Insensibilidad emocional: estructura, perfil evolutivo y relación con otras dimensiones

Abstract

[spa] El término Callous Unemotional Traits (CU) o Dureza-Insensibilidad Emocional se ha denominado Emociones Prosociales Limitadas (Limited Prosocial Emotions, LPE) en el DSM-5 (APA, 2013) y en la CIE-11 (OMS, 2018). El rasgo CU incluye características de falta de culpa y de remordimientos, insensibilidad y ausencia de empatía, falta de preocupación por su rendimiento en actividades relevantes y afecto superficial o deficiente (Frick, Ray, Thornton, & Kahn, 2014a). Estas características estaban incluidas en la dimensión emocional de la psicopatía descrita en adultos por Cleckley (1941/1976). Desde la década de los años noventa ha habido un gran interés en estudiar las características de psicopatía, y específicamente de CU, en niños y adolescentes con problemas de conducta graves. Se ha creado además un instrumento de medida específico de CU, el Inventory of Callous Unemotional Traits (Frick, 2004), así como también diferentes escalas breves de medida. Los instrumentos de medida diseñados han obtenidos valores de fiabilidad diversos y están compuestos, además, por ítems con diferente nivel de representatividad del constructo. Las características CU pueden ser evaluadas ya a una edad temprana y han demostrado ser relativamente estables entre diferentes intervalos de edad, aunque existen datos variados respecto a la estabilidad. Además, a día de hoy se reconoce la validez de constructo de CU y su utilidad pronóstica en el Trastorno de Conducta (TC). Y en los últimos años algunos autores han planteado el estudio de estas características en el contexto de problemas de conducta que no alcanzan criterios de TC. Así, por ejemplo, se han publicado algunos trabajos que asocian CU al Trastorno Negativista Desafiante (TND), pero los resultados sobre la dirección de la relación predictiva entre ambos constructos no son unánimes. La presente tesis tiene cuatro objetivos principales. En primer lugar se pretenden estudiar las propiedades psicométricas de una escala breve desarrollada a partir de los cuatro ítems del especificador LPE (a la que hemos denominado “Escala de Emociones Prosociales” o “escala PE”) a partir de la información de cuatro evaluadores de dos contextos diferentes (padres y madres en contexto casa, y tutores y otros maestros de asignaturas troncales y específicas en la escuela). Concretamente, se analizó la fiabilidad e invariancia estructural y de medida para los cuatro informantes, la exactitud de la medida y la validez convergente y discriminante en un mismo contexto y entre contextos respecto a otras medidas externalizantes como el Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad en sus dimensiones Inatención (TDAH-IN) e Hiperactividad (TDAH-HI) y el Trastorno Negativista Desafiante (TND), y medidas de afectación académica (AA) y afectación social (AS). Estos análisis se recogieron en el primer artículo. En este caso se utilizaron procedimientos de análisis factorial confirmatorio, análisis de correlaciones y análisis de regresión estructural. Los resultados indicaron que la escala PE resultó fiable y mostró invariancia estructural y de medida. Respecto a la validez, la escala PE obtuvo buena validez convergente y discriminante en un mismo contexto pero no entre contextos. En segundo lugar se pretendió estudiar la estabilidad temporal y consistencia entre contextos y evaluadores de la escala PE, analizando el comportamiento de “rasgo” o “estado” de estas características. Estos análisis se realizaron mediante el procedimiento de rasgoestado latente (LST, Latent-State Trait measurement model) de fuente única y múltiple comparando las medidas tomadas con un año de diferencia. Los análisis de fuente única pretendieron determinar la proporción de variancia rasgo y variancia estado en la dimensión CU-LPE para cada uno de los cuatro evaluadores y en comparación con otras escalas externalizantes (TDAH-IN, TDAH-HI, TND, SCT), mientras que en los de fuente múltiple se comparó la variancia rasgo y estado de CU-LPE que padres, tutores y otros maestros comparten con las madres como fuente de referencia. Según nuestro conocimiento este segundo artículo ha sido el primero en utilizar un modelo LST en el estudio de CU-LPE. Los resultados indicaron de nuevo discrepancias entre contextos, de forma que CU-LPE resultó ser más rasgo en casa y más estado en la escuela, y mostró baja validez convergente de la variancia rasgo entre contextos. Al igual que en el primer artículo, se realizan algunas