dc.description.abstract |
[cat] L’objectiu d’aquest treball és determinar l’eficàcia de la combinació d’esmenes químiques (residus de paperera i sulfat de ferro(II)) aplicades per remediar el sòl contaminat procedent de la mina de Santa Mónica del municipi de Bustarviejo de Madrid.
Per dur-ho a terme, s’ha avaluat la bioaccessibilitat (lixiviació) de Cu, Zn i As en aigua (fracció més mòbil) utilitzant dues tècniques d’extracció de diferent fonament i que permeten analitzar l’efectivitat d’esmenes per immobilitzar metalls i metal·loides mitjançant reaccions de (co)precipitació, adsorció o complexació. Per una banda s’ha utilitzat un mètode estàtic que estableix un únic equilibri químic entre el sòl i l’agent lixiviant (aigua destil·lada). Per l’altra, s’ha aplicat un mètode dinàmic automàtic basat en l’exposició contínua del sòl a petits volums de l’agent lixiviant (aigua destil·lada) que desplacen l’equilibri químic successivament a la fase líquida i permet ajustar-se a les condicions reals que es donen a la natura.
Els resultats mostren que les esmenes més eficaces per immobilitzar el Cu i el Zn són aquelles que contenen major dosi de residus alcalins de paperera en la seva composició, per precipitació dels metalls com a òxids o carbonats i possible complexació amb matèria orgànica, independentment de la dosi de sulfat de ferro(II). Per l’As, en canvi, no s’observen diferències quant a immobilització segons la dosi de les esmenes, a causa, probablement, de l’efecte antagònic entre les dues.
La tècnica d’extracció dinàmica ha resultat ser la més eficaç per la determinació de la màxima bioaccessibilitat i el risc d’exposició als elements traça estudiats, en un model conservatiu (worst-case scenario), segons recomanen les directives internacionals, ja que extreu majors quantitats dels elements provocat per l’ús continu d’agent extractant que condueix al desplaçament de l’equilibri sòlid:líquid cap a la lixiviació de més metalls. |
|