[cat] La tomatiguera és una planta dicotiledònia que pertany a la família de les solanàcies, és un dels cultius més estesos arreu del món, essent Espanya un dels principals exportadors a nivell europeu. Davant una situació de Canvi Climàtic, on les temperatures augmenten i les precipitacions cada cop són més variables, les varietats locals esdevenen un paper clau. Tomàtiga de Ramellet és un dels principals cultius tradicionals de les Illes Balears. Aquest cultiu s’ha seleccionat amb la finalitat d’obtenir un cultiu que presentes resistències a la sequera i els seus fruits tinguessin una elevada perdurabilitat post collita. Amb les necessitats actuals d’introduir noves millores en la producció i amb la conservació post collita, l’objectiu general del treball és avaluar quins són els efectes del tractament de reg i del sistema de conservació post collita als fruits de les diferents accessions de tomàtigues estudiades.
Es van estudiar set accessions que eren: Tomàtigues de Ramellet (1.28, 1.47, 1.30 i 1.31), tomàtigues que presentaven el fenotip long shelf-life (DFD i ROS) i una tomàtiga Ailsa Craig amb mutació nor (NOR). L’experiment es dugué a terme al camp experimental del Campus de la UIB, establint dos tractaments de reg. La producció total fou dividida en dues collites. Els fruits aptes per a la conservació es dipositaren en capses i cada fruit estava separat individualment, per tal de poder seguir la traçabilitat del fruit durant el procés de conservació post collita, ja que s’enregistrava la variació de pes de cada fruit. Es van establir dos sistemes de conservació, que eren dins un porxo amb condicions de semi obscuritat i bona ventilació i dins una cambra a 10ºC.
Es van estudiar aspectes agronòmics com la producció total, el nombre de fruits, el pes mitjà dels fruits, temps d’entrada en producció i principals afeccions dels fruits. Per altra banda també és van analitzar aspectes sobre la conservació post collita, així es va avaluar la pèrdua de pes de cada una de les accessions a cada un dels tractaments de conservació com també la perdurabilitat dels fruits. També es va analitzar el temps que tardaven els fruits a presentar arrugues i si la mida inicial del fruit afecta a la post collita.
No es van presentar diferencies significatives entre la producció total entre les accessions de reg i sequera. Les accessions del tractament de sequera entraren una mitja de 8 dies abans que les accessions de reg. Els patrons de pèrdua de pes variaren segons el tractament de reg, la collita i el mètode de conservació. A la primera collita en conservació al porxo la perdurabilitat es trobava al 80% al sis mesos, fet que no es seguí a altres sistemes de conservació com el de la segona collita amb conservació dins cambra, on la perdurabilitat es reduir dràsticament.
D’aquesta forma l’efecte combinat del tractament de reg, la collita i el sistema de conservació afecten d’una forma directa a la pèrdua de pes i a la perdurabilitat dels fruits.