Gramínies perennes mediterrànies per a l'obtenció de biocombustible de segona generació: estudi de biomassa i rebrotament

Abstract

[cat] Sota les condicions actuals de disminució dels recursos fòssils, de disminució de terres de cultius i del creixent augment de gasos d’efecte hivernacle com a conseqüència dels processos industrials de transformació, sorgeix la proposta d’utilitzar energies renovables, d’utilitzar terres marginals per cultivar espècies amb una aclimatació màxima possible a aquestes condicions i, d’aconseguir millorar la tecnologia de transformació de la biomassa obtinguda en productes que permetin ser utilitzats com a biocombustibles de segona generació. Tot acompanyat d’una maximització dels recursos disponibles per aconseguir un estalvi energètic. Partint sota la batuta del Programa OPTIMA (Optimization of Perennial Grasses for Biomass Production) i amb el suport de la Universitat de les Illes Balears es va optar per estudiar les diferències de biomassa de diferents cultius com són Dactylis glomerata (dues poblacions, i una varietat comercial), Festuca arundinacea (una varietat comercial) i Oryzopsis miliacea (dues subespècies). Es varen avaluar durant dos cicles de cultiu complets, els paràmetres de biomassa seca que donaren com a major producció en el cas del primer cicle a Dactylis Alcúdia i Oryzopsis Toro (236,9 ± 19,47 g/m² i 236,1 ± 19,47 g/m², respectivament) i en el cas del segon cicle a Dactylis Alcúdia i Dactylis Manacor (132,6 ± 6,96 g/m² i 131,6 ± 6,96 g/m², respectivament). A la mesura de fillols per planta es van observar que a finals del primer cicle destacaven les dues poblacions d’Oryzopsis i a finals del segon cicle, destacava la població Alcúdia del gènere Dactylis. Mentre que a inici de segon cicle destacava del gènere la població Jana i a inicis de tercer cicle la població Manacor. Com a plantes rebrotades destaquen les poblacions d’Alcúdia i Manacor del gènere Dactylis amb el 100% de les plantes rebrotades tant a inici de segon cicle com del tercer, mentre que l’Oryzopsis Toro es queda com la més baixa, amb un 90% tant al segon cicle com al tercer. Les variables de qualitat referents cel·lulosa, hemicel·lulosa, i lignina varen revelar que les varietats comercials (Fletxa i Jana) varen tenir els nivells més baixos de lignina. Per contra, les dues poblacions d’Oryzopsis milloraven a la resta en cel·lulosa i hemicel·lulosa.