Culpa, amor i mort, cruïlles existencials en la transformació del «si mateix humà» en «si mateix teològic». Tres estudis sobre Kierkegaard a partir de la seva obra Tre taler ved taenke Leiligheder (1845), amb traducció i comentaris

Abstract

[cat] La present dissertació doctoral pretén mostrar que les tres experiències humanes de la culpa, l’amor i la pròpia mort, poden ser contemplades al llarg del corpus bibliogràfic de Kierkegaard com els tres principals punts d’encontre existencial entre la temporalitat i la transcendència. Un encontre que exigeix la intervenció de la decisió del subjecte, gràcies a la qual el potencial personalitzant de la culpa sostreu l’individuo de l’anonimat de la multitud, elevant la consciència de si mateix fins a fer-lo esdevenir un si mateix teològic. També en virtut de la decisió existencial , l’amor humà es segellat per la marca de la irrevocabilitat. Finalment, per la decisió de la mort –expressió que es refereix a la consciència de la pròpia mort –l’existència es revesteix d’una nova i profunda seriositat que li atorga un valor definitiu.