[cat] Introducció
El comportament de la Medea clàssica d’Euripides que, abandonada per Jasón mata als seus fills i fuig impunement, continua essent un misteri inescrutable. Després de trair a la seva família a Còlquida amb l’objectiu d’ajudar a Jason en la seva empres d’obtenir el preuat velló d’or, tots dos fugen a Corint lloc en el qual Medea és una estranya. Refusada pel seu marit i per una societat grega patriarcal i xenòfoba, li anuncien que serà privada dels seus fills i desterrada. Malgrat tot, aquesta situació precària, no sembla ser suficient per justificar els seus crims execrables. Cal cercar la raó dels seus assassinats en l’àmbit del diví: Medea és una semi deessa, sempre acompanyada dels sanguinolents deus bàrbars, que executen la seva justícia divina. En la seva aplicació Jason, en rompre els seus juraments, ha de ser sentenciat a viure sense descendència. El filicidi és, per tant, una conseqüència inevitable del comportament de Jason. La present tesi analitza mitopoeias victorianes que reprenen la història per a refigurar un nou relat del infanticidi que demostra la versatilitat i l’interès que despertava el mite de Medea per a debatre candents qüestions socials que afectaven a la societat victoriana.
. Contingut de la investigació
La meva tesi es concentra en quatre reescriptures victorianes de la Medea d’Euripides: la tragèdia Medea (1855) d’Ernest Legouvé, que interpret a la llum de la crítica del feminisme jurisprudencial; la burlesque Medea (1856) de Robert Brough, que explor com a heterotopia; el monòleg dramàtic “Medea in Athens” (1870) d’Augusta Webster, que estudi a l’empara de teories de gènere; i el drama curt d’Amy Levy Medea (1882), que analitz a través de teories postcolonials. El meu argument central és que els /les quatre escriptors/res victorians utilitzen el seu capital cultural per a crear noves versions que recreen espais de lluita literaris per a qüestionar les estructures de poder i les convencions socials que operaven en la societat victoriana. A l’època, Gran Bretanya va experimentar múltiples canvis deguts a la creixent industrialització i a les noves idees lliberals que es propagaven pel món occidental. El Marxisme, les revolucions europees de 1848 i l’emergent moviment feminista varen incentivar les iniciatives sociopolítiques d’aquests escriptors victorians.
. Conclusions
En aquestes obres, l’alteritat de l’heroïna es manifesta en la seva triple condició de subalterna com a dona discriminada, estrangera i pobre, mare abandonada sense recursos, la qual cosa posa de relleu la precària situació de moltes dones victorianes, així com la lluita dels escriptors contra les desigualtats que afectaven a moltes dones i fins i tot a ell/es mateix/xes. Donat que aquestes Medeas Victorianes es discriminen per raons convergents, la meva lectura dels textos primaris combina un marc teòric multidisciplinar que abasta la mitocrítica, els estudis culturals i les teories postcolonials i de gènere. El meu objectiu és elucidar la manera en que les Medeas Victorianes lluiten contra les múltiples formes de dominació que les afecten. La meva interpretació dels textos tracta de desentranyar la potencial pressa de poder dels marginats en la societat victoriana i en particular d’aquestes dones, en una societat subjecte a una ràpida transformació.
[spa] . Introducción
El comportamiento de la Medea clásica de Eurípides que, abandonada por Jason, mata a sus hijos y escapa impune, continúa siendo un misterio inescrutable. Tras traicionar a su familia en Cólquida con el objetivo de ayudar a Jasón en su empresa de obtener el preciado vellocino de oro, ambos huyen a Corinto, donde Medea es una extraña. Rechazada por su marido y por una sociedad griega patriarcal y xenófoba, le amenazan con privarla de sus hijos y desterrarla. Esta precaria situación, sin embargo, no parece suficiente para justificar sus execrables crímenes. La razón de sus asesinatos debe buscarse en el ámbito divino: Medea es una semidiosa, siempre acompañada de sus sanguinolentos dioses bárbaros, que ejecutan su justicia divina. En aplicación de esta, Jasón, al quebrantar sus juramentos, debe ser sentenciado a vivir sin descendencia. El filicidio es, por tanto, una consecuencia inevitable del comportamiento de Jasón.