propuestas explicativas de estos resultados. En tercer lugar, se pretendió analizar la utilidad categorial de la escala PE y su aplicación clínica individualizada. Aunque se ha planteado como un objetivo diferente, estos análisis se incluyeron en el primer artículo. La aplicación de la Teoría de Respuesta al Ítem (TRI) mostró que la escala PE midió con precisión las características del especificador LPE incluso a bajos niveles de LPE. Además, la aplicación de un modelo logístico de dos parámetros de la TRI a los cuatro síntomas dicotomizados de PE (presencia/ausencia) apoyó el criterio DSM-5 de la presencia de dos o más síntomas para determinar un nivel clínico. La prevalencia de LPE en esta muestra comunitaria fue también similar a la descrita por otros autores. En el tercer artículo, y como cuarto objetivo, se estudió la relación evolutiva entre el TND y el CU-LPE medidos en los cursos primero y cuarto de educación primaria. Los resultados indicaron que, para padres, madres y tutores, las puntuaciones en TDN en primer curso son capaces de predecir significativamente, y de manera unidireccional, el aumento de las puntuaciones en CU-LPE (con independencia del nivel inicial en esta medida) en cuarto curso. Estos datos nos llevan a considerar TND como un factor de riesgo para el desarrollo de CU-LPE. A grandes rasgos, los resultados de los tres artículos mostraron la fiabilidad de la escala breve PE, que resultó superior a la de otras escalas breves de medida de CU-LPE. La escala PE demostró además invariancia estructural y de medida, predijo afectación académica y social para al menos uno de los dos evaluadores de cada contexto, y respaldó el criterio clínico de dos ítems para asignar el especificador LPE. En comparación a los otros constructos externalizantes evaluados, CU-LPE se comportó de manera diferente en cada uno de los contextos, al percibirse como rasgo en casa, pero como estado en la escuela. Por último, TND resultó ser un factor de riesgo para el desarrollo de características de CU-LPE futuras. Estos datos nos llevan a poder afirmar que CU-LPE se puede medir mediante el empleo de esta escala breve, que es un constructo más dependiente del contexto y que está asociado evolutivamente al TND. Este último resultado, en cierto modo, respalda la inclusión del especificador LPE recogida recientemente en la CIE-11 (OMS, 2018).

[cat] El terme Callous Unemotional Traits (CU o Duresa-Insensibilitat Emocional) o Emocions Prosocials Limitades (Limited Prosocial Emotions, LPE) tal com apareix en el DSM-5 (APA, 2013) i en la CIE-11 (OMS, 2018) inclou característiques de manca de culpa i de remordiments, insensibilitat i absència d'empatia, falta de preocupació pel seu rendiment en activitats rellevants i afecte superficial o deficient (Frick, Ray, Thornton, & Kahn, 2014a). Aquestes característiques estaven incloses en la dimensió emocional de la psicopatia descrita en adults per Cleckley (1941/1976). Des de la dècada dels anys noranta hi ha hagut un gran interès en estudiar les característiques de psicopatia, i específicament de CU, en nens i adolescents amb problemes de conducta greus. S'ha creat a més un instrument de mesura específic de CU, el Inventory of Callous Unemotional Traits (Frick, 2004), així com també diferents escales breus de mesura. Els instruments de mesura dissenyats han obtinguts valors de fiabilitat diversos i estan compostos, a més, per ítems amb diferent nivell de representativitat del constructe. Les característiques CU poden ser avaluades des d’una edat primerenca i han demostrat ser relativament estables entre diferents intervals d'edat, encara que existeixen dades discrepants respecte a l'estabilitat. A més, a dia d'avui es reconeix la validesa de constructe de CU i la seva utilitat pronostica en el Trastorn de Conducta (TC). En els últims anys alguns autors han plantejat l'estudi d'aquestes característiques en el context de problemes de conducta que no arriben als criteris de TC. Així, per exemple, s'han publicat alguns treballs que associen CU al trastorn negativista desafiant (TND), però els resultats sobre la direcció de la relació predictiva entre els dos constructes no són coincidents. La present tesi té quatre objectius principals. En primer lloc es pretenen estudiar les propietats psicomètriques d'una escala breu desenvolupada a partir dels quatre ítems de l'especificador LPE (a la qual hem anomenat "Escala d'Emocions Prosocials" o "escala PE") a partir de la informació de quatre avaluadors de dos contextos diferents (pares i mares a casa, i tutors i