Assaig de susceptibilitat a phomopsis amygdali de diverses varietats d'ametller a Mallorca en condicions de laboratori i de camp

Abstract

[cat] L’ametller és un dels cultius tradicionals més importants a l’illa de Mallorca, adquirint aquesta importància durant la segona meitat del segle XIX a causa de la parcel·lació de les grans finques i la substitució, per ametllers, de les vinyes atacades per fil·loxera. La seva importància dins les Illes Balears es veu reflectida essent actualment la segona comunitat autònoma amb major superfície de cultiu d’ametller en relació a la seva superfície total. El brot sec (Phomopsis amygdali (Delacr.) J.J. Tuset & M.T. Portilla) és una de les malalties més importants i el fong més important que afecta a l’ametller a la nostra illa. Aquest, provoca xancres en brots i branques de l’any, podent afectar també a flors i fulles. Davant aquesta problemàtica moltes parcel·les de l’illa han començat a plantar distintes varietats, menys sensibles a la malaltia, substituint varietats com ‘Ferragnes’, una de les més afectades i, no obstant això, molt present a les finques d’ametllers mallorquines. Per tal de continuar amb aquesta investigació i trobar varietats que puguin adaptar-se bé a aquesta malaltia es varen estudiar 17 varietats en condició de laboratori (‘Antoñeta’, ‘Belona’, ‘Constantí’, ‘Ferragnes’, ‘Glorieta’, ‘Jordi’, ‘Lauranne’, ‘Mardia’, ‘Marinada’, ‘Marta’, ‘Masbovera’, ‘Penta’, ‘Pons’, ‘Soleta’, ‘Tarraco’, ‘Vairo’ i ‘Vivot’) inoculant-les amb una solució d’espores (106 espores/ml) i llegint els resultats en quant a la formació de xancres i el percentatge de superfície ocupada per aquests respecte al total del brot, 10 dies després de la inoculació. D’aquestes varietats les més resistents a la malaltia van ser ‘Pons’, ‘Jordi’, ‘Tarraco’, ‘Glorieta’ i ‘Vivot’, tres d’elles varietats mallorquines. Les més susceptibles varen resultar ser ‘Penta’, ‘Belona’, ‘Masbovera’ i ‘Lauranne’, de major a menor susceptibilitat. Posteriorment, es va traslladar l’estudi de la susceptibilitat a camp en condicions naturals. Es varen estudiar, concretament, 14 varietats, plantades a un camp experimental (‘Antoñeta’, ‘Belona’, ‘Constantí’, ‘Ferragnes’, ‘Glorieta’, ‘Lauranne’, ‘Mardía’, ‘Marinada’, ‘Marta’, ‘Masbovera’, ‘Penta’, ‘Soleta’, ‘Tarraco’, i ‘Vairo’), inoculant brots amb discs de miceli de Phomopsis amygdali i avaluant la longitud de la necrosis interna formada baix els xancres transcorregudes 5 setmanes. Els resultats d’aquest estudi varen ser més homogenis, obtenint com a varietats més resistents ‘Tarraco’, ‘Ferragnes’, ‘Marinada’ i ‘Marta’, i com a més susceptibles ‘Penta’, ‘Vairo’, ‘Mardía’ i ‘Lauranne’.