Projecte ISSI (Informàtica al Servei del Servei d'Informàtica)

Abstract

[cat] Des de petit, em van ensenyar a ser agraït. Avui, tenc molt a agrair i poc espai per fer-ho. Voldria donar les gràcies a nen Joan i a nen Biel, a qui vaig tenir la sort de conèixer a la carrera i cada dia que passa em demostren que hi puc confiar més. Juntament amb ells, agrair a nen Xavi les incomptables ocasions en què m’ha ajudat desinteressadament. No puc deixar de mencionar la resta d’amics de Menorca: en Guiem i en Jose, així com altres amics de la carrera, en Julián i en Martí. Als amics d’Eivissa que vaig conèixer a la residència, amb qui hem fet camí i hem compartit estones d'estudi i d'esbarjo. El fet que enguany no hàgim estat a la mateixa illa no canvia res. Gràcies Xicu, Toni i Jordi. Als amics que conservo des de l’institut: en David, en José, en Toni i en Cristian. A la meva amiga Lara amb qui, passat el temps, seguim tenint moltes coses per contar-nos. A na Maria, per tot el que hem viscut i après junts. Per totes les vegades que m’ha ajudat en aquest temps. Al meu tutor Biel Fontanet, de qui des del primer moment vaig pensar que era un bon professor i una gran persona. També agrair a tots els professors que m’han transmès coneixements i gust per la informàtica. I què dir de la meva família. Al meu pare, la meva mare i la meva germana, un milió de gràcies. Sé ben cert que si no fos per vosaltres no seria on sóc ni seria qui sóc. No puc sentir més orgull i satisfacció: des que era petit us heu esforçat perquè dia a dia fos millor i arribés més lluny, m’heu donat suport incondicional i ajut immesurable. Moltes gràcies, us estaré agraït eternament. També m’agradaria donar les gràcies a la meva cosina Sandra per la seva amistat de tota la vida i als seus pares. A la meva "güela", a la resta dels meus tiets i cosins. A la meva padrina jove, na Maria Coloma, que encara que no ens vegem tant com voldria, sempre la tenc present. No voldria deixar de mencionar en Lluís, na Catalina i sa tia Magdalena. No puc deixar escapar aquesta ocasió per fer un poquet més immortals dues persones que ja no són físicament amb mi però que sempre viuran dins el meu cor. El meu “güelu” - avi en eivissenc - per no perdre mai les ganes de viure, ni l’alegria; i la meva padrina, la representació humana de la bondat, per ensenyar-me la bellesa de les coses senzilles i per tant d’amor com em regalares. És indubtable que us enyor, us recordaré i estimaré sempre. A tots i cadascun de vosaltres i, en definitiva, a totes les persones que m'han acompanyat i han cregut en mi. Gràcies de tot cor.