Potencial efecte ergogènic de la quercetina: un enfocament nutrigenètic

Abstract

[cat] En l’àmbit de la nutrició esportiva ha crescut l'interès per l'ús de la quercetina com a ajuda ergogènica. Actualment està catalogada per el CSI (Canadian Sport Institute) Pacific dins el grup B en el Sistema de Classificació de Grups de Suplements ABCD de l'Institut Australià de l’Esport. L’objectiu d’aquest treball és actualitzar el nivell d’evidència científica que existeix sobre el potencial efecte ergogènic de la quercetina, identificar les bases moleculars responsables d’aquest efecte, i proposar variants gèniques que puguin influir en el potencial ergogènic. Per a poder dur a terme la recerca, s'ha realitzat una revisió sistemàtica d'articles científics consultant les bases de dades PubMed-NCBI, BioMed Central i Scientific Research; i manualment a través d'internet en revistes i organismes públics i llibres. En aquest treball s’han analitzat dotze estudis en humans que avaluen l’efecte ergogènic de la quercetina, la majoria dels quals mostra algun resultat positiu en relació a l’efecte antioxidant i rendiment esportiu en general, no obstant alguns resultats són poc consistents, i altres no mostren associacions significatives amb el rendiment esportiu. Alguns estudis mostren fins i tot resultats contradictoris. Estudis en animals sotmesos a condicions d’exercici han permès identificar les proteïnes PGC-1α, SIRT1, SOD, MCP1, IL-6 i TNF- α, com a molècules amb un paper clau en l’acció antioxidant i antiinflamatòria i en la biogènesi mitocondrial, que exerceix la quercetina. La divergència en els resultats observada en els estudis en humans podria ser explicada per la variabilitat genètica entre individus, ja que polimorfismes localitzats en aquests gens clau podrien modular els seus efectes sobre l’exercici. El polimorfisme Gly482Ser està localitzat al gen Pgc-1α i està associat al rendiment esportiu, de manera que el rendiment esportiu no està tan afavorit en els portadors de l’al·lel A i, a més, mostren un menor augment induït per l'entrenament en el contingut de fibres oxidatives de contracció lenta en comparació amb els portadors del genotip GG. Tenint en compte aquesta variabilitat, el coneixement d’aquest polimorfisme podria influir en l’efecte ergogènic de la quercetina. Per això, seria interessant augmentar les investigacions enfocades a la nutrigenètica, per així poder individualitzar els protocols de suplementació amb quercetina per tal d’optimitzar l’efecte ergogènic d’aquest flavonol.

[eng] At the sphere of the sport nutrition, the interest for the use of quercetin as a ergogenic aid has grown. At present, quercetin is catalogued, by the CSI (Canadian Sport Institute) Pacific, in the group B at the System of Classification of Groups of Supplements ABCD of the Aussie Institute of the Sport. The aim of this research is to update the level of scientific evidence that exists on the potential ergogenic effect of quercetin, identify the molecular bases responsible for such effect, and propose genetic variants that could influence the ergogenic potential. To be able to carry out the research, a systematic review of scientific has been performed, consulting articles from databases such as PubMed-NCBI, BioMed Central and Scientific Research; and manually through Internet at magazines, public organisms and books. In this work, twelve human trials that assess the ergogenic effect of quercetin have been analysed, most of which find at least some positive result in relation with the antioxidant effect and sportperformance in general. However some results are little consistent, and others do not show significant associations with sport performance. Several trials show even contradictory results. Trials using animals subjected to exerice conditions have allowed to identify the proteins PGC-1α, SIRT1, SOD, MCP1, IL-6 and TNF-α, as molecular candidates with a key role inquercetin mechanisms, including its antioxidant and antiinflammatòry actions as well as in the enhancement of mitochondrial biogenesis. The divergence in the results observed in the human trials could be explained, at least in part, by the genetic variability among individuals, since polymorphisms located at the key genes could modulate the effects on exercise. The Gly482Ser polymorphism is located at the Pgc-1α gene and has been associated with sport performance, so that the A allele is not favoured for sport performance and, moreover, A allele carriers show a lower training-induced increase in the content of oxidative fibers of slow contraction in comparison with the carriers of GG genotype. Taking into account this variability, the knowledge of this polymorphism could influence the ergogenic effect of quercetin. Therefore, it would be interesting to increase the research focused on nutrigenetics, in order to individualize protocols of quercetin supplementation to optimize the ergogenic effect of this flavonol