Identificació de gens diana de miRNAs associats a pronòstic funcional de l’ictus isquèmic

Abstract

[cat] L’ictus isquèmic és una dolència amb implicacions molt greus en la societat espanyola, ja que presenta una incidència en increment i suposa un gran impacte tant per a la salut pública com per al sistema sociosanitari, degut a les grans despeses econòmiques associades no sols al tractament dels afectats sinó també a la dependència post-ictus que s’estableix en el 30% dels casos. Per recuperar la regió isquèmica s’han d’activar processos biològics d’angiogènesi, neurogènesi i plasticitat neuronal, que estan regulats per expressió gènica. Uns reguladors molt importants d’aquesta expressió gènica són els microRNAs (miRNAs), petits RNAs no codificants que cursen el silenciament de l’expressió gènica unint-se al RNA missatger corresponent i induint la seva degradació o bé bloquejant-ne la síntesi proteica. Un estudi recent realitzat pel grup receptor d’aquest treball ha identificat mitjançant un array d’expressió 15 miRNAs en sang de pacients d’ictus que s’associen a pronòstic funcional. En aquest estudi s’ha realitzat una fase de validació del tres miRNAs obtinguts més significatius emprant una altra tècnica per mesurar l’expressió gènica dels miRNAs, la PCR a temps real (RT-PCR). S’extragué l’RNA total de les mostres de sang de 61 pacients, es retro-transcrigué a DNA complementari (cDNA) i es comparà l’expressió dels miRNAs miR-941, miR-1275 i miR-625-5p entre pacients amb bon pronòstic fucional, mesurat amb l’escala clínica modificada de Rankin als tres mesos (mRS 3M; bon pronòstic= mRS<2), i pacients que evidencien marcada discapacidad (mRS>2). Els resultats obtinguts demostren que els pacients amb bona recuperació funcional del ictus presenten nivells elevats en sang d’aquests tres miRNAs a les 24h de la isquèmia cerebral, respecte dels pacients que acabaren amb discapacitat. Aquests resultats validen els resultats obtinguts a l’array, i suggereixen que aquests miRNAs tenen potencial per a ser biomarcadors del pronòstic funcional de l’ictus, i fins i tot ser base per al desenvolupament de nous fàrmacs per al tractament de discapacitat associada a l’ictus.