dc.contributor |
Jiménez Cortés, María Antonia |
|
dc.contributor.author |
Grau Ferrer, Antoni |
|
dc.date |
2018 |
|
dc.date.accessioned |
2019-05-10T08:00:52Z |
|
dc.date.issued |
2018-06-27 |
|
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/11201/149353 |
|
dc.description.abstract |
[cat] La brisa marina ´es un vent generat localment degut a la difer`encia de temperatura entre
el terra i la mar. Es present a moltes costes arreu del m´on amb caracter´ıstiques depenents ´
de cada regi´o. En el cas de Mallorca, aquest vent es coneix com a embat. Es un r`egim ´
freq¨uent durant els mesos c`alids de l’any (des d’abril fins a octubre), present a tota la costa
per`o essent m´es intens al centre de les 3 grans conques de l’illa (Palma, Campos i Alc´udia).
Estudis num`erics i observacionals han mostrat que la formaci´o d’aquest vent local t´e un
cicle di¨urn molt marcat. Les fases de l’evoluci´o des de la sortida fins la posta del Sol es
descriuen a Cuxart et al. (2014) emprant simulacions mesoscalars a alta resoluci´o. Despr´es
de la sortida del Sol, es produeix un escalfament radiatiu de la superf´ıcie terrestre i es genera
un gradent de temperatura entre el terra i la mar. L’aire en contacte amb el terra tendeix
a ascendir afavorint la formaci´o d’un gradent de pressi´o entre mar i terra que genera un
vent de mar cap a terra. Tan aviat com l’embat s’inicia (al voltant de 5 hores despr´es de la
sortida del Sol), el front de brisa es propaga terra endins, assolint la fase madura al migdia.
La intensitat de l’embat decreix progressivament durant l’horabaixa. De nit, es produeix
un refredament radiatiu superficial i l’aire en contacte amb el terra es refreda m´es que el de
prop de la superf´ıcie de la mar. El gradent t`ermic i de pressi´o s’inverteixen, generant-se un
vent de terra cap a mar conegut com a terral o brisa nocturna. Estudis previs tamb´e han
mostrat com l’embat a Mallorca interacciona fortament amb els vents de pendent generats
durant el dia a les muntanyes.
L’objectiu del treball ´es descriure les caracter´ıstiques espacials i temporals de l’embat
a la conca de Palma analitzant dades en superf´ıcie de la xarxa d’AEMET i de camps de
temperatura superficial satel·lit`aries. Per seleccionar els dies en que l’embat ´es present s’han
filtrat les observacions de l’estaci´o autom`atica de l’Aeroport seguint els seg¨uents criteris: (1)
que la direcci´o del vent durant les hores centrals del dia (1200-1500 UTC) sigui del tercer
quadrant (sud-oest); (2) que l’embat es propagui cap a l’interior de la conca o si no ´es prou
intens que prop dels pendents es generin vent de pendent (s’ha imposat que la direcci´o del
vent a l’estaci´o autom`atica que AEMET t´e al campus de la UIB sigui de component sud);
(3) abans d’establir-se la brisa hi hagi un vent d’una altra direcci´o (terral a la nit) que
evolucioni cap a la direcci´o de l’embat (aleshores s’imposa que hi ha un gir del vent despr´es
de la sortida del Sol). Aquestes condicions s’han aplicat a les mesures de l’any 2016 i s’ha
obtingut que un total de 72 dies han superat aquest filtre i, pertant, s´on dies en que l’embat
´es present a la conca de Palma. Aquests dies s´on sobretot dies durant l’estaci´o c`alida de
l’any per`o tamb´e hi ha dies durant els mesos m´es freds i les difer`encies de l’embat entre les
diferents estacions de l’any s’han analitzat en detall. Per altra banda, els camps (horaris) de temperatura superficial del terra (LST) i la mar
(SST) s’han extret del sat`el·lit meteorol`ogic Meteosat Segona Generaci´o (MSG) durant l’any
2016. S’han calculat promitjos sobre terra i mar per tal d’avaluar com ´es aquesta difer`encia
de temperatura en condicions d’embat. Els dies que han superat el filtre anterior mostren una
bona correlaci´o entre aquesta difer`encia de temperatura i la intensitat de l’embat. Tamb´e
s’ha vist com els vents de m´es gran escala poden modificar tant la difer`encia de temperatura
com la intensitat de l’embat. L’hora del gir (del terral cap a l’embat) no segueix un patr´o
fix per tots els dies que hi ha embat per`o s’ha comprovat que abans del gir es produeix una
calma (vent feble al voltant d’1ms≠1). Amb refer`encia a la intensitat del vent, a la costa
(Aeroport) la velocitat ´es significativement major que a l’interior (UIB) indicant que el front
de brisa s’afebleix a mesura que es propaga terra endins.
L’an`alisi fet amb gran detall per l’any 2016 s’ha est`es a 5 anys (2013-2017) durant els
quals hi ha disponibles camps de temperatura superficial de MSG. D’aquesta manera es
poden identificar els trets m´es comuns de l’embat a Mallorca. |
ca |
dc.format |
application/pdf |
|
dc.language.iso |
cat |
ca |
dc.publisher |
Universitat de les Illes Balears |
|
dc.rights |
all rights reserved |
|
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
|
dc.subject |
53 - Física |
ca |
dc.title |
Estudi de les característiques de l'embat a la conca de Palma amb el suport d'imatges satel·litàries |
ca |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/masterThesis |
ca |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
|
dc.date.updated |
2018-12-20T09:40:10Z |
|
dc.date.embargoEndDate |
info:eu-repo/date/embargoEnd/2050-01-01 |
|
dc.embargo |
2050-01-01 |
|
dc.rights.accessRights |
info:eu-repo/semantics/embargoedAccess |
|