Eficacia comparativa de un programa psicoeducativo de estilo de vida saludable vs un programa basado en mindfulness aplicados por medio de TICs en el tratamiento de la depresión en atención primaria

Abstract

[spa] ANTECEDENTES: La depresión se considera un problema de salud pública mundial, dada su prevalencia, la discapacidad que genera, así como la elevada comorbilidad tanto médica como psiquiátrica. Los fármacos antidepresivos no siempre son eficaces, existiendo otro tipo de intervenciones psicoterapéuticas de demostrada utilidad que con frecuencia no pueden ofrecerse por falta recursos. Hoy en día, disponemos de tecnologías de la información y comunicación (TICs) que permiten una gran accesibilidad, encontrando programas basados en TICs de Mindfulness y Estilo de Vida, utilizados de forma coadyuvante a los tratamientos antidepresivos habituales de primera elección, que también han demostrado su eficacia antidepresiva. Es de gran interés clínico saber cuál de estos programas es más eficaz en condiciones de práctica clínica habitual. OBJETIVO: Evaluar la eficacia comparativa en Atención Primaria de dos intervenciones de baja intensidad, como son estilo de vida saludable y mindfulness, aplicadas a través de TICs que han mostrado previamente mejoras significativas en el tratamiento de la depresión leve y moderada en contextos clínicos especializados. MÉTODO: Ensayo clínico multicéntrico aleatorizado en 2 grupos paralelos. Se estudió a una muestra de pacientes con depresión leve a moderada reclutados en Atención Primaria. Se le asignó aleatoriamente a un programa psicoeducativo de estilo de vida saludable + Tratamiento Habitual mejorado (Improved Treatment As Usual, ITAU) o programa basado en Mindfulness + ITAU. El formato de las intervenciones fue de 1 sesión presencial y 4 módulos online. El diagnóstico de depresión se realizó con la entrevista psiquiátrica MINI. También se administró el PANAS, (escala de afecto Positivo y Negativo), EuroQol (calidad de vida) y SF-12 Health Survey (estado de salud percibido). Los pacientes fueron evaluados en el momento basal, post, a los 6 y 12 meses post-tratamiento. RESULTADO: Fueron reclutados 108 pacientes. Se asignaron de forma aleatoria 54 pacientes (50% de la muestra) al grupo de estilo de vida y 54 al grupo de Mindfulness (50%). No se obtuvieron diferencias estadísticamente significativas entre ambos grupos en la puntuación de la escala PHQ-9 tras concluir el estudio, ni transcurridos 6 y 12 meses. Cuando se tuvo en cuenta el punto de corte de dicha escala para considerar remisión o no de la depresión, tampoco encontramos diferencias estadísticamente significativas, aunque se apuntaba una tendencia hacía mayor probabilidad de remisión al final del estudio en el grupo de Mindfulness. Además, se observó que los pacientes que remitían acababan con mejor puntuación en la escala FFMQ de Mindfulness. DISCUSION: Ambos programas resultan ser igualmente eficaces. No obstante, hay un porcentaje de remisiones de más del 40% en Depresión Mayor a los 12 meses de la rama Mindfulness, frente al 27% en el grupo de estilo de vida. Además, el estudio de los incrementos de las subescalas de la FFMQ también sugiere que la eficacia de la intervención basada en Mindfulness se podría mantener mejor en el tiempo. CONCLUSIONES: Ambos programas resultaron ser igualmente eficaces como coadyuvantes en el tratamiento de la Depresión Mayor en Atención Primaria. Sería interesante seguir avanzando en la investigación encaminada a la disponibilidad de ambos programas para los pacientes en función de sus preferencias. Eficacia comparativa de un programa

[eng] BACKGROUND: Depression is considered a global public health problem, given its prevalence, the disability it generates, as well as the high comorbidity, both medical and psychiatric. Antidepressants are not always effective, there being other types of psychotherapeutic interventions that cannot be offered due to lack of resources. Nowadays, we have information and communication technologies (ICTs), finding programs based on ICTs of Mindfulness and Lifestyle, used codayuvant to the usual antidepressant treatments of first choice, which have proven their antidepressant efficacy. It is of great clinical interest to know if one of these programs is more effective than the other. OBJECTIVE: To evaluate the comparative efficacy in primary care of two low intensity interventions, such as healthy lifestyle and Mindfulness, applied through ICTs that have previously shown significant improvements in the treatment of mild and moderate depression in specialized clinical contexts. METHOD: Randomized multicentre clinical trial in 2 parallel groups. We studied a sample of N = 108 patients with mild to moderate depression recruited in Primary Care. They were randomly assigned to a psychoeducational program of healthy lifestyle + Improved Treatment As Usual (ITAU) or program based on Mindfulness + ITAU. The format of the interventions was 1 face-toface session and 4 online modules. The diagnosis of depression was made with the MINI psychiatric interview. The main result variable was the score in the PHQ-9, taking into consideration the remission or not of the depression based on the cut-off point of said scale (> 10). PANAS was also administered, (Positive and Negative affect scale), EuroQol (quality of life) and SF-12 Health Survey (perceived health status). The patients were evaluated at baseline, post, at 6 and 12 months post-treatment. RESULT: 108 patients were recruited. Fifty-four patients (50% of the sample) were randomly assigned to the lifestyle group and 54 to the Mindfulness group (50%). We include only those who accessed the program and completed the questionnaires; 47 and 46 participants respectively (86.11% of the total). After finishing treatment, they continued in study 76 (70.37%). At 6 months there were 62 (57.40%), with the study concluding at 12 months 61 participants (56.48%). No statistically significant differences were found between the two groups in the score of the PHQ-9 scale after concluding the study, neither after 6 and 12 months. When the cut-off point of this scale was taken into account to consider remission or not of depression, we did not find statistically significant differences either, although a tendency towards a higher remission probability was indicated at the end of the study in the Mindfulness group. In addition, it was observed that patients who remitted ended up with a better score on the FFMQ scale of Mindfulness. DISCUSSION: Both programs turn out to be equally effective, so we cannot accept the starting hypothesis about the greater utility of the intervention based on Mindfulness. However, there is a percentage of referrals of more than 40% in Depression Greater than 12 months of the Mindfulness branch, compared to 27% in the lifestyle group. In addition, increases in the subscales of the FFMQ also suggest that the effectiveness of the intervention based on Mindfulness could be maintained better over time. CONCLUSIONS: In our study, both programs are equally effective as coadjuvants in the treatment of major depression in primary care. It would be interesting to continue advancing in the research aimed at the availability of both programs for patients according to their preferences.

