[cat] Els efectes del canvi climàtic són una realitat, ja que les temperatures estan augmentant i les
precipitacions són de cada cop més irregulars, fet que la disponibilitat d’aigua és, de cada
vegada, menor. Aquesta reducció de la disponibilitat d’aigua implica que les plantes hagin de
ser més eficients en l’ús de l’aigua. Així doncs, les plantes han de disposar de sistemes per
controlar la pèrdua d’aigua, els quals poden ser els estomes i tricomes, estructures que es
troben a l’epidermis de les fulles i que interactuen amb el medi ambient.
En aquest estudi es va analitzar la influència dels tricomes i estomes sobre l’eficiència en l’ús
de l’aigua a tres línies d’introgressió de tomàtiga (S. lycopersicum x S. pennellii), procedents de
la col·lecció d’Eshed i Zamir, les quals es diferencien per la diferent densitat de tricomes.
L’estudi es va dur a terme dins cossiols establerts a camp amb dos tractaments hídrics
diferenciats, un com a control de reg a capacitat de camp i l’altre de sequera. Es van analitzar
diferents tipologies de paràmetres, des de morfològics, anatòmics i fisiològics fins a
paràmetres agronòmics i de qualitat de fruit.
En condicions de sequera es va observar un augment de la densitat de tricomes a les línies
d’introgressió 11-3 i 4-1, mentre que la densitat d’estomes no va variar significativament.
L’eficiència en l’ús de l’aigua va ser major en condicions de sequera, especialment a la línia
d’introgressió 11-3, tant a nivell de l’eficiència en l’ús de l’aigua intrínseca (EUAi) com a
l’eficiència en l’ús de l’aigua a nivell de planta (EUAb). Es va determinar la ràtio entre tricomes i
estomes, la qual es va correlacionar positivament amb les dues eficiències en l’ús de l’aigua,
fet que indica una important funció dels tricomes i estomes en la tolerància a la sequera alhora
que sorgeix una nova línia d’investigació en la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua del cultiu
de la tomàtiga, traslladable a altres cultius.