La contribución de las mujeres al boletín de la institución libre de enseñanza. Análisis de sus aportaciones al feminismo y la reforma social, desde una perspectiva de género

Show simple item record

dc.contributor.author Fernández Losada, Edelmira
dc.date 2019
dc.date.accessioned 2019-12-02T11:26:53Z
dc.date.available 2019-12-02T11:26:53Z
dc.date.issued 2019-12-02
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/11201/150354
dc.description.abstract [spa] . Introducción: Este estudio pretende analizar, desde una perspectiva género, la aportación que realizaron las escritoras, que publicaron en el Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, a la adquisición de una serie de derechos de las mujeres, que en esos momentos les eran negados, como por ejemplo el acceso a la educación y al ejercicio de todas las profesiones. La revisión bibliográfica muestra como la mayoría de los estudios realizados se han centrado en la Institución Libre de Enseñanza y algunos de sus más destacados representantes. Sin embargo, los estudios sobre la contribución de las mujeres que colaboraron con la Institución, ya sea como docentes o colaboradoras son menos. . Contenido de la investigación: La investigación se va a centrar en “La contribución de las mujeres al Boletín de la Institución Libre de Enseñanza (1878-1936)”. Con el fin de poder obtener una visión global del contexto en que surge la Institución Libre de Enseñanza y cuál es la condición social de las mujeres, se analizará, por una parte, el pensamiento científico, sociocultural y educativo de ese periodo histórico, desde una perspectiva de género. Por otra, se analizará el pensamiento femenino, teniendo en cuenta la genealogía de las ideas feministas que ha tenido una línea de continuidad en el tiempo, hasta que llegamos al siglo XIX. En este periodo de tiempo, se desarrollaron una serie de polémicas en la sociedad que provocaron un cambio sustancial en la situación de las mujeres, como por ejemplo la que se generó, a raíz del deseo de algunas mujeres en el último tercio del siglo XIX de acceder a los estudios superiores y universitarios, sobre el derecho de las mujeres al acceso a la educación y a todos los niveles educativos. O la que surgió cuando las mujeres deseaban acceder a todo tipo de profesiones liberales. Delante de esta situación surge el planteamiento principal de este trabajo que es dar respuesta a la siguiente pregunta: ¿las mujeres que publicaron en la BILE ayudaron con sus escritos a la conquista de los derechos femeninos? En cuanto a los objetivos de la investigación, uno de los principales es conocer las contribuciones de las mujeres al Boletín de la Institución Libre de Enseñanza (1878-1936), a través de los diferentes trabajos presentados sobre temas relacionados con la mujer. Con ello se pretende enriquecer el patrimonio cultural que han generado las mujeres y valorar su trabajo como una gran aportación al cambio que se produjo en la consideración social de las mujeres. Respecto a la metodología la investigación se ha estructurado de la siguiente manera, la hemos dividido en dos apartados. En el primero, se estudia el Marco Teórico: donde se realiza, por una parte, un análisis de los antecedentes históricos del pensamiento feminista, y una contextualización de la situación de la mujeren el siglo XIX. Por otra, se analiza en concreto la Institución Libre de Enseñanza que comprende el estudio de la creación, sus fundamentos filosóficos y pedagógicos y el papel que jugó el Boletín de la Institución Libre de Enseñanza. La metodología empleada para llevar a cabo la investigación del marco teórico ha sido diferente que la utilizada en el análisis de los artículos de las autoras que publicaron en el Boletín de la Institución Libre en Enseñanza. 1- En la primera parte la metodología cualitativa ha sido la utilizada en la investigación documental 2- Respecto a la segunda parte, comprende un análisis del contenido de los artículos de las mujeres que publicaron en el Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, diferenciando tres etapas. Esta división se ha realizado en base a las que Elvira Ontañón (2003) utilizó en su libro Un estudio sobre la institución libre de enseñanza y la mujer, por considerarlas muy apropiadas para la investigación: 1. Primera etapa (1878-1897) 2. Segunda etapa (1898-1917) 3. Tercera etapa (1918-1936) En esta parte de la investigación la metodología utiliza, dadas sus características, ha sido la metodología cualitativa, realizando un análisis cualitativo con apoyo informático con el programa de NVIVO versión 10. Respecto a los resultados, en el esquema utilizado para analizar los artículos se ha tenido en cuenta los aspectos más relevantes que influyeron, por una parte, en la conquista de una serie de derechos que las mujeres tenían vetados como la prohibición del acceso a todos los niveles educativos y a todas las profesiones y, por otra, en una serie de mejoras que van a influir en las condiciones de vida de las mujeres, como los aspectos de la salud y de la igualdad. Los conceptos claves que se han analizado son educación, conocimiento, trabajo, salud e igualdad. . Conclusión: Después del estudio de los resultados, en las conclusiones se refleja que las autoras en sus artículos eran muy conscientes de la situación de discriminación que vivían las mujeres. Además de profundizar en el análisis en los distintos ámbitos de discriminación femenina, también realizaron propuestas de actuación para paliar dicha discriminación, sobre todo a nivel educativo y laboral, impulsando con ello un cambio en la mentalidad social que iba a repercutir en una mejora de condiciones de vida de las mujeres. ca