altres mestres d'assignatures troncals i específiques a l'escola). Concretament, es va analitzar la fiabilitat i invariància estructural i de mesura per als quatre informants, l'exactitud de la mesura i la validesa convergent i discriminant en un mateix context i entre contextos respecte a d’altres mesures externalitzants com el Trastorn per Dèficit d´Atenció amb Hiperactivitat en las seves dimensions de Inatenció (TDAH-IN) e Hiperactivitat (TDAH-HI) i el Trastorn Negativista Desafiant (TND ), i mesures d'afectació acadèmica (AA) i d’afectació social (AS). Aquestes anàlisis es van recollir en el primer article. En aquest cas es van utilitzar procediments d'anàlisi factorial confirmatori, anàlisi de correlacions i anàlisi de regressió estructural. Els resultats van indicar que l'escala PE va resultar fiable i mostrar invariància estructural i de mesura. Pel que fa a la validesa, l'escala PE va obtenir bona validesa convergent i discriminant en un mateix context però no entre contextos. En segon lloc es va proposar estudiar l'estabilitat temporal i consistència entre contextos i avaluadors de l'escala PE, analitzant el comportament de "tret" o "estat" d'aquestes característiques. Aquestes anàlisis es van realitzar mitjançant el procediment de tret-estat latent (LST, Latent-State Trait measurement model) de font única i múltiple comparant les mesures preses amb un any de diferència. Les anàlisis de font única determinaren la proporció de variància tret i variància estat en la dimensió CU-LPE per a cada un dels quatre avaluadors i en comparació amb altres escales externalitzants (TDAH-IN, TDAH-HI, TND, SCT), mentre que amb els de font múltiple es compararen la variància tret i estat de CU-LPE que pares, tutors i altres mestres comparteixen amb les mares com a font de referència. Segons el nostre coneixement aquest segon article ha estat el primer a utilitzar un model LST aplicat a l'estudi de CU-LPE. Els resultats van indicar de nou discrepàncies entre contextos, de manera que CU-LPE va resultar ser més tret a casa i més estat a l'escola, i va mostrar baixa validesa convergent de la variància tret entre contextos. Igual que en el primer article, es realitzen algunes propostes explicatives d'aquests resultats. En tercer lloc es va pretendre analitzar l'aplicació categorial de l'escala PE i la seva utilitat clínica individualitzada. Tot i que s'ha plantejat com un objectiu diferent, aquestes anàlisis es van incloure en el primer article. L'aplicació de la Teoria de Resposta a l'ítem (TRI) va mostrar que l'escala PE va mesurar amb precisió les característiques del especificador LPE fins i tot a baixos nivells de LPE. A més, l'aplicació d'un model logístic de dos paràmetres de la TRI als quatre símptomes dicotomia de PE (presència/absència) va recolzar el criteri DSM-5 de la presència de dos o més símptomes per determinar un nivell clínic. La prevalença de LPE en aquesta mostra comunitària va ser també similar a la descrita per altres autors. En el tercer article, i com a quart objectiu, es va estudiar la relació evolutiva entre el TND i el CU-LPE mesurats en primer i en quart curs d'educació primària. Els resultats van indicar que per a pares, mares i tutors, les puntuacions en TDN a primer curs poden predir significativament, i de manera unidireccional, l'augment de les puntuacions en CU-LPE (amb independència del nivell inicial en aquesta mesura). Aquestes dades van permetre plantejar el TND com un factor de risc per al desenvolupament de CU-LPE. A grans trets, els resultats dels tres articles van mostrar la fiabilitat de l’escala breu PE, que va resultar superior a la d'altres escales breus de mesura de CU-LPE. L'escala breu PE va demostrar a més invariància estructural i de mesura, va predir afectació acadèmica i social per a almenys un dels dos avaluadors de cada context, i va donar suport al criteri clínic de dos ítems per assignar l'especificador LPE. Al contrari que els altres constructes externalitzants avaluats, CU-LPE es va comportar de manera diferent en cada un dels contextos, es va percebre més com a tret a casa però més com a estat a l'escola. Finalment, TND va resultar ser un factor de risc per al desenvolupament de característiques de CU-LPE futures. Aquestes dades ens porten a poder afirmar que CU-LPE es pot mesurar mitjançant l'ús d'aquesta escala breu, sembla ser un constructe més dependent del context i està associat evolutivament amb el TND. Aquesta última dada, en certa manera, recolzaria la inclusió del especificador LPE en els criteris del TND a la CIE-11 (OMS, 2018).

