Anàlisi de la interconnexió entre reciclatge del peptidoglicà, expressió de beta-lactamases i virulència en Pseudomonas aeruginosa

Abstract

[cat] L’actual augment en les necessitats de nous fàrmacs degut a l’aparició de Pseudomonas aeruginosa (PA) multi-resistents justifica la recerca de noves dianes terapèutiques, no només amb l’objectiu de limitar el creixement o induir la mort bacteriana, sinó també explorant altres opcions com limitar la virulència del patogen (teràpies anti-virulència). En els darrers anys s’han publicat varis estudis que evidencien les importants interconnexions del metabolisme del peptidoglicà (PGN), fins al punt d’afectar inclús a la virulència. En relació a això últim, s’ha vist que quan PA té bloquejat el reciclatge del PGN i, a més, híper-produeix AmpC (la seva beta-lactamasa cromosòmica), la virulència del bacteri es veu dràsticament atenuada. Per això, l’objectiu principal d’aquest treball es basa en estudiar les bases moleculars que originen aquest fenotip, amb la hipòtesi de que en aquestes condicions (bloqueig reciclatge PGN + híper-producció AmpC) es pot donar una acumulació diferencial de muropèptids (fragments solubles derivats del PGN) capaços d’afectar l’expressió dels factors de virulència, mitjançant la seva unió a reguladors transcripcionals. L’estudi es realitzà des de dos punts de vista: 1) realitzar incubacions del lisat cel·lular de la soca salvatge amb la soca atenuada, i viceversa, per analitzar la possible presència de muropèptids que entrin a la cèl·lula i afectin a la virulència (quantificada mitjançant la mesura de la citotoxicitat de les soques sobre cultiu cel·lular), i 2) analitzar qualitativa i quantitativament mitjançant UPLC la possible presència de muropèptids que justifiquessin el fenotip atenuat, en una bateria de mutants prèviament construïts. Referent al primer punt de vista, els resultats no recolzen la presència de fragments que afectin a la virulència, ja que la citotoxicitat sobre cultiu cel·lular no mostra diferències significatives i consistents entre la infecció per part de les soques incubades amb lisat bacterià i les incubades sense. Per altre banda, tot i que l’anàlisi dels muropèptids solubles amb UPLC sí que mostra algunes diferències entre soques, aquestes diferències no es correlacionen amb l’atenuació de la virulència. Amb tot això podem concloure que aquesta disminució de la virulència associada al bloqueig del reciclatge del PGN + híper-producció d’AmpC, aparentment no respon a muropèptids amb capacitat reguladora sobre els gens dels factors de virulència.