[spa] El cine es un medio que contribuye a construir y difundir conceptos sobre los territorios
que muestra. De esta forma participa en la promoción turística de esos espacios, en
ocasiones de manera intencionada. Partiendo de estas premisas, el objetivo de la
investigación es estudiar las relaciones cine-imagen/destino-turismo que se dieron en
Mallorca con anterioridad al fenómeno del turismo de masas; esto es, de 1898 (año en
que se tiene documentada la primera filmación realizada en la Isla, coincidiendo con los
inicios de la industria turística en la región) a 1950 (fecha en la que España entra en el
modelo turístico internacional coincidiendo con la reavivación de la realización de
producciones cinematográficas en Mallorca después de un momento de crisis). El estudio
se plantea desde una doble perspectiva: 1. Histórica: se quiere determinar qué filmaciones
(ficciones y documentales) colaboraron en la construcción de la imagen de Mallorca y
cuál era el perfil de los impulsores de películas promocionales. 2. Conceptual: se busca
conocer qué ideas de la Isla se propagan a través de los filmes de producción española.
La metodología y el plan de trabajo se apoyan principalmente en la consulta bibliográfica
y en fuentes documentales de la época que informan de las circunstancias en las que se
realizaron tales filmes; así como en las filmaciones mismas que, tras un análisis de
contenido de carácter cuantitativo y cualitativo, revelan los atributos individuales y las
percepciones generales de Mallorca con los que se compone la imagen del territorio. Los
resultados demuestran que a lo largo del período estudiado en la sociedad mallorquina
existió una concienciación del poder del cine como agente inductor al viaje, aunque esto
no se tradujo en el impulso de filmes propagandísticos por parte de instituciones locales
ni por empresarios del sector turístico. En la imagen resultante se advierte una tensión
constante, determinada por factores sociales y políticos, entre dos modos de entender el
turismo: uno dominante y aún anclado en el ideal del viaje del Romanticismo, y otro que
de forma discreta manifiesta una consciencia más moderna.
[cat] El cinema és un mitjà que contribueix a construir i difondre conceptes sobre els territoris
que mostra. D’aquesta forma participa en la promoció turística d’aquests espais, en
ocasions de manera intencionada. Partint d’aquestes premisses, l’objectiu de la
investigació és estudiar les relacions cinema-imatge/destinació-turisme que es van
establir a Mallorca amb anterioritat a l’esclat del turisme de masses; això és, de 1898 (any
en que es té documentada la primera filmació realitzada a l’Illa, coincidint amb els inicis
de la industria turística a la regió) a 1950 (data en la que Espanya entra en el model turístic
internacional coincidint amb la revitalització de la realització de produccions
cinematogràfiques a Mallorca després d’un moment de crisi). L’estudi es planteja des
d’una doble perspectiva: 1. Històrica: es vol determinar quines filmacions (ficcions i
documentals) col·laboraren en la construcció de la imatge de Mallorca i quin era el perfil
del impulsors de pel·lícules promocionals. 2. Conceptual: es cerca conèixer quines idees
de la Illa es difonen a través de les filmacions de producció espanyola. La metodologia i
el pla de treball es recolzen principalment en la consulta bibliogràfica i en fonts
documentals de l’època que informen de les circumstàncies en les que es van realitzar
tals filmacions; així com en les pròpies pel·lícules que, després d’un anàlisi de contingut
de caràcter quantitatiu i qualitatiu, revelen els atributs individuals i les percepcions
generals de Mallorca amb els quals es compon la imatge del territori. Els resultats
demostren que al llarg del període de temps estudiat en la societat mallorquina va existir
una conscienciació del poder del cinema com agent inductor al viatge, tot i que això no
es va traduir en l’impuls de filmacions propagandístiques per part de les institucions
locals ni per part d’empresaris del sector turístic. A la imatge resultant s’adverteix una
tensió constant, determinada per factors socials i polítics, entre dos modes d’entendre el
turisme: un dominant i encara ancorat en l’ideal del viatge del Romanticisme, i un altre
que de forma discreta manifesta una consciència més moderna.
[eng] Cinema is a medium that contributes to building and disseminating concepts about the
regions it displays. In doing so, it is participating in the touristic promotion of these areas,
sometimes in a deliberate way. In light of these premises, the objective of the research is
to study the relationships between cinema-image/destination-tourism, that occurred in
Majorca prior to the phenomenon of mass tourism; that is, from 1898 –the year in which
a film shooting made on the island was first documented; an event that coincided with the
newly emerging tourism industry in the region– to 1950 – a year in which Spain entered
the international tourism model, that coincided with the rekindling of cinematographic
productions in Majorca after a time of crisis– . The study is presented from a double
perspective: 1. Historical: to determine what fiction and documentary films contributed
to the creation of the image of Majorca, and to outline the profile of the supporters of
these promotional films. 2. Conceptual: to define what images and beliefs of the island
are disseminated through Spanish productions. The methodology and work plan are based
mainly on: bibliographic research and documentary sources of the time, that inform of
the circumstances in which such films were made; and a quantitative and qualitative
content analysis of the films themselves. This analysis reveals the individual attributes
and general perceptions of Majorca that construct the general image of the island. The
results show that throughout the studied period, the Majorcan society of the time was
aware of the power of cinema to induce travel; although this did not translate into the
promotion of propaganda films by local institutions or by businessmen from the tourism
sector. The resulting image, determined by social and political factors, shows a constant
tension between two ways of understanding tourism: a dominant one still anchored in the
Romanticism ideal of travel, and another that discreetly manifests a more modern
consciousness.