Impacto emocional de la pandemia sobre las enfermeras

Abstract

[spa] Introducción: La pandemia del COVID-19 ha producido más de 91,5 millones de contagios y 1.96 millones de muertos. Los sistemas sanitarios de todo el mundo luchan para atender la gran demanda de pacientes llegando a colapsar los servicios de urgencias de los hospitales. Los trabajadores de la salud que están en primera línea se exponen a situaciones estresantes día a día y como se ha visto en epidemias anteriores las consecuencias psicológicas pueden ir desde síntomas de ansiedad hasta síntomas de trastornos de estrés postraumático. Objetivos: Determinar el impacto emocional de la pandemia en las enfermeras comparándolo con el resto de los trabajadores de la salud. Además, se busca comparar el impacto psicológico de las enfermeras de diferentes países buscando los factores de riesgo relacionados con los síntomas psicológicos y cuales han sido los factores protectores. Metodología y resultados: Se llevó a cabo una búsqueda bibliográfica en las bases de datos de Pubmed y APA PsycInfo. De los 53 artículos encontrados se seleccionaron 38 para su lectura completa, para posteriormente incluir 19 en la revisión. Conclusión: La pandemia del COVID-19 ha tenido un gran impacto en la salud psicológica de las enfermeras, sobre todo las que se encuentran en primera línea a causa de las condiciones laborales producidas por la emergencia sanitaria. La revisión ha revelado graves síntomas de depresión, ansiedad, insomnio, angustia psicológica y trastornos de estrés postraumático. Se revela una necesidad de atención de estos síntomas por parte de los sistemas sanitarios de cada país para reducir la carga psicológica de las enfermeras en las etapas de brote. Para ello se recomienda la creación de equipos de intervención psicológica en situaciones de crisis, además de que se garantice la seguridad de las enfermeras y se les proporcionen los recursos necesarios de protección como el refuerzo de personal sanitario

[cat] Introducció: La pandèmia del COVID-19 ha produït més de 91,5 milions de contagis i 1.96 milions de morts. Els sistemes sanitaris de tot el món lluiten per a atendre la gran demanda de pacients arribant a col·lapsar els serveis d'urgències dels hospitals. Els treballadors de la salut que estan en primera línia s'exposen a situacions estressants dia a dia i com s'ha vist en epidèmies anteriors les conseqüències psicològiques poden anar des de símptomes d'ansietat fins a símptomes de trastorns d'estrès posttraumàtic. Objectius: Determinar l'impacte emocional de la pandèmia en els infermers comparant-lo amb la resta dels treballadors de la salut. A més, es busca comparar l'impacte psicològic de les infermeres de diferents països buscant els factors de risc relacionats amb els símptomes psicològics i quals han estat els factors protectors. Metodologia i resultats: Es va dur a terme una cerca bibliogràfica en les bases de dades de Pubmed i APA PsycInfo. Dels 53 articles trobats es van seleccionar 38 per a la seva lectura completa, per a posteriorment incloure 19 en la revisió. Conclusió: La pandèmia del COVID-19 ha tingut un gran impacte en la salut psicològica de les infermeres, sobretot les que es troben en primera línia a causa de les condicions laborals produïdes per l'emergència sanitària. La revisió ha revelat greus símptomes de depressió, ansietat, insomni, angoixa psicològica i trastorns d'estrès posttraumàtic. Es revela una necessitat d'atenció d'aquests símptomes per part dels sistemes sanitaris de cada país per a reduir la càrrega psicològica de les infermeres en les etapes de brot. Per a això es recomana la creació d'equips d'intervenció psicològica en situacions de crisis, a més de que es garanteixi la seguretat de les infermeres i se'ls proporcionin els recursos necessaris de protecció com el reforç de personal sanitari.

[eng] Introduction: The COVID-19 pandemic has resulted in more than 91.5 million infections and 1.96 million deaths. Healthcare systems around the world are struggling to cope with the high patient demand and hospital emergency departments have been overwhelmed. Frontline healthcare workers are exposed to stressful situations on a daily basis and as seen in previous epidemics the psychological consequences can range from anxiety symptoms to symptoms of post-traumatic stress disorder. Objectives: To determine the emotional impact of the pandemic on nurses compared to other health care workers. In addition, we seek to compare the psychological impact of nurses from different countries looking for risk factors related to psychological symptoms and what have been the protective factors. Methodology and results: A literature search was carried out in Pubmed and APA PsycInfo databases. Of the 53 articles found, 38 were selected for full reading and 19 were subsequently included in the review. Conclusion: The COVID-19 pandemic has had a great impact on the psychological health of nurses, especially those on the front line because of the working conditions produced by the health emergency. The review has revealed severe symptoms of depression, anxiety, insomnia, psychological distress and post-traumatic stress disorders. It reveals a need for attention to these symptoms by the health systems of each country to reduce the psychological burden on nurses in the outbreak stages. To this end, the creation of psychological intervention teams in crisis situations is recommended, in addition to guaranteeing the safety of nurses and providing them with the necessary protective resources such as the reinforcement of health personnel.