[cat] Aquesta mem oria de Treball de Fi de Grau es pot veure com una continuaci o de l'assignatura
de F sica de l'Estat S olid (4rt de F sica-UIB) aix el lector ha de tenir presents
certs conceptes cristal·logr a cs (grup espacial, cristall, cel·la unitat, xarxa directa, xarxa
rec proca, diagrama de difracci o, factor d'estructura, re
exions , ... [15] ) per poder seguir
les explicacions sense problema.
De fet es essencialment una recerca bibliogr a ca sobre les estructures cristal·lines modulades.
Per aix o s'ha fet una breu introducci o sobre tals estructures i els tipus que n'hi
ha, despr es s'ha procedit a un estudi detallat d'alguns casos en concret. Finalment s'-
ha parlat d'alguns exemples experimentals que ha analitzat el grup de recerca del tutor
d'aquest treball.
La caracter stica es fer una an alisi de la base matem atica de les estructures cristal·lines
modulades tant les comensurables com les incomensurables a trav es del diagrama de
difracci o d'alguns casos concrets.
La base d'aquesta mem oria s on les estructures cristal·lines modulades ordenades de
per ode llarg per o aix o no vol dir que s'hi limitar a. Aix que es far a una introducci o
extensa sobre les estructures modulades en general. Despr es es dedicar a un cap tol a les
modulacions degudes a la densitat de spin, de c arrega, al despla cament at omic i les falles
d'apilament i als altres cap tols una explicaci o detallada d'all o que s on les estructures
modulades ordenades de per ode llarg.
Cal mencionar tamb e que estava previst complementar l'estudi bibliogr a c amb una
part pr actica d'observacions de mostres per TEM, pero no ha estat possible pel retr as en
la instal·laci o del nou TEM d'alta resoluci o a la UIB.