Desmercantilitzar l’habitatge: discursos i pràctiques d’iniciatives socials innovadores durant la Gran Recessió a Espanya

Abstract

[cat] La crisi global que es va iniciar al 2008 és la pitjor que s’ha viscut des dels anys 30 del segle passat i les seves conseqüències es deixaran escoltar durant dècades. Aquesta crisi de dimensions globals ha tingut un gran impacte local (Méndez, 2013). A Europa, els països del sud i de l’est són els que més n’han patit les conseqüències. En el cas espanyol, la crisi s’ha traduït en un augment de la pobresa, l’exclusió social, l’atur i grans retallades pressupostàries al sector públic, quan la ciutadania més necessitava la força protectora de l’Estat del Benestar. L’atur i l’habitatge han estat els dos principals problemes a Espanya en aquest període de crisi. Pel que fa al segon, s’han produït centenars de milers de desnonaments, que van començar com a conseqüència de l’impagament de les hipoteques i s’han traslladat als lloguers. Alhora però, aquesta crisi econòmica i la falta de polítiques de benestar que ha augmentat la vulnerabilitat, l’exclusió social i la pobresa a Espanya també ha generat noves formes de lluita ciutadanes, basades en xarxes de solidaritat i reciprocitat. Algunes de les lluites amb més incidència han estat des de l’àmbit de l’habitatge. En aquesta tesi posem el focus en com diverses iniciatives ciutadanes contraresten la falta de respostes institucionals al problema de l’habitatge, i com aquestes propostes poden generar coneixement per la formulació de polítiques públiques efectives d’habitatge. Partim de dues premisses principals: en primer lloc, de la subordinació dels Estats als Mercats en el capitalisme neoliberal i financer; en segon lloc, de la potencialitat de les iniciatives ciutadanes en generar respostes a la falta de polítiques públiques. Emmarquem el problema de l’habitatge en la crisi del neoliberalisme, i analitzem les propostes de les Administracions i les iniciatives des del marc conceptual dels moviments i contramoviments en el capitalisme de Karl Polanyi (2007), Nancy Fraser (2013) i Michael Brie (2017). L’objecte d’estudi el constitueixen les propostes de les Administracions i iniciatives d’innovació social transformativa (Haxeltine et al., 2017). S’han analitzat aplicant una metodologia qualitativa plans d’habitatge i altres lleis des de 2005, i documents i entrevistes realitzades a quatre iniciatives paradigmàtiques ubicades a Espanya, dues plataformes reivindicatives (la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Sindicat de Llogaters) i dues propostes d’alternatives a l’habitatge (la Borda i la Posada de los Abrazos). Els resultats apunten a dos pols de discursos: mentre que les Administracions només actuen sobre les conseqüències del problema de l’habitatge, les iniciatives es focalitzen en les seves causes més profundes: el neoliberalisme, la mercantilització i l’individualisme. Els resultats també posen de relleu una dimensió molt poc tractada en les propostes d’habitatge: les dimensions relacional i afectiva, que han emergit com a variable explicativa de la participació, l’apoderament i l’ajuda mútua. També s’extreu el paper que tenen els moviments socials i la societat civil en la definició i el reclam dels drets socials, i com van un pas endavant de les Administracions, esdevenint motors de canvi i millora social. No obstant, en l’estudi d’aquestes iniciatives també han sorgit certes ambivalències, relacionades sobretot amb les dificultats de la participació equitativa, i el pes de les variables classe social i gènere en la producció i escolta de les veus que s’emeten des dels marges socials. En definitiva, la tesi que es presenta pretén ser una contribució empírica a l’estudi d’iniciatives per la reproducció social, àmbit tractat molt des del punt de vista teòric, però no tant empíric, alhora que planteja alguns reptes per les polítiques d’habitatge.