[cat] ANTECEDENTS: La depressió es considera un problema de salut pública mundial, donada la seva prevalença, la discapacitat que genera, així com l'elevada comorbiditat tant mèdica com psiquiàtrica. Els antidepressius no sempre són eficaços, existint un altre tipus d'intervencions psicoterapèutiques que no poden oferir-se per falta recursos. Avui en dia, disposem de tecnologies de la informació i comunicació (TIC), trobant programes basats en TICs de Mindfulness i Estil de Vida, utilitzats de forma codayuvante als tractaments antidepressius habituals de primera elecció, que han demostrat la seva eficàcia antidepressiva. És de gran interès clínic saber si un d'aquests programes és més eficaç que l'altre. OBJECTIU: Avaluar l'eficàcia comparativa en Atenció Primària de dues intervencions de baixa intensitat, com són estil de vida saludable i Mindfulness, aplicades a través de TIC que han mostrat prèviament millores significatives en el tractament de la depressió lleu i moderada en contextos clínics especialitzats. MÈTODE: Assaig clínic multicèntric aleatoritzat en 2 grups paral·lels. Es va estudiar a una mostra de N = 108 pacients amb depressió lleu a moderada reclutats en Atenció Primària. Es va assignar aleatòriament a un programa psicoeducatiu d'estil de vida saludable + Tractament Habitual millorat (Improved Treatment As Usual, Itaú) o programa basat en Mindfulness + Itaú. El format de les intervencions va ser d'1 sessió presencial i 4 mòduls en línia. El diagnòstic de depressió es va realitzar amb l'entrevista psiquiàtrica MINI. La variable principal de resultat va ser la puntuació en el PHQ-9, tenint posteriorment en consideració la remissió o no de la depressió en funció del punt de tall d'aquesta escala (> 10). També es va administrar el PANAS, (escala d'afecte Positiu i Negatiu), EuroQol (qualitat de vida) i SF-12 Health Survey (estat de salut percebut). Els pacients van ser avaluats en el moment basal, post, als 6 i 12 mesos posttractament. RESULTAT: Van ser reclutats 108 pacients. Es van assignar de forma aleatòria 54 pacients (50% de la mostra) al grup d'estil de vida i 54 al grup de Mindfulness (50%). Incloem únicament els que van accedir al programa i van completar els qüestionaris; 47 i 46 participants respectivament (86,11% del total). Després d'acabar el tractament, van continuar en l'estudi 76 (70,37%). Als 6 mesos eren 62 (57,40%), concloent l'estudi als 12 mesos 61 participants (56,48%). No es van obtenir diferències estadísticament significatives entre ambdós grups en la puntuació de l'escala PHQ-9 després de concloure l'estudi, ni transcorreguts 6 i 12 mesos. Quan es va tenir en compte el punt de tall d'aquesta escala per a considerar remissió o no de la depressió, tampoc trobem diferències estadísticament significatives, tot i que s'apuntava una tendència feia major probabilitat de remissió al final de l'estudi en el grup de Mindfulness. A més, es va observar que els pacients que remetien acabaven amb millor puntuació en l'escala FFMQ de Mindfulness. DISCUSSIÓ: Els dos programes resulten ser igualment eficaços pel que no podem acceptar la hipòtesi de partida sobre la major utilitat de la intervenció basada en Mindfulness. No obstant això, hi ha un percentatge de remissions de més del 40% en Depressió Major als 12 mesos de la branca Mindfulness, enfront del 27% en el grup d'estil de vida. A més, els increments de les subescales de la FFMQ també suggereixen que l'eficàcia de la intervenció basada en Mindfulness es podria mantenir millor en el temps. CONCLUSIONS: En el nostre estudi, els dos programes resulten ser igualment eficaços com a coadjuvants en el tractament de la Depressió Major en Atenció Primària. Seria interessant seguir avançant en la investigació encaminada a la disponibilitat de tots dos programes per als pacients en funció de les seves preferències.