. Contenido de la investigación
La presente tesis analiza mitopoeias victorianas que retoman la historia para refigurar un nuevo relato del infanticidio que demuestra la versatilidad y el interés que despertaba el mito de Medea para debatir candentes cuestiones sociales que afectaban a la sociedad victoriana. Mi tesis se concentra en cuatro reescrituras victorianas de la Medea de Eurípides: la tragedia Medea (1855) de Ernest Legouvé, que interpreto a la luz de la crítica del feminismo jurisprudencial; la burlesque Medea (1856) de Robert Brough, que exploro como heterotopia; el monólogo dramático “Medea in Athens” (1870) de Augusta Webster, que estudio al amparo de teorías de género; y el drama corto de Amy Levy Medea (1882), que analizo a través de teorías postcoloniales. Mi argumento central es que lo/as cuatro escritore/as victorianos usan su capital cultural para crear nuevas versiones que recrean espacios de lucha literarios para cuestionar las estructuras de poder y las convenciones sociales que operaban en la sociedad victoriana. Gran Bretaña experimentó en la época múltiples cambios debido a la creciente industrialización y a las nuevas ideas liberales que se propagaban por el mundo occidental. El Marxismo, las revoluciones europeas de 1848 y el emergente movimiento feminista incentivaron las iniciativas sociopolíticas de estos escritores victorianos.
. Conclusiones
En estas obras, la otredad de la heroína se manifiesta en su triple condición de subalterna como mujer discriminada, extranjera y pobre, una madre abandonada sin recursos, lo que pone de relieve la precaria situación de muchas mujeres victorianas, así como la lucha de los escritores contra las desigualdades que afectaban tanto a muchas mujeres como incluso a ello/as mismo/as. Dado que estas Medeas Victorianas se discriminan por razones convergentes, mi lectura de los textos primarios combina un marco teórico multidisciplinar que abarca la mitocrítica, los estudios culturales y las teorías postcoloniales y de género. Mi objetivo es elucidar la manera en que las Medeas Victorianas luchan contra las múltiples formas de dominación que las afectan. Mi interpretación de los textos trata de desentrañar el potencial empoderamiento de los marginados en la sociedad victoriana y, en particular de tales mujeres, en una sociedad sujeta a una rápida transformación.
[eng] Introduction
The behaviour of the classical Euripidean Medea who, abandoned by Jason, kills her children and escapes unpunished remains a mystery to human understanding. After she betrays her Colchian family to help Jason to get the golden fleece and runs away with him to Corinth, Medea becomes an alien in Greece. Once shunned by Jason and by the Greek patriarchal and xenophobic society, she is to be deprived of her children too and left nowhere, as a vagrant. However, her status and her specific conditions do not seem to justify her appalling actions. The reasons for her murders must be searched for in the divine world: as a semi-goddess Medea is accompanied by the barbarian gory gods that exert the divine justice which rules that oath-breaker Jason must be punished and sentenced to live without descendance. Filicide is thus an inevitable consequence of Jason’s behaviour.
. Contents of the research
This dissertation analyses Victorian mythopoeias which recapture the story to retell Medea’s infanticidal episode proving the long-lasting fascination with the myth and its versatility to address the specific social preoccupations of the Victorian period. My dissertation looks at four Victorian rewritings of the myth of Medea: Ernest Legouvé’s tragedy Medea (1855), which I analyse from the lens of feminist jurisprudence criticism; Robert Brough’s burlesque Medea (1856), which I discuss considering the notion of heterotopia; Augusta Webster’s dramatic monologue “Medea in Athens” (1870), which I study as an example of a feminist version of the myth; and Amy Levy’s closet drama Medea (1882), a version which I explore through the perspective of postcolonial theories. My central argument is that the four Victorian writers use their respective cultural capital to create new versions which serve as literary sites of struggle to question power relations and social norms operating in Victorian society. Medea becomes the embodiment of those racial, class and gender struggles and her story is adapted by each author according to their own specific agendas. Victorian Britain was undergoing multiple changes due to the growing industrialization and the new liberal ideas spread across the western world. Marxism, the 1848 European revolutions, and the emerging feminist movements bolstered Victorian writers’ socio-political initiatives.
. Conclusions
In these works, the otherness of the mythical woman is manifested in her triple subaltern condition as a marginalised woman, a foreigner and as poor abandoned mother, which highlights the situation of many Victorian women and the authors’ struggle to fight against the inequalities affecting these women, and even themselves. Because these Victorian Medeas are discriminated under very different and intersecting grounds, I read my primary texts employing a multidisciplinary approach, which combines myth criticism, cultural studies, feminism and postcolonialism. My aim is to elucidate how these Medeas fight against the multiple forms of domination affecting them. My reading attempts to shed light on the potential power which is granted in these works to marginalised subjects, and most especially Victorian women, in a society which was changing rapidly.