[eng] The term Callous Unemotional (CU) Traits or Hardness and Emotional Insensitivity has been termed Limited Prosocial Emotions (Limited Prosocial Emotions, LPE) in DSM-5 (APA, 2013) and in CIE-11 (WHO, 2018). The CU trait includes characteristics of lack of guilt and remorse, insensitivity and absence of empathy, lack of concern about performance in relevant activities, and shallow or deficient affect (Frick, Ray, Thornton, & Kahn, 2014a). These traits were included in the emotional dimension of the psychopathy described in adults by Cleckley (1941/1976). Since the nineties, there has been great interest in studying psychopathy traits, especially CU, in children and adolescents with serious behavioural problems. Moreover, a specific CU measuring instrument has been created, the Inventory of Callous Unemotional Traits (Frick, 2004), as well as different brief measurement scales. The measuring instruments designed have obtained diverse reliability values and are, also, made up of items with different levels of representativeness of the construct. CU traits can be assessed from a very early age and have been proven to be relatively stable over different age ranges, although there are varied data with regard to stability. Besides, nowadays the validity of the CU construct and its prognostic usefulness in Conduct Disorder (CD) is widely acknowledged. Over the last few years, some authors have considered the study of these traits in the context of behaviour problems that do not achieve CD criteria. Thus, for instance, some studies have been published associating CU to Oppositional Defiant Disorder (ODD), although the results concerning the direction of the predictive relationship between both constructs are not unanimous. The present dissertation has four main objectives. Firstly, it aims to study the psychometric properties of a brief scale developed from the four items of the LPE specifier (which we have called the “Prosocial Emotions Scale” or “PE scale”) based on information from four raters in two different settings (fathers and mothers in the home; and primary and ancillary teachers at school). In particular, reliability and measurement and structural invariance were analysed for the four raters, the accuracy of the measure and the convergent and discriminant validity within the same setting and across settings with respect to other externalising measures such as Attention Deficit Hyperactivity Disorder in its dimensions of Inattention (ADHD-IN) and Hyperactivity (ADHD-HI) and Oppositional Defiant Disorder (ODD), and measures of academic impairment (AI) and social impairment (SI). These analyses were collected in the first article. In this case confirmatory factorial analysis, correlation analysis, and structural regression analysis procedures were used. The results indicated that the PE scale turned out to be reliable and showed measurement and structural invariance. With regard to validity, the PE scale obtained good convergent and discriminant validity within the same setting but not across settings. Secondly, the aim was to study stability over time and consistency across settings and raters of the PE scale, by analysing the “trait” or “state” behaviour of these characteristics. These analyses were conducted using the latent-state trait procedure (LST, Latent-State Trait measurement model) for single and multiple sources by comparing the measurements taken with a year’s difference. The single source analyses aimed to determine the proportion of trait variance and state variance in the CU-LPE dimension for each of the four raters and in comparison with other externalising scales (ADHD-IN, ADHD-HI, ODD, SCT), whereas in the multiple source ones a comparison was made of the trait and state variance of CU-LPE that fathers, primary, and ancillary teachers share with mothers as a source of reference. To the best of our knowledge, this second article is the first to use an LST model in the study of CU-LPE. The results again indicated discrepancies between settings, such that CU-LPE turned out to be more trait-like in the home and more state-like at school, and showed low convergent validity of trait variance across settings. As in the first article, some explanatory proposals of these results were put forward. Thirdly, it was also the aim to analyse the categorical usefulness of the PE scale and its individualised clinical application. Despite being studied as a different objective, these analyses were included in the first article. Application of the Item Response Theory (IRT) revealed that the PE scale accurately measured the characteristics of the LPE specifier even at low LPE levels. Further, application of a logistic model of two IRT parameters to the four binary PE symptoms (presence/absence) supported the DSM- 5 criterion of the presence of two or more symptoms in order to determine a clinical level. The prevalence of LPE in this community sample was also similar to that described by other authors. In the third article, and as the fourth aim, the evolutionary relationship between ODD and CU-LPE measured in the first and fourth years of primary education was studied. The results indicated that, for fathers, mothers, and primary teachers, the ODD scores in the first year are able to significantly, and unidirectionally, predict the increase in CU-LPE scores (independently form the initial level of this measure) in the fourth year. These data lead us to consider ODD as a risk factor for the development of CU-LPE. Broadly speaking, the results of the three articles showed the reliability of the brief PE scale, which turned out to be greater than that of other brief CU-LPE measuring scales. The PE scale also showed measurement and structural invariance, predicted academic and social impairment for at least one of the two raters in each setting, and supported the clinical criterion of two items to assign the LPE specifier. In comparison to the other externalising constructs assessed, CU-LPE behaved differently in each of the settings, as it was perceived as a trait in the home, but as a state at school. Lastly, ODD turned out to be a risk factor for the development of future CU-LPE traits. These data lead us to be able to confirm that CU LPE can be measured by using this brief scale; that it is a construct that is more dependent on setting; and that it is evolutionally associated to ODD. This last result, to a certain extent, supports the inclusion of the LPE specifier recently incorporated in CIE-11 (WHO, 2018).