[cat] La figuera és un dels arbres més antics documentats de manera escrita. És considerada una de les primeres plantes domesticades i per tant, part del naixement de l’agricultura. A Mallorca es troben disperses, però a partir del segle XVIII augmenta la seva presència, considerant-se un cultiu de gran importància per la seva capacitat d’adaptació, així com per l’alimentació porcina com per al consum humà en sec. Des de fa uns anys s’observen a Mallorca símptomes en figuera similars als descrits en altres regions del món causats per patògens fúngics de la fusta. Aquests són decaïment, seca progressiva amb emissió de tanyades des de la base i mort de l’individu. Associats a aquests símptomes externs també s'observen símptomes interns en la fusta, com necrosis.
Això impulsà la realització d’una prospecció i anàlisi de figueres de diferents zones de l’illa, diferents edats i condicions de cultiu. L’anàlisi es va dur a terme a 12 finques agafant mostres de xancres i zones necròtiques per obtenir cultius aïllats i observar la possible presència fúngica com a causa de l’estat de decaïment de les figueres. Al laboratori es varen fer aïllaments de colònies fúngiques per la seva posterior identificació morfològica i molecular per mitjà de la seqüenciació de fragments de ADN dels fongs.
S’han identificat 8 fongs diferents a les mostres: Botryosphaeria dothidea, Diaporthe sp., Fusarium sp., Gliocladium sp., Neofusicoccum parvum, Phaeoacremonium sp., Phomopsis cinerescens y Pyrenochaeta sp. En el cas de Phomopsis cinerescens ja havia estat descrit com a patogen en figuera però no a Mallorca, i es troben com a potencials patògens Diaporthe sp., Botryosphaeria dothidea, Neofusicoccum parvum i Phaeoacremonium sp. Es conclouen com a potencials patògens en el cultiu de la figuera ja que són necessaris estudis de patogenicitat per determinar-ne la seva virulència en el cultiu. A més, s’ha trobat també la presència de Gliocladium sp., el qual es pot considerar com un agent biocontrolador obrint una interessant via d’estudi.