[cat] El Sàhara Occidental és un conflicte silenciat, víctima d’un llarg bloqueig informatiu per part dels mitjans de comunicació occidentals, sobretot espanyols, ja que Espanya n’és responsable en gran part. El meu treball vol contribuir a rompre, en la mesura que pugui, aquest bloqueig informatiu, i que el conflicte del Sàhara no quedi en l’oblit. Si no es parla d’un conflicte, no s’ajuda a resoldre’l.
La meva intenció és que aquest treball sigui un instrument útil i que pugui contribuir a conscienciar a la societat de que existeix aquest problema referent a la frustrada descolonització del Sàhara Occidental des de fa més de 40 anys. Hem pareix sorprenent el desconeixement que hi ha sobre aquest conflicte i que la nostra societat conegui tan poc la història del Sàhara Occidental i del poble sahrauí. Ni tan sols s’estudia a les escoles, quan, fins no fa molt, els sahrauís eren també els nostres ciutadans.
Si no es dona visibilitat al conflicte, el que se està fent es beneficiar a una de les parts, concretament al Marroc, la part ocupant. Jo considero que silenciant el conflicte et converteixes en còmplice, i jo no ho vull ser.
Mai és tard per resoldre un problema, però està clar que per resoldre’l cal que Espanya i les Nacions Unides s’impliquin de manera real i efectiva per trobar una sortida justa al conflicte. Simplement bastaria en acatar les resolucions de les Nacions Unides, concretament la 1514, que més tart explicaré, la qual obliga a les nacions a respectar el dret a la autodeterminació dels pobles colonials.
Aquest és un treball multidisciplinari en el que es tracta la història, la política i el dret en relació al conflicte. Un altre dels objectius del treball és el de recordar una mentida que va provocar una guerra, camí habitual en la història humana. En aquest cas una mentida i una guerra on Espanya n’és una de les grans responsables.
Aquest any es compleixen 44 anys des de que Espanya abandonà el Sàhara Occidental i al seu poble. A l’any 1975, any clau, l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovava la Resolució 1514 (XV) relativa a la concessió de la independència als pobles colonitzats, tot pareixia indicar que la població sahrauí exerciria finalment el seu dret a la lliure determinació. Malgrat això, Espanya utilitzà una poderosa arma de destrucció massiva, tal vegada la més terrible, la mentida. Per mitjà d’aquest miserable acte, el règim franquista entregà la seva colònia al Marroc i Mauritània, amb els anomenats Acords Tripartits de Madrid, declarats il•legals per la comunitat internacional, traint a milers de ciutadans sahrauís, ciutadans espanyols, amb DNI espanyol, iniciant un conflicte etern que perdura fins al moment.