dc.description.abstract [cat] Aquest estudi pretén analitzar, des d'una perspectiva gènere, l'aportació que van realitzar les escriptores, que van publicar en el Butlletí de la Institució Lliure d'Ensenyament, a l'adquisició d'una sèrie de drets de les dones, que en aquests moments els eren negats, com per exemple l'accés a l'educació i a l'exercici de totes les professions. La revisió bibliogràfica mostra com la majoria d'estudis realitzats s'han centrat en la Institució Lliure d'Ensenyament i alguns dels seus més destacats representants. No obstant això, els estudis sobre la contribució de les dones que van colꞏlaborar amb la Institució, ja sigui com a docents o colꞏlaboradores són menys. La recerca se centrarà en “La contribució de les dones al Butlletí de la Institució Lliure d'Ensenyament (1878- 1936)”. Amb la finalitat de poder obtenir una visió global del context en què sorgeix la Institució Lliure d'Ensenyament i quina és la condició social de les dones, s'analitzarà, d'una banda, el pensament científic, sociocultural i educatiu d'aquest període històric, des d'una perspectiva de gènere. Per una altra, s'analitzarà el pensament femení, tenint en compte la genealogia de les idees feministes que ha tingut una línia de continuïtat en el temps, fins que arribem al segle XIX. En aquest període de temps, es van desenvolupar una sèrie de polèmiques en la societat que van provocar un canvi substancial en la situació de les dones, com per exemple la que es va generar, arran del desig d'algunes dones en l'últim terç del segle XIX d'accedir als estudis superiors i universitaris, sobre el dret de les dones a l'accés a l'educació i a tots els nivells educatius. O la que va sorgir quan les dones desitjaven accedir a tota mena de professions liberals. Davant d'aquesta situació sorgeix el plantejament principal d'aquest treball que és donar resposta a la següent pregunta: le dones que van publicar en la BILE van ajudar amb els seus escrits a la conquesta dels drets femenins? Respecte als objectius de la recerca, un dels principals és conèixer les contribucions de les dones al Butlletí de la Institució Lliure d'Ensenyament (1878- 1936), a través dels diferents treballs presentats sobre temes relacionats amb la dona. Amb això es pretén enriquir el patrimoni cultural que han generat les dones i valorar el seu treball com una gran aportació al canvi que es va produir en la consideració social de les dones. Respecte a la metodologia la recerca s'ha estructurat de la següent manera, l'hem dividit en dos apartats. En el primer, s'estudia el Marc Teòric: on es realitza, d'una banda, una anàlisi dels antecedents històrics del pensament feminista, i una contextualització de la situació de la dona en el segle XIX. Per una altra, s'analitza en concret la Institució Lliure d'Ensenyament que comprèn l'estudi de la creació, els seus fonaments filosòfics i pedagògics i el paper que va jugar el Butlletí de la Institució Lliure d'Ensenyament. La metodologia emprada per a dur a terme la recerca del marc teòric ha estat diferent que la utilitzada en l'anàlisi dels articles de les autores que van publicar en el Butlletí de la Institució Lliure en Ensenyament 1- En la primera part la metodologia qualitativa ha estat la utilitzada en la recerca documental 2- Respecte a la segona part, comprèn una anàlisi del contingut dels articles de les dones que van publicar en el Butlletí de la Institució Lliure d'Ensenyament, diferenciant tres etapes. Aquesta divisió s'ha realitzat sobre la base de les que Elvira Ontañón (2003) va utilitzar en el seu llibre Un estudi sobre la institució lliure d'ensenyament i la dona, per considerar-les molt apropiades per a la recerca: 1. Primera etapa (1878-1897) 2. Segona etapa (1898-1917) 3. Tercera etapa (1918-1936) En aquesta part de la recerca la metodologia utilitza, donades les seves característiques, ha estat la metodologia qualitativa, realitzant una anàlisi qualitativa amb suport informàtic amb el programa de NVIVO versió 10. Respecte als resultats, en l'esquema utilitzat per a analitzar els articles s'ha tingut en compte els aspectes més rellevants que van influir, d'una banda, en la conquesta d'una sèrie de drets que les dones tenien vetats com la prohibició de l'accés a tots els nivells educatius i a totes les professions i, per una altra, en una sèrie de millores que influiran en les condicions de vida de les dones, com els aspectes de la salut i de la igualtat. Els conceptes claus que s'han analitzat són educació, coneixement, treball, salut i igualtat. Després de l'estudi dels resultats, en les conclusions es reflecteix que les autores en els seus articles eren molt conscients de la situació de discriminació que vivien les dones. A més d'aprofundir en l'anàlisi en els diferents àmbits de discriminació femenina, també van realitzar propostes d'actuació per a palꞏliar aquesta discriminació, sobretot a nivell educatiu i laboral, impulsant amb això un canvi en la mentalitat social que anava a repercutir en una millora de condicions de vida de les dones. ca
