Déficit en el conocimiento emocional y el procesamiento cerebral afectivo en niños con parálisis cerebral

Abstract

[cat] Introducció: La paràlisi cerebral es considera un trastorn del moviment i / o de la postura, causada per una lesió en un cervell immadur. No obstant això, les persones amb paràlisi cerebral presenten també una alta taxa d'alteracions afectives. S'ha discutit que aquestes alteracions podrien estar relacionades amb les dificultats d'adaptació social en nens amb paràlisi cerebral. Al mateix temps, s'ha indicat que un adequat coneixement i interpretació de les emocions és fonamental per assolir un desenvolupament emocional apropiat. No obstant això, els estudis que examinin el processament afectiu en la paràlisi cerebral són escassos. Aquesta tesi aborda el tema des d'una perspectiva multidimensional analitzant els components fisiològics, conductuals i cognitius de les emocions en nens amb paràlisi cerebral i nens amb desenvolupament típic. Objectiu: Avaluar les diferències en el coneixement emocional (estudi 1) i el processament cerebral d'imatges afectives (estudi 2) entre nens amb paràlisi cerebral i nens amb desenvolupament típic. Mètode: En l'estudi 1, van participar 36 nens amb paràlisi cerebral i 45 amb desenvolupament típic entre 8 i 15 anys, mentre que en l'estudi 2, van ser 15 amb paràlisi i 14 amb desenvolupament típic entre 6 i 12 anys. Entre els instruments utilitzats, els nens van participar en una tasca d'aparellament d'expressions facials afectives (EMT) (estudi 1) i un registre d'EEG durant el visionat d'imatges afectives (IASP) (estudi 2). A més, els pares van completar el "Emotion Regulation Checklist (ERC)" i el "Child Behavior Checklist (CBCL)" (estudi 1), així com el "KIDSCREEN-52" sobre qualitat de vida (estudi 2). En la tasca EMT, els nens han de aparellar les expressions facials amb altres expressions facials, amb situacions de la vida diària i amb descriptors verbals de les emocions. Durant el registre d'EEG, es van presentar de forma seqüencial 30 imatges agradables, 30 desagradables i 30 neutres, i es van obtenir els potencials evocats i les valoracions subjectives de la valència / arousal que provocaven aquests estímuls. Resultats: Els nens amb paràlisi cerebral van cometre més errors que els nens amb desenvolupament típic en tasques del coneixement emocional que implicaven relacionar expressions facials afectives amb descriptors verbals i situacions de la vida diària. No obstant això, no hi va haver diferències entre els dos grups en relació a l'habilitat d'aparellar expressions facials amb altres expressions facials similars. A més, els nens amb paràlisi cerebral van mostrar una reducció significativa de l'amplitud dels components P100 i N200 dels potencials evocats davant els estímuls afectius en la regió occipital. Així mateix, els nens amb paràlisi cerebral van qualificar les imatges amb contingut afectiu (agradables i desagradables) com menys impactants i les imatges neutrals com més agradables que els nens amb desenvolupament típic. Finalment, els pares dels nens amb paràlisi cerebral van informar que els seus fills presentaven una regulació emocional i una qualitat de vida més reduïda, així com major nombre d'alteracions comportamentals, que els nens amb desenvolupament típic. Conclusions: Els resultats d'ambdós estudis mostren que els nens amb paràlisi cerebral presenten un pitjor coneixement emocional i un dèficit en el processament cerebral de les emocions pel que fa als nens amb desenvolupament típic. En particular, la tesi discuteix la idea que probablement els dèficits en el coneixement emocional estiguin provocats per processos cerebrals alterats que dificulten les etapes atencionals inicials del processament dels estímuls afectius. Així mateix, es relacionen aquestes troballes amb les dificultats relacionades amb l'adaptació social i la qualitat de vida que presenten els nens amb paràlisi cerebral. En definitiva, es suggereix que cal una major atenció a la salut emocional i desenvolupament social dels nens amb paràlisi cerebral.

