[cat] En l´aprenentatge acadèmic i desenvolupament professional de l´Arquitecte Tècnic les unitats d´amidament lligades a la construcció són elements de vital importància que es dominen a la perfecció; en la nostra situació històrica i geogràfica, el Sistema Mètric Decimal és la referència establerta. Evidentment abans de la imposició d´aquest sistema globalitzat existia un determinat sistema d´utilització local. Mallorca en concret disposava el Sistema Mallorquí de Pesos i Mesures, que fou vigent des de la reconquesta cristiana del segle XIII fins pràcticament el segle XIX. Les unitats de longitud eren el destre i la cana d´Elna, i la unitat de superfície de referència era la quarterada. Per tant l´antiga figura del mestre d´obres, barreja d´arquitecte i arquitecte tècnic, emprava aquestes unitats en el disseny, replanteig i construcció de qualsevol edificació.
El present treball es centra en l’anàlisi dimensional del conjunt de l´edificació tradicional per tal d´esbrinar quina fou la modulació en unitats del sistema tradicional emprada en la seva construcció, possibles modulacions estandarditzades en la construcció de determinats elements i intentar esbrinar-ne el motiu. L´obtenció d´aquests amidaments es realitza mitjançant un treball de camp de recopilació de dades i posterior anàlisi dels resultats obtinguts.
En un primer bloc es tracten aspectes dimensionals de les Ordinacions del rei Jaume II, és a dir, l´urbanisme de les noves pobles creades a partir de la reconquesta cristiana de Mallorca al segle XIV; s´analitzen alguns d´aquest nous nuclis residencials per determinar la seva adequació respecte el text normatiu original i establir les unitats d´amidament emprades en el seu replanteig. Els resultats obtinguts mostren certes diferències entre el text original i la realitat, principalment pel que respecte a la superfície urbanitzada total i les dimensions dels solars urbans resultants.
L´altre gran bloc consisteix en un anàlisi dimensional de l´habitatge mallorquí tradicional en totes les seves variants i ubicacions, des de la volumetria exterior i interior fins els elements constructius que el composen. En aquest cas cal destacar la gran varietat se submúltiples de les unitats longitudinals de la cana i el destre utilitzats en la modulació dels habitatges, en funció de la seva tipologia i possiblement del mestre d´obres que va participar en la seva construcció.
Finalment es tracta l´estandardització dels elements constructius i la maquinària de les construccions tecnològiques tradicionals. A causa de la prefabricació de la maquinària per part d´un artesà, els resultats dels amidaments proporcionen valors pràcticament comuns. Conseqüentment l´edifici o la construcció realitzada pel mestre d´obres havia de disposar unes dimensions adaptades a la maquinària corresponent.