Aquest treball pretén fer una instrospecció a la figura de Stan Getz, un
dels intèrprets de saxòfon tenor més important de la música moderna del segle
XX. Si per una banda no destaca com a compositor (no hi ha obres seves
registrades) sí que ho fa per la seva manera d’interpretar cançons d'altres autors
i sobretot per la manera de tocar l'instrument; cosa que el va dur a anomenar-lo
“The Sound”. Durant aquestes pàgines ens endinsarem breument en la seva
biografia i la seva trajectòria: origen, primeres passes i un resum de les
intervencions més destacades.
Una part important del treball és l'entrevista que li va fer Mel Martin1
l'any 1986, on el propi Stan respon a una sèrie de preguntes que segurament
molts de saxofonistes li hauríem volgut fer si haguéssim pogut.
Seguidament, ens endinsarem en una part més tècnica, referent al set up
que usava. Aquesta paraula es refereix a la boquilla i/o canyes utilitzades durant
la seva vida.
La següent part es un recull de cites i frases d'altres músics que el van
conèixer d'aprop i que també van treballar amb ell.
La discografia de Stan Getz és un punt important, però és tan extensa que
allargaria molt el treball sense donar-li el pes informatiu que cercam. Ens
focalitzarem a senyalar els discs més destacats de la seva carrera.
I per concloure resum, la part final del treball consta d’11 transcripcions
de solos de Stan Getz, amb informació sobre l'any d'enregistrament, el lloc i/o
estudi, segell discogràfic, els músics que hi van participar i la portada del disc.
Dins aquest apartat, a la darrera part hi ha una comparativa entre dues versions
de “Night & Day” separades per 40 anys (1951 i 1991).
Finalment, hi trobarem els apartats de conclusió i les referències
bibliogràfiques amb les quals s'ha pogut fer aquest treball de investigació