[spa] Introducción: La parálisis cerebral se considera un trastorno del movimiento y/o de la postura, causados por una lesión en un cerebro inmaduro. No obstante, las personas con parálisis cerebral presentan también una alta tasa de alteraciones afectivas. Se ha discutido que estas alteraciones podrían estar relacionadas con las dificultades de adaptación social en niños con parálisis cerebral. A su vez, se ha indicado que un adecuado conocimiento e interpretación de las emociones resulta fundamental para alcanzar un desarrollo emocional apropiado. Sin embargo, los estudios que examinen el procesamiento afectivo en la parálisis cerebral son escasos. Esta tesis aborda el tema desde una perspectiva multidimensional analizando los componentes fisiológicos, conductuales y cognitivos de las emociones en niños con parálisis cerebral y niños con desarrollo típico. Objetivo: Evaluar las diferencias en el conocimiento emocional (estudio 1) y el procesamiento cerebral de imágenes afectivas (estudio 2) entre niños con parálisis cerebral y niños con desarrollo típico. Método: En el estudio 1, participaron 36 niños con parálisis cerebral y 45 con desarrollo típico entre 8 y 15 años, mientras que en el estudio 2, fueron 15 con parálisis y 14 con desarrollo típico entre 6 y 12 años. Entre los instrumentos utilizados, los niños participaron en una tarea de emparejamiento de expresiones faciales afectivas (EMT) (estudio 1) y un registro de EEG durante el visionado de imágenes afectivas (IASP) (estudio 2). Además, los padres completaron el "Emotion Regulation Checklist (ERC)" y el "Child Behavior Checklist (CBCL)" (estudio 1), así como el “KidScreen-52” sobre calidad de vida (estudio 2). En la tarea EMT, los niños tienen que emparejar las expresiones faciales con otras expresiones faciales, con situaciones de la vida diaria y con descriptores verbales de las emociones. Durante el registro de EEG, se presentaron de forma secuencial 30 imágenes agradables, 30 desagradables y 30 neutras, y se obtuvieron los potenciales evocados y las valoraciones subjetivas de la valencia/arousal que provocaban dichos estímulos. Resultados: Los niños con parálisis cerebral cometieron más errores que los niños con desarrollo típico en tareas del conocimiento emocional que implicaban relacionar expresiones faciales afectivas con descriptores verbales y situaciones de la vida diaria. Sin embargo, no hubo diferencias entre ambos grupos en relación a la habilidad de emparejar expresiones faciales con otras expresiones faciales similares. Además, los niños con parálisis cerebral mostraron una reducción significativa de la amplitud de los componentes P100 y N200 de los potenciales evocados ante los estímulos afectivos en la región occipital. Asimismo, los niños con parálisis cerebral calificaron las imágenes con contenido afectivo (agradables y desagradables) como menos impactantes y las imágenes neutrales como más agradables que los niños con desarrollo típico. Finalmente, los padres de los niños con parálisis cerebral informaron que sus hijos presentaban una regulación emocional y una calidad de vida más reducida, así como mayor número de alteraciones comportamentales, que los niños con desarrollo típico. Conclusiones: Los resultados de ambos estudios muestran que los niños con parálisis cerebral presentan un peor conocimiento emocional y un déficit en el procesamiento cerebral de las emociones con respecto a los niños con desarrollo típico. En particular, la tesis discute la idea de que probablemente los déficits en el conocimiento emocional estén provocados por procesos cerebrales alterados que dificultan las etapas atencionales iniciales del procesamiento de los estímulos afectivos. Asimismo, se relacionan estos hallazgos con las dificultades relacionadas con la adaptación social y la calidad de vida que presentan los niños con parálisis cerebral. En definitiva, se sugiere que es precisa una mayor atención a la salud emocional y desarrollo social de los niños con parálisis cerebral.

[eng] Introduction: Cerebral palsy is considered a movement and/or posture disorder caused by an injury in an immature brain. However, people with cerebral palsy also have a high rate of affective alterations. It has been argued that these alterations could be related to their difficulties in social adaptation. In turn, it has been noted that an adequate knowledge and interpretation of emotions is fundamental to achieve an appropriate emotional development. However, studies examining affective processing in cerebral palsy are scarce. This thesis approaches the subject from a multidimensional perspective that analyzes the physiological, behavioral and cognitive components of emotions in children with cerebral palsy and children with typical development. Objective: To evaluate the differences in emotion knowledge (study 1) and brain processing of affective images (study 2) between children with cerebral palsy and children with typical development. Method: Thirty-six children with cerebral palsy and 45 with a typical development between 8 and 15 years participated in study 1; whereas fifteen with cerebral palsy and 14 with typical development between 6 and 12 years participated in study 2. Children performed in a emotion matching task with affective facial expressions (EMT) (study 1) and an EEG recording session during the visualization of affective pictures (IASP) (study 2). In addition, parents completed the "Emotion Regulation Checklist (ERC)" and the "Child Behavior Checklist (CBCL)" (study 1), as well as the "KidScreen-52" about the quality of life (study 2). In the EMT, children had to match facial expressions with other facial expressions, situations of daily life and verbal descriptors of emotions. During the EEG recording, 30 pleasant, 30 unpleasant and 30 neutral pictures were sequentially presented. Evoked potentials and subjective ratings of valence / arousal elicited by these stimuli were obtained. Results: Children with cerebral palsy committed more errors in tasks of emotion knowledge that involved the matching affective facial expressions with verbal descriptors and situations of daily life than children with typical development. However, there were no differences between the two groups in relation to the ability to relate facial expressions to other similar facial expressions. In addition, children with cerebral palsy showed significant reductions in the amplitudes of the P100 and N200 components of the evoked potentials elicited by the affective stimuli over the occipital brain region. Moreover, children with cerebral palsy rated the pictures with affective content (pleasant and unpleasant) as less arousing and the neutral pictures as more pleasant than children with typical development. Finally, the parents of the children with cerebral palsy reported that their children displayed worse emotional regulation and reduced quality of life, as well as higher number of behavioral alterations, than children with typical development. Conclusions: The results of both studies showed that children with cerebral palsy had worse emotional knowledge and a significant deficit in the cerebral processing of emotions with respect to children with typical development. In particular, the thesis discusses the idea that deficits in emotion knowledge are probably caused by altered brain processes that hinder the initial stages of attention from the processing of affective stimuli. In addition, these findings are related to the difficulties related to the social adaptation and the quality of life presented by children with cerebral palsy. In summary, it is suggested that greater attention is needed to the emotional health and social development of children with cerebral palsy.