Patogenicitat de fongs de fusta associats al decaïment d'ametllers a Mallorca

Abstract

[cat] L’ametller ha esdevingut un cultiu transcendental a la agricultura mallorquina, citat el seu cultiu des del segle XV, arribà el seu esplendor en el segle XIX com a substitut de les plantacions de vinya afectades per la fil·loxera. El preu de l’ametlla en les dues darreres dècades ha motivat l’abandonament del seu cultiu, situació que s’ha intentat pal·liar amb diversos plans de millora i introducció de noves varietats. L’any 2008, i amb un focus inicial localitzat a Son Carrió (Sant Llorenç des Cardassar), es donaren els primers avisos de mort i decaïment d’exemplars d’ametller, situació primerament atribuïda a sequera i manca de labors. El Laboratori de Sanitat Vegetal, mitjançant una sèrie de prospeccions aconseguir aïllar i identificar una quinzena de fongs de fusta, alguns d’ells citats com a patògens encara que a altres espècies hoste. De la necessitat de relacionar els aïllaments fúngics amb els símptomes observats als arbres que presenten necrosis vasculars, assecaments de branques senceres i fins i tot morts es realitzà aquest estudi on plantejarem les següents preguntes: comprovar la patogenicitat de Neofusicoccum australe, Neofusicoccum luteum, Neofusicoccum mediterraneum, Neofusicoccum parvum, Diplodia olivarum, Diplodia seriata, Eutypa lata, Eutypa leptoplaca a ametller, avaluar el grau de virulència de cada fong i avaluar també l’efecte varietat a la patogenicitat i virulència dels fongs citats. L’assaig s’inicia amb la plantació de 500 ametllers i la seva inoculació amb el diferents fongs. Així, al final del cicle del cultiu es varen poder obtenir mesures dels xancres causats a cada arbre. Els resultats obtinguts han demostrat que hi ha diferències significatives per a cada fong i varietat, és a dir, no podem concloure que una varietat sigui resistent a tota la miscel·lània de fongs a la que han estat esposades. No podem considerar patògens els fongs E. Leptoplaca i D. olivarum quan han estat inoculats a les varietats Pons i Jordi. Els fongs amb més virulència han estat els de gènere Neofussicoccum a totes les varietats i al contrari, els menys virulents han estat D. olivarum i E. leptoplaca.