dc.description.abstract [eng] This study aims to analyze, from a gender perspective, the contribution made by the writers, who published in the Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, to the acquisition of a series of women's rights, which at that time were denied to them, such as access to education and the exercise of all professions. The bibliographic review shows how most of the existing studies have focused on the Institución Libre de Enseñanza and some of its most outstanding representatives. However, the studies on the contribution of the women who collaborated with the Institution, whether as teachers or collaborators, are a small subset. The research will focus on "The contribution of women to the Boletín de la Institución Libre de Enseñanza (1878-1936)". In order to obtain a global view of the context in which the Institución Libre de Enseñanza arose and the social status of women, the scientific, sociocultural and educational thought of that historical period will be analyzed from a gender perspective. On the other hand, female thought will be analyzed, taking into account the genealogy of feminist ideas that has had a line of continuity over time, until we reach the nineteenth century. In this period of time, a series of controversies developed in society that caused a substantial change in the situation of women, such as the one that was generated, as a result of the desire of some women in the last third of the nineteenth century to access higher and university education, on the right of women to access to education and all educational levels. Or the one that arose when women wanted to access to all kinds of liberal professions. In view of this situation the main approach of this work arises, which is to answer the following question: Did the women who published in the BILE help with their writings to the conquest of women's rights? Regarding the objectives of the research, one of the main ones is to know the contributions of women to the Boletín de la Institución Libre de Enseñanza (1878- 1936), through the different works presented on topics related to women. The aim is to enrich the cultural heritage generated by women and to value their work as a great contribution to the change that took place in the social consideration of women. Regarding the methodology, the research has been structured in the following way, we have divided it into two sections. In the first one, the Theoretical Framework is studied: where, on the one hand, an analysis of the historical antecedents of feminist thought is carried out, and a contextualization of the situation of women in the nineteenth century. On the other hand, a specific analysis is made of the Institución Libre de Enseñanza, which includes the study of its creation, its philosophical and pedagogical foundations and the role played by the Boletín de la Institución Libre de Enseñanza. The methodology used to carry out the research of the theoretical framework has been different than the one used in the analysis of the articles of the authors who published in the Boletín de la Institución Libre de Enseñanza. 1- In the first part, the qualitative methodology has been used in documentary research. 2- Regarding the second part, it includes an analysis of the content of the articles of he women who published in the Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, differentiating three stages. This division is based on those that Elvira Ontañón (2003) used in her book Un estudio sobre la institución libre de enseñanza y la mujer, considering them very appropriate for research: 1. First stage (1878-1897) 2. Second stage (1898-1917) 3. Third stage (1918-1936) In this part of the research the methodology used, given its characteristics, has been the qualitative methodology, performing a qualitative analysis with computer support with the NVIVO version 10 software. Regarding the results, the scheme used to analyze the articles has taken into account the most relevant aspects that influenced, on the one hand, the conquest of a series of rights that women had been denied, such as the prohibition of access to all educational levels and all professions and, on the other hand, a series of improvements that will influence the living conditions of women, such as aspects of health and equality. The key concepts analyzed are education, knowledge, work, health and equality. After the study of the results, the conclusions show that the authors in their articles were very aware of the situation of discrimination experienced by women. In addition to deepening the analysis in the different areas of female discrimination, they also made proposals for action to alleviate this discrimination, especially at an educational and employment level, thereby promoting a change in the social mentality that was going to have an impact on an improvement in women's living conditions. ca
dc.format application/pdf
dc.format.extent 595 ca
dc.language.iso spa ca
dc.publisher Universitat de les Illes Balears
dc.rights all rights reserved
dc.rights info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.subject.other Feminismo ca
dc.subject.other Educación ca
dc.subject.other Género ca
dc.subject.other Igualdad ca
dc.subject.other Libertad ca
dc.subject.other Historia ca
dc.subject.other Feminisme ca
dc.subject.other Educació ca
dc.subject.other Llibertat ca
dc.subject.other Gènere ca
dc.subject.other Igualtat ca
dc.subject.other History ca
dc.subject.other Freedom ca
dc.subject.other Equality ca
dc.subject.other Gender ca
dc.subject.other Education ca
dc.subject.other Feminism ca
dc.title La contribución de las mujeres al boletín de la institución libre de enseñanza. Análisis de sus aportaciones al feminismo y la reforma social, desde una perspectiva de género ca
dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc 30 - Teories i metodologia en les ciències socials. Sociografia. Estudis de gènere ca
dc.subject.udc 37 - Educació. Ensenyament. Formació. Temps lliure ca
dc.subject.ac Igualdad de género y Educación ca
dc.contributor.director Ballester Brage, Lluís
dc.contributor.director Colom Cañellas, Antoni J.
dc.contributor.tutor Ballester Brage, Lluís


Files in this item

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search Repository


Advanced Search

Browse

My Account

Statistics