Person-centered approximation to psychoses: effectiveness and outcomes

Abstract

[eng] The overarching aim of this PhD dissertation is to analyze the feasibility of the person-based conceptualization of psychoses in the frame of a public rehabilitation center for people experiencing persistent psychotic symptoms. Treatment of psychoses has been constrained by the biological conceptualization of the psychotic phenomena: people experience psychotic symptoms due a malfunction in the brain (which gives little space for a psychological or contextual formulation). However, given the poor outcomes of the biological-driven treatment of psychoses, there is an increasing interest in how person-centered approach to psychosis can help to understand the psychotic phenomena and improve the treatment delivered in the public health system. To face this challenge, the thesis sets up around two particular aims: 1) assess the feasibility and effectiveness of mindfulness applied to psychotic symptoms, and 2) analyze the impact over well-stablished scientific knowledge that the use of subjective measures could have. In the paper Mindfulness improves psychological quality of life in community-based patients with severe mental health problems: A pilot randomized clinical trial we assess the feasibility of mindfulness training when added to standard treatment, as well its effects over psychotic symptoms and well-being of people experiencing persistent psychotic symptoms. Heartened by the findings of the first paper as well by the literature attesting the cognitive benefits of mindfulness, in Does mindfulness improve executive functions and theory of mind in schizophrenia-related disorders? A randomized pilot clinical trial we explore if the same mindfulness intervention can have positive impact over executive functions and theory of mind skills of people experiencing persistent psychotic symptoms. Finally, in Psychotic symptoms and quality of life: A mediation analysis of daily-life coping, we analyze how the person-centered approach applied to assessment can bring new insights about the relationship between persistent psychotic symptoms, quality of life, and daily-life coping. The relevance of the results from the three publications are commented in the discussion section of this thesis, as well their fitness with prior research and the implications for future studies. Additionally we discuss the importance of adopt a person-centered approach in the study of persistent psychotic symptoms, and the promising theoretical framework of the phenomenology applied to psychoses.

[spa] El objetivo general de esta tesis doctoral es analizar la viabilidad de una formulación de la psicosis centrada en la persona dentro del marco terapéutico de un centro de rehabilitación público para personas que sufren síntomas psicóticos persistentes. El tratamiento de las psicosis se ha visto limitado por la concepción biologicista del fenómeno psicótico: las personas lo experimentan debido a un funcionamiento anómalo de si cerebro (lo que deja poco espacio para formulación psicológica o contextual del mismo). Sin embargo, dado los pobres resultados del tratamiento biologicista en la psicosis, hay un creciente interés en cómo el enfoque centrado en la persona que sufre síntomas psicóticos puede ayudar al entendimiento del fenómeno y a mejorar el tratamiento proporcionado en el sistema público de salud. Para afrontar este desafío, la tesis se articula en torno a dos objetivos más detallados: 1) evaluar la viabilidad y resultados de una intervención de Mindfulness aplicada a síntomas psicóticos persistentes, y 2) analizar el impacto que sobre hechos científicos considerados sólidos pueda tener el utilizar medidas subjetivas de evaluación. En Mindfulness improves psychological quality of life in community-based patients with severe mental health problems: A pilot randomized clinical trial analizamos la viabilidad del entrenamiento en mindfulness cuando es añadido al tratamiento habitual, así como sus efectos sobre los síntomas psicóticos y la calidad de vida de personas que experimentan síntomas psicóticos persistentes. Alentados por los resultados del primer artículo y por la literatura que relaciona la práctica del Mindfulness con beneficios cognitivos, en Does mindfulness improve executive functions and theory of mind in schizophrenia-related disorders? A randomized pilot clinical trial exploramos si la misma intervención del primer artículo puede tener un efecto positivo sobre las funciones ejecutivas y la teoría de la mente de personas que experimentan síntomas psicóticos persistentes. Finalmente, en Psychotic symptoms and quality of life: A mediation analysis of daily-life, analizamos como la aproximación a la psicosis centrada en la persona aplicada al proceso de evaluación puede ofrecer nuevos conocimientos sobre la relación entre los síntomas psicóticos persistentes, la calidad de vida, y el afrontamiento llevado a cabo en el día a día. La relevancia de los resultados de los tres artículos es comentada en la sección de discusión, así como su encuadre dentro de la evidencia previa y sus implicaciones de cara a futuros estudios. Además, se analiza la importancia de asumir un enfoque centrado en la persona en el estudio de los síntomas psicóticos persistentes, y el uso de la fenomenología como marco teórico en el que desenvolver el estudio de las psicosis.

[cat] L'objectiu general d'aquesta tesi doctoral és analitzar la viabilitat d'una formulació de la psicosi centrada en la persona dins el marc terapèutic d'un centre de rehabilitació públic per a persones que pateixen símptomes psicòtics persistents. El tractament de les psicosis s'ha vist limitat por la concepció biologicista del fenomen psicòtic: les persones ho experimenten a causa d'un funcionament anòmal del seu cervell (el que deixa poc espai per a formulació psicològica o contextual del mateix). No obstant això, donat els pobres resultats del tractament biologicista a la psicosi, hi ha un creixent interès en com l’enfoc centrat en la persona que pateix símptomes psicòtics pot ajudar a l'enteniment del fenomen i a millorar el tractament proporcionat en el sistema públic de salut. Per afrontar aquest repte, la tesi s'articula entorn a dos objectius més detallats: 1) avaluar la viabilitat i resultats d'una intervenció de Mindfulness aplicada a símptomes psicòtics persistents, i 2) analitzar el impacte que sobre fets científics considerats sòlids pugui tenir el utilitzar mesures subjectives d'avaluació. A Mindfulness improves psychological quality of life in community-based patients with severe mental health problems: A pilot randomized clinical trial analitzem la viabilitat de l'entrenament en mindfulness quan es afegit al tractament habitual, així com els seus efectes sobre els símptomes psicòtics i la qualitat de vida de persones que experimenten símptomes psicòtics persistents. Encoratjats per els resultats del primer article i per la literatura que relaciona la pràctica del mindfulness amb beneficis cognitius, a Does mindfulness improve executive functions and theory of mind in schizophrenia-related disorders? A randomized pilot clinical trial vam explorar si la mateixa intervenció del primer article pot tenir un efecte positiu sobre les funcions executives i la teoria de la ment de persones que experimenten símptomes psicòtics persistents. Finalment, a Psychotic symptoms and quality of life: A mediation analysis of daily-life, analitzem com l'aproximació a la psicosi centrada en la persona aplicada al procés d'avaluació pot oferir nous coneixements sobre la relació entre els símptomes psicòtics persistents, la qualitat de vida, i l’afrontament dut a terme en el dia a dia. La rellevància dels resultats dels tres articles es comentada a la secció de discussió, així com el seu enquadrament dins de l'evidència prèvia i les seves implicacions de cara a futurs estudis. A més, s'analitza la importància d'assumir l’enfoc centrat en la persona en el estudi dels símptomes psicòtics persistents, i l’ús de la fenomenologia com a marc teòric en què desenvolupar el estudi de les psicosis.