Variabilitat de paràmetres agronòmics i de qualitat a Solanum lycopersicum sota condicions mediterrànies

Abstract

[cat] L’agricultura moderna s’enfronta avui dia a reptes que són una realitat, específicament, produir una major quantitat d’aliments per cobrir la demanda d’una població mundial que creix, i de la forma més sostenible per garantir la disponibilitat de recursos limitats. Aquesta necessitat, a més, es veu reforçada en un context de canvi climàtic que es preveu que afecti de forma més incisiva a zones productores de cultius hortícoles, com la Mediterrània, on els models prediuen un increment de la temperatura i una disminució de la precipitació. Per altra banda, en els darrers anys s’està posant de manifest una progressiva demanda cap a aliments de major qualitat, tendència probablement derivada de la disminució de qualitat que el consumidor associa al cultiu de varietats modernes altament productives. En aquest context, la progressiva pèrdua de biodiversitat en forma de genotips tradicionals o locals suposa un greu agreujant. Per aquest motiu, la prospecció i caracterització comparativa dels recursos genètics existents, incloses varietats d’origen i destí contrastat, a cultius d’elevada importància econòmica com la tomàtiga esdevé imprescindible en l’objectiu final d’una horticultura sostenible i de qualitat. En aquest estudi es va prospectar i analitzar la variabilitat d’una col·lecció de 166 genotips de tomàtiga (Solanum lycopersicum L.), per tal de caracteritzar-los a nivell de planta i fruit, i poder definir les seves qualitats diferencials. Aquests 166 genotips es van agrupar segons el grup varietal (en tomàtigues cherry, tomàtigues per al consum en fresc, tomàtigues de llarga vida i tomàtigues per processar) i el grau de millora, per avaluar l’existència de trets diferencials. Els resultats indiquen que paràmetres agronòmics essencials com la producció de tomàtiga per planta i la qualitat del fruit vénen influenciats pel grup varietal. Les tomàtigues de tipus cherry presenten uns continguts de sòlids solubles totals superiors a la resta, mentre que les tomàtigues de llarga vida destaquen per un major contingut d’àcids totals. L’anàlisi de la influència del grau de millora de la varietat ressaltà que les tomàtigues modernes són generalment més productives que la resta, i les tomàtigues d’herència o heirloom les que presenten una major mida de fruit, a més d’un contingut de sòlids solubles totals i àcids totals superiors a les tomàtigues tradicionals i modernes. En conclusió, mitjançant la caracterització agronòmica d’un llarg nombre de genotips de tomàtiga, diversos en el grup varietal i en l’origen, el present estudi ofereix informació valuosa de cara a futures millores en la qualitat d’aquest cultiu. Per a cada conjunt varietal, la prospecció duta a terme ha permès identificar un grup selecte de varietats que representen el millor comportament d’acord amb paràmetres clau, com la producció o el contingut de sucres.