L'ovella Blanca Mallorquina: avaluació tècnica de la llana i diferència entre els fenotips "ble" i "rasa"

Abstract

[cat] Aquest treball mostra els resultats de l’enquesta efectuada a 14 ramaders d’explotacions d'ovella Blanca Mallorquina distribuïts en diferents localitats de la Serra de Tramuntana. El cens total de Blanca Mallorquina està entorn als 14.000 exemplars reproductors distribuïts en 108 explotacions (any 2013). La situació actual de les explotacions analitzades presenta una greu regressió, amb una constant desaparició degut a l'avançada edat dels ramaders amb una mitjana de 60 anys i un interval de 40 a 79 anys (59,8 ± 12 anys) . Les explotacions disposen d'una gran variabilitat respecte a la dimensió dels ramats (231±186 animals), s’exploten en sistema extensiu i en alguns casos en semiextensiu, les altituds aproximades varien entre els 600 i 850 m. L'alimentació principal es basa en l'aprofitament de superfícies boscoses i pastures cultivades combinades amb arbres i/o arbusts. És un oví d’aptitud càrnia dirigit per a la producció de mens pasquals principalment. El maneig productiu es limita en el control de les cobricions mitjançant la separació dels mascles. La paridora principal es concentra a la primavera, per així poder vendre els mens per pasqua i durant l'estiu principalment assolint així el màxim benefici pels ramaders. Les explotacions disposen càrregues ramaderes (UBM) molt baixes i els valors de càrrega de nitrogen orgànic no superen els límits establerts per la normativa. La raça mallorquina presenta caràcters observables distints en el velló, per aquest motiu s'ha realitzat una avaluació tècnica de la seva llana analitzant dos fenotips distints: animals amb presència de llana de “ble” (metxes llargues i penjants) i animals amb llana “rasa” (metxes curtes). L'estudi es va dividir en dos subapartats, el macroscòpic i microscòpic. El macroscòpic es va fer directament pel propi autor mitjançant l'ajuda d'una lupa binocular i el microscòpic es va fer mitjançant un llanòmetre OFDA 100 al laboratori de Wool Testing Authority (Gales). El rendiment de llana es va fer sobre una mostra de 69 animals (la mitjana del pes corporal va ser de 42,2±8,6 kg), la resta de variables es va fer mitjançant 20 mostres d'animals diferents (10 amb el fenotip de “ble” i 10 de “rasa”). De cada mostra es va analitzar el rendiment del velló i el pes corporal de l'animal, el diàmetre (finor), % curvatura de la fibra, % medul·lació, % Kemp, % F30 (percentatge de fibres amb un diàmetre ˂30 μ), longitud de les fibres curtes i llargues i les ondulacions. Els dos fenotips van ser clarament diferenciats i significativament diferents, excepte la variable de pes corporal dels animals. El diàmetre mitjà de fibra va ser de 32,1 μ amb un interval de 4 a 149 μ, amb una distribució representativa de llanes bastes. La curvatura mitjana va ser de 57,6 % amb un percentatge de medul·lació molt baix (4,1%) i Kemp (0,008%). La variable F30 va mostrar un valor de 52,6%. El percentatge de fibres curtes va ser més abundant que el de les llargues amb una proporció de 1:1,3. El pes total de la llana va ser entre un i dos kg (4,4 % del pes corporal dels animals). Tots els vellons analitzats, donen lloc a una llana característica de la Blanca Mallorquina, que es podria classificar dintre del grup de “llana entrefina”, indicant l'existència d'una raça local clarament diferenciada de la resta d'ovins mediterranis, que es troben dintre del grup de “llana gruixada”.