Efectes de la micorrizació i abonament sobre el desenvolupament i producció de lletugues a planter i camp

Abstract

[cat] Lactuca sativa L. és un dels planters que més produeix el viver Mallorca Growing Plant S.L. (Porreres) (MGP) però, aquests solen ser poc vigorosos i com a conseqüència, reben nombroses queixes dels clients. La tècnica d’inoculació mitjançant micorrizes vesículo arbusculars (VA) a viver, és cada vegada més utilitzada, ja que proporciona nombrosos avantatges a les plantes però, el seu cost és elevat. D’altra banda, la tècnica de fertirrigació també proporciona respostes positives a les plantes sent més econòmic. A MGP s’utilitza la tècnica de fertirrigació, però així i tot, aquest no és suficient per obtenir un bon planter. Per aquesta raó, l’estudi proposà estudiar l’efecte que produeix l’ús de micorrizes sobre el creixement vegetal, mitjançant l’inòcul comercial compost per 50% de R. intrarradices i 50% de G.mosseae a lletugues romanes i fulla de roure vermella així com, dur a terme una comparació amb els resultats obtinguts respecte a l’abonament. També, s’avaluaren altres paràmetres com, la germinació, el desenvolupament del sistema radicular, la coloració foliar, entre d’altres. Els resultats obtinguts mostren clarament que la combinació d’ambdós tractaments tingueren uns resultats molt satisfactoris sobre el creixement; no obstant, mitjançant els tractaments per separat, no s’observaren diferències significatives que permetessin concloure que un tractament fou millor que l’altre. Sobre la germinació, cap dels tractaments han influït però, pel que fa a la densitat radical, sembla que la combinació d’ambdós tractaments així com, cadascun per separat, proporcionen un sistema radicular més dens. Respecte a la coloració, l’abonament és necessari per a les lletugues romanes a final de cicle, ja que assoleixen clorosis per deficiència nutricional, mentre que la micorrizació, no ho és. A més, a camp només s’han observat diferències estadísticament significatives a la var. Cervantes, pel tractament de l’adob respecte a biomassa fresca. Per tant, la millor solució que es pot donar al viver és seguir amb la tècnica de la fertirrigació, ja que la combinació d’ambdós tractaments és la menys favorable econòmicament. Algunes recomanacions són millorar la previsió de la sembra i fer, principalment a l’hivern, aportacions puntuals de nitrogen i molibdè.