllà de la millora del règim d’explotació actual. Hauran de tenir en compte aspectes clau del cicle vital d’aquestes espècies i la conservació dels hàbitats que els hi donen suport.

[eng] Introduction The presence of biogenic benthic habitats in the continental shelf of the Balearic Islands is well known. In the circalittoral, outstanding due to their presence, the following can be found: the bottoms of calcareous red algae of the Corallinaceae family (known as maërl beds), considered particularly sensitive to the anthropogenic impacts; the crinoids beds, considered an essential habitat for the vital cycle of the fishing resources; or the Peyssonnelia beds, characterized by high biomasses of soft red algae, mainly of the Peyssonnelia genus. The bottom trawl fishery, developed in the continental shelf of the Archipelago takes place in these types of bottoms. In spite of this, and the negative effects of bottom trawling on benthic habitats, in the Balearic Islands, there is little information on the relationships between these habitats and the exploited species, whose biology and exploitation state is also unknown for the majority. Research contents This doctoral thesis studies the benthic habitats and the nekto-benthic communities exploited by the bottom trawl fishery developed on the continental shelf of the Balearic Islands. The main objectives include determining: the relationship between habitats and fishing resources, the main factors affecting the distribution of both, and how the presence of the main biogenic habitats affects the physiological condition of the associated fish species characterizing them. For the first time, the biology and exploitation state of some of the fishing resources characterizing these bottoms is studied, as well as the effect of changing the mesh geometry in the codend of the bottom trawl gears, from diamond to square, on the selectivity of this fishery. The results highlight that the presence of maërl and Peyssonnelia beds in the bottom trawl fishing grounds of the shallow shelf, and the crinoid beds in those of the deep shelf, is an important factor for the distribution of nekto-benthic fishing resources. Hydrodynamics influence the distribution of both habitats and fish. In this sense, fish size appears as a key trait for their distribution across gradients of change of both habitat and hydrodynamic regime. The study of the biology of characteristic fish species of the shallow shelf indicates that the most structurally complex biogenic habitats, showing the highest algae biomasses, such as maërl and Peyssonnelia beds, allow the individuals inhabiting them to have a better physiological condition than those distributed in habitats showing lower structural complexity and benthic biomass, such as the sandy bottoms. The main by-catch species of the bottom trawl fishery developed in the continental shelf of the Balearic Archipelago show a similar, or even more pronounced, level of overexploitation than the main target species of this fishery, which are the striped red mullet (Mullus surmuletus) and the hake (Merluccius merluccius). The use of square mesh in the codend substantially improves the selectivity of the bottom trawl gears, reducing the discarded catch and increasing the size at first capture of most species. However, these sizes are still smaller than the size of sexual maturity of most species, and in some cases, even smaller than the minimum landing sizes. Conclusion The results highlight the importance of the presence of the biogenic benthic habitats for the populations of nekto-benthic organisms. Some of these habitats can play the role of oases where fish could face the energetic requirements of their vital cycle in a better physiological condition. In the Balearic Sea, an area standing out by its oligotrophy and where the most important commercial species show signs of overexploitation, the sustainability of fishing resources will depend on the ability to implement management measures aiming beyond the improvement of the current exploitation regime. They will have to take into account key aspects of the vital cycle of these species and the conservation of the habitats supporting them.