[spa] La crisis global que se inició en el 2008 es la peor que hemos vivido desde los años 30 del siglo pasado y sus consecuencias se dejaran escuchar durante décadas. Esta crisis de dimensiones globales ha tenido un gran impacto local (Méndez, 2013). En Europa, los países del sur y del este son los que más han sufrido sus consecuencias. En el caso español, la crisis se ha traducido en un aumento de la pobreza, la exclusión social, el paro y grandes recortes presupuestarios cuándo la ciudadanía más necesitaba la fuerza protectora del Estado de Bienestar. El paro y la vivienda han sido dos de los principales problemas en España. Con respecto al segundo, se han producido centenares de miles de desahucios, que comenzaron como consecuencia del impago de las hipotecas y se han trasladado a los alquileres. A la vez, sin embargo, esta crisis económica y la falta de políticas de bienestar que ha aumentado la vulnerabilidad, la exclusión social y la pobreza en España también ha generado nuevas formas de lucha ciudadanas, basadas en redes de solidaridad y reciprocidad. Algunas de las luchas con más incidencia se han desarrollado en el ámbito de la vivienda. En esta tesis ponemos el foco en cómo diversas iniciativas ciudadanas plantean retos para llevar a cabo una política efectiva de vivienda. Partimos de dos premisas principales: en primer lugar, de la subordinación de los Estados a los Mercados en el capitalismo neoliberal y financiero; en segundo lugar, de la potencialidad de las iniciativas ciudadanas en generar respuestas a la falta de políticas públicas. Enmarcamos el problema de la vivienda en la crisis del neoliberalismo, y analizamos las propuestas de las Administraciones y las iniciativas desde el marco conceptual de los movimientos y contramovimientos en el capitalismo de Karl Polanyi (2007), Nancy Fraser (2013) y Michael Brie (2017). El objeto de estudio lo constituyen las propuestas de las Administraciones y las Iniciativas de innovación social transformativa (Haxeltine et al., 2017). Se han analizado, aplicando una metodología cualitativa de análisis, planes de vivienda y otras leyes desde 2005, y documentos y entrevistas realizadas a cuatro iniciativas paradigmáticas ubicadas en España, dos plataformas reivindicativas (la Plataforma de Afectados por la Hipoteca y el Sindicato de Inquilinos) y dos propuestas de alternativas a la vivienda (la Borda y la Posada de los Abrazos) Los resultados apuntan a dos polos de discursos: mientras que las Administraciones solo actúan sobre las consecuencias del problema de la vivienda, las iniciativas se focalizan en las causas más profundas: el neoliberalismo, la mercantilización y el individualismo. Los resultados también ponen de relieve una dimensión muy poco tratada en las propuestas de vivienda: las dimensiones relacional y afectiva, que han emergido como variable explicativa de la participación, el empoderamiento y la ayuda mutua. También se extrae el papel que tienen los movimientos sociales y la sociedad civil en la definición y el reclamo de los derechos sociales, y como van un paso por delate de las Administraciones, siendo motores de cambio y mejora social. No obstante, en el estudio de estas iniciativas también han surgido ciertas ambivalencias, relacionadas sobre todo con las dificultades de la participación equitativa, y el peso de las variables clase social y genero en la producción y escucha de las voces que se emiten desde los márgenes sociales. En definitiva, la tesis que se presenta pretende ser una contribución empírica al estudio de las iniciativas por la reproducción social, ámbito tratado desde el punto de visto teórico pero no tan empírico, a la vez que plantea algunos retos para desarrollar políticas de vivienda.

[eng] The global crisis that began in 2008 is the worst since the 1930s, and its effects will continue to resound for decades to come. This crisis of global dimensions has had a major impact at the local level (Méndez, 2013). In Europe, the hardest hit countries were those to the south and east of the continent. In Spain, the crisis has translated into increased poverty, social exclusion, unemployment and major budgetary cutbacks in public services, at a time when the population most needed the Welfare State’s protective force. In the current period of crisis, unemployment and housing have been two of Spain’s biggest problems. With regard to the latter, hundreds of thousands of evictions have been carried out; initially the result of mortgage defaults, the target later shifted to include tenants. At the same time, however, this economic crisis and the lack of welfare policies, which has prompted a rise in vulnerability, social exclusion and poverty in Spain, have also sparked new forms of citizen-led struggles, based on networks of solidarity and reciprocity. One of the biggest focal points of these struggles has been housing. In this thesis, we shine the spotlight on several citizen-led initiatives that fill the gaps left by the institutional response to the problem of housing, and the capability of these proposals to generate the knowledge needed to formulate effective public policies. The research is based on two main premises: firstly, the subordination of the States to the Markets in today’s neoliberal finance capitalism; and, secondly, the potential of citizen-led initiatives to generate solutions to the lack of public policies. We have framed the housing problem within the context of the neoliberal crisis and analysed the proposals of the Administrations and the initiatives based on the concept of the movements and countermovements surrounding capitalism, as defined by Karl Polanyi (2007), Nancy Fraser (2013) and Michael Brie (2017). Subject to analysis in this paper are the proposals made by both the Administrations and transformative social innovation initiatives (Haxeltine et al., 2017). Taking a qualitative approach, we analysed the housing plans and other laws from 2005 onwards, as well as documents and interviews with members from four of Spain’s most paradigmatic initiatives: two platforms for demands (the Platform of People Affected by Mortgages (PAH) and the Tenants Union) and two alternative housing projects (La Borda and La Posada de los Abrazos). The findings indicate two opposing discourses: while the Administrations simply address the consequences of the housing problem, the initiatives focus on its underlying causes: neoliberalism, commodification and individualism. The results also highlight dimensions that are all but absent from the housing proposals: the relational and affective dimensions, which have emerged as an explanatory variable for participation, empowerment and mutual support. The study also discusses the role of social movements and civil society in defining and demanding social rights, and how they go one step further than the Administrations, driving change and social improvements. However, in analysing these initiatives, a number of ambiguities have come to light, related primarily to the inherent difficulties of equitable participation and the weight of the social class and gender variables in the extent to which the voices emanating from the margins of society are raised and heard. In short, this thesis aims to make an empirical contribution to the analysis of initiatives concerned with social reproduction, a field explored largely from a theoretical point of view, but not so much empirically, while identifying certain challenges for housing policies.