La morfologia verbal des de la variació geogràfica: proposta interdisciplinària de treball a l'aula

Abstract

[cat] Els debats al voltant de quin ha de ser el model de llengua han estat nombrosos. Si uns lingüistes aposten per un model d’estàndard amb variacions segons els territoris, d’altres argumenten que d’estàndard només n’hi ha d’haver un. Aquestes controvèrsies afecten de ple un aspecte tan important com és la morfologia verbal. Alhora, han repercutit en el món de l’ensenyament, amb relació al qual alguns autors han denunciat la manca d’orientació del professorat, com també algunes pràctiques poc adequades: sovint s’han corregit als alumnes formes del seu dialecte per d’altres de més generals o pròpies del català central, sense tenir en compte el context d’utilització. És per això que aquests autors remarquen la necessitat de parlar d’adequació a les aules. De fet, aquesta qüestió és indispensable per ensenyar la llengua des d’un enfocament comunicatiu. Així doncs, els objectius d’aquest treball són aclarir dubtes pel que fa al model de morfologia verbal que s’ha d’ensenyar a les aules, conscienciar de la necessitat d’ensenyar les formes verbals pròpies de cada territori i facilitar als docents propostes d’activitats engrescadores per dur-ho a terme, propostes que tenen en compte tant la gramàtica i l’ortografia com l’ús. El recurs més habitual en aquestes activitats són les cançons en català, que serveixen per familiaritzar-se amb les formes verbals del dialecte propi i dels altres, per reflexionar sobre l’ús del temps verbals i per suscitar activitats en què els alumnes hagin d’emprar els verbs de manera activa i contextualitzada. I, també, per introduir a l’aula la conscienciació sobre problemes que són de caràcter universal i per donar a conèixer als alumnes una part de la cultura catalana que els